Les expectatives de tenir un cognom de pes

Hi ha una dita que diu que els testos s’assemblen a les olles, és a dir, que en bona mesura els fills s’assemblen als seus pares. Es pot fer servir pel que fa al físic, però que també al caràcter, la manera de ser o les habilitats que cadascú pugui tenir. Els pares són els referents quan som petits (i no tan petits) i, per tant, un mirall en qui veure’ns reflectits. Però a vegades tenir pares o germans que hagin destacat pot generar unes expectatives complicades de gestionar. Mick Schumacher en pot donar fe. Està clar que decidir ser pilot quan ets el fill de l’home més exitós de la història de la Fórmula 1 no comportarà un camí fàcil. Aquesta setmana, durant els tests al circuit de Bahrain, ha pujat per primer cop a un F1. I no a un F1 qualsevol: a un Ferrari. I això representava que, dotze anys i vuit mesos després, un monoplaça de l’escuderia italiana era pilotat de nou per un Schumacher. El debut del jove alemany va captar tota l’atenció, deixant fins i tot en segon terme el retorn de Fernando Alonso, que després de retirar-se va posar-se al volant d’un McLaren per fer tests per a Pirelli. “He vingut aquí a divertir-me i ho he fet al 100%. Ja veieu que estic somrient molt, he gaudit molt, sobretot durant les últimes voltes”, deia Mick Schumacher, que va estar acompanyat per la seva mare, Corinna.

Schumacher, guanyador de la F3 europea l’any passat (el seu pare va guanyar aquesta competició el 1990), està disputant aquest any la F2 de la FIA i des del gener forma part de l’Acadèmia de Pilots de Ferrari, escuderia amb la qual el seu pare va guanyar cinc dels set títols de campió del món que va aixecar. Una acadèmia d’on ha sortit, entre molts altres, Charles Leclerc, un dels pilots cridats a marcar diferències aquesta temporada. El monegasc, de fet, també va disputar les categories inferiors amb l’equip Prema Racing, amb què Mick Schumacher va començar a córrer el 2016 i on encara segueix. El director d’aquesta escuderia, René Rosin, ha dit d’ell que és “un pilot extremadament talentós”. No cal dir que, com que té el cognom que té, no és d’estranyar que Mick Schumacher tingui moltes més ajudes econòmiques que alguns dels joves amb els quals pot compartir graella de sortida (i els diners són una part fonamental d’aquest esport), però també tindrà molta més pressió. Les expectatives per veure’l a la pista demostrant si ha heretat el talent del seu pare li poden jugar una mala passada. De moment, l’entorn el protegeix, mentre que Ferrari (que va aconseguir que el jove es decidís per la seva acadèmia en comptes del programa de joves pilots de Mercedes, equip on el seu pare va retirar-se definitivament) ja somia en tornar a tenir un Schumacher campió del món.