Explotar una menor per un grapat de clics
BarcelonaTitular a l'edició digital de 'Mundo Deportivo', que deixo en el seu castellà original: "'Cazan a Nasri con un pibón menor de edad'". La imatge que acompanya el tuit amb què promocionen el contingut a les xarxes és un collage de fotografies on es poden veure diferents parts anatòmiques de la noia en qüestió –que resulta que és la filla de 17 anys del cantant Lionel Richie–: el diari ha anat al seu Instagram i ha seleccionat les fotografies en què apareix en biquini, lluint escot, fent morrets, etcètera. Quina barra. Si realment el diari censura que el futbolista francès tingui un afer amb una menor d'edat, el primer que hauria de fer és no exhibir-la en biquini i sexualitzar-la a canvi d'un grapat de clics. O reflexionar una mica sobre les implicacions d'escriure la frase 'un pibón menor de edad'.
Cimino i els talls
El cinèfils estem tristos perquè ha mort Michael Cimino, director d''El caçador', un dels millors films dels anys 70. Repassant perfils seus, en trobo un del 'Vanity Fair' titulat 'The final cut', publicat el 2010. Aquest és el terme amb què es designa la prerrogativa del productor per muntar la pel·lícula al seu gust –en oposició al 'director's cut', o 'tall del director', que reivindiquen els realitzadors). Però, en el cas del 'Vanity Fair', el titular tenia una segona lectura, més enllà de l'estira-i-arronsa que Cimino va mantenir amb Hollywood. Resulta que el cineasta va jugar a alimentar el rumor que s'estava sotmetent a una reassignació de gènere, canvi d'òrgans sexuals inclòs. Amb tot aquest context, titular una peça com "El tall final" em sembla una genialitat. Perversa i discutible, perquè va seguint alimentant el rumor, però inapel·lablement enginyosa. I que, al capdavall, devia divertir l'inclassificable i també genial Cimino.
