Explicar històries amb el mòbil

A mb l’aparició de la càmera Kodak Brownie a principis del segle XX la fotografia va deixar de ser per a fotògrafs professionals i rics aficionats. Aquella va ser una càmera econòmica i senzilla que va popularitzar la fotografia domèstica i va introduir el concepte d’instantània. Va ser una revolució.

La càmera dels telèfons intel·ligents és una revolució encara més extraordinària i universal. Ara tothom porta una càmera a la butxaca. Podem fer les fotos que abans no podíem fer si no portàvem una càmera fotogràfica a sobre. Records, viatges, esdeveniments, fins i tot documentar un fet periodístic.

El que compta és la mirada. Saber mirar i veure. Saber què es vol explicar. Una mirada particular de cadascú, que entrenada i amb qualsevol eina que s’utilitzi sigui capaç d’emocionar.

El mòbil no és una càmera fotogràfica ni s’hi pot comparar. No pot fer segons quines fotografies. Professionalment no és adequada. Però a vegades és prou vàlida.

La meva mirada com a fotoperiodista -per la qual el que vull és explicar històries en imatges- m’ha portat narrar la història de la meva fidel companya de vida, que ve amb mi allà on vaig. La meva musa, la Suki.

I la meva eina ha sigut el mòbil.