L'exconseller valencià que va reconèixer haver desviat prop de 5 milions de fons de cooperació: "Mai he format part de cap trama"

ValènciaL'exconseller de Solidaritat i Cooperació del govern valencià Rafael Blasco ha utilitzat aquest dilluns el seu dret a l'última paraula en el judici per les presumptes irregularitats en la concessió de subvencions a ONGD durant els anys 2009, 2010 i 2011.

El també exportaveu del PP a les Corts Valencianes s'ha pronunciat d'aquesta manera en l'última jornada del judici que investiga les peces 2 i 3 del conegut cas Cooperació, en què està acusat dels delictes de prevaricació, suborn, associació il·lícita, malversació, encobriment, frau de subvencions, blanqueig i falsedat documental. La justícia investiga on van anar a parar els 8,2 milions d'euros que s'haurien d'haver destinat a projectes a Guinea, el Paraguai, Nicaragua, el Perú i Haití i dels quals s'haurien desviat més de tres milions.

Tot i que inicialment Anticorrupció sol·licitava per a l'exconseller 16 anys de presó i 4,7 milions d'euros en concepte de responsabilitat civil i 21 anys per al seu número dos en la presumpta trama, Augusto César Tauroni, finalment, el ministeri fiscal i els advocats dels acusats han acordat sol·licitar una pena de tres anys i mig per a Blasco i Tauroni. També han signat un pacte de conformitat en què reconeixen els fets l'ex secretària general Tina Sanjuán, l'ex director general José María Felip i l'excap de l'àrea de Solidaritat Marc Llinares, així com l'empresari Arturo Tauroni –germà d'Augusto César– i el president de l'ONG Esperanza Sin Fronteras, Fernando Darder,a més d'Alina Indiekina Lysenko, vicepresidenta de les empreses Indra Holding i Consulting Corporation, i María Isabel Castillo, directiva de la fundació Hemisferio.

Durant la seva intervenció, Blasco ha reivindicat el "valor moral" de la primera clàusula del seu pacte amb la Fiscalia, no signat per les altres dues acusacions, l'Advocacia de la Generalitat i la Coordinadora Valenciana d'ONGD, en què s'afirma que no consta que rebés o sol·licités cap obsequi". L'exconseller ha explicat que l'ha ratificat "amb tot el dolor de la seua ànima", però ha afegit que "els acords que es tanquen cal respectar-los".

"Insolvència econòmica total"

L'exdirigent del Partit Popular ha defensat que pateix una "insolvència econòmica total": "Tot el meu patrimoni ha sigut entregat per obligació a l'administració pública, fins a la meua pensió de jubilació. He fet una dació en pagament d'una propietat d'una filla meua per a complir amb el que s'havia acordat".

Així mateix, ha mostrat la seva "confiança" que "el resultat final del judici faci pot fer justícia i remoure algunes qüestions". "No he format part mai en la meua vida de cap trama delictiva de cap classe. No hi ha res que demostri això perquè no es pot testificar. S'ha volgut difamar sobre unes actuacions sobre les quals cap testimoni ha pogut fer constar aqueixa trama delictiva", ha dit l'exconseller.

En el seu extens al·legat final, Rafael Blasco ha insistit que "mai ha participat en cap irregularitat administrativa relacionada amb els expedients de la cooperació al desenvolupament". "Les acusacions han ocultat que jo tenia denegades les competències de fiscalització de les ajudes", ha conclòs.

Segona condemna

Rafael Blasco ja va ser condemnat a sis anys i mig per frau en la concessió d'ajudes de cooperació internacional. En concret, per l'adjudicació d'1,6 milions a la Fundación Cultural y de Estudios Sociales (Cyes) per a dos projectes a Nicaragua que tenien com a objectiu millorar les condicions de vida de dues comunitats rurals a través de l'accés d'aigua potable i la promoció de la producció d'aliments. El Tribunal Superior del País Valencià i el Tribunal Suprem van considerar provat que d'aquests diners amb prou feines va arribar a la seva destinació la quantitat del 3%, exactament 47.953 euros. El 97% restant va ser aprofitat pels condemnats per adquirir i reformar immobles a la ciutat de València.