La llibertat irreductible de Berenice Abbott pren la Mapfre
Una exposició amb gairebé 200 obres repassa la trajectòria de la fotògrafa nord-americana
BarcelonaLa fotògrafa nord-americana Berenice Abbott, morta el 1991, va néixer dos cops: com a Bernice Alice Abbott a Springfield (Ohio) el 1898 i quan va canviar el seu nom al francès a París el 1921. A la capital francesa va ser on va continuar la seva formació després d’haver conegut a Nova York la flor i nata dels artistes i intel·lectuals que vivien a Greenwich Village, entre els quals hi havia Marcel Duchamp i Man Ray. “Era una dona lliure que exercia la seva llibertat”, diu la directora de Cultura de la Fundació Mapfre, Nadia Arroyo, amb motiu de Berenice Abbott. Retrats de la modernitat, l’exposició que li dediquen a la Casa Garriga Nogués a partir d’avui fins al 19 de maig.
Els pares de Berenice Abbott es van separar quan ella era petita i es va criar amb la mare. Després d’educar-se en escoles públiques, va estudiar periodisme a Ohio durant uns mesos abans de marxar a Nova York. “Va trencar amb els convencionalismes. No provenia d’una família adinerada i va trobar una sèrie de dones que van tenir un paper molt important en la seva trajectòria”, diu Arroyo. “Sempre es va guanyar la vida a través de les fotografies”, subratlla la comissària de la mostra, la catedràtica de la Universidad Complutense Estrella de Diego. Com a anècdota del caràcter d’Abbott, Arroyo recorda la seva resposta quan li deien que no podia anar a fer fotografies al carrer Bowery: “Jo no soc una noia decent, soc fotògrafa”. Un altre senyal de la seva llibertat, i generositat, és l’admiració que tenia pel fotògraf parisenc Eugène Atget. Mentre els surrealistes el veien com un predecessor dels seus somiejos per les seves imatges plenes de troballes dels carrers de París, Berenice Abbott va comprar el seu arxiu i el va promocionar als Estats Units perquè el considerava, com es considerava ella mateixa, un documentalista i no un artista.
“La fotografia era una manera de subvertir el que les dones podien o no podien fer. Abbott va tenir unes predecessores que li van obrir el camí, i ella va seguir la gran tradició de les fotògrafes nord-americanes”, explica De Diego, que recorda que per subsistir Abbott va arribar a treballar com a cobradora de deutes.
L’exposició de la Fundació Mapfre inclou gairebé 200 fotografies representatives dels tres grans pilars de l’obra de Berenice Abbott: el retrat, les fotografies de Nova York i les fotografies científiques que va fer per al Massachusetts Institute of Technology (MIT). “Hi ha poques dones que facin fotografia científica. Berenice Abbott va convertir les seves fotografies gairebé en artefactes, i al final sí que va ser artística”, explica De Diego. Pel lligam amb la vida de la fotògrafa, les fotografies estan ordenades cronològicament; provenen de la Biblioteca Pública de Noya York, el Museu George Eastman, la Howard Greenberg Gallery, l’International Center of Photography, el Museu del MIT i el Museu de la Ciutat de Nova York. Totes són còpies d’època o realitzades i supervisades més endavant per la mateixa fotògrafa. “Era moderna abans de conèixer la modernitat”, subratlla la comissària.
El recorregut arrenca amb una selecció magnífica de retrats, com els dels fotògrafs Yousuf Karsh i Eugène Atget, els escriptors James Joyce, Djuna Barnes, Jean Cocteau i André Gide, la col·leccionista i mecenes Peggy Guggenheim i el pintor Edward Hopper. “Ho havia après tot de Man Ray per ser una bona retratista, però també va haver d’oblidar-ho”, diu De Diego. A continuació hi ha la secció dedicada a Changing New York, un projecte que Berenice Abbott va desenvolupar durant quatre anys, a diferència del treball de llarg recorregut d’Atget, gràcies al suport del Fons Nacional per a les Arts del govern nord-americà. “Les fotografies de Nova York de Berenice Abbott la defineixen a ella i encara avui defineixen la ciutat -diu l’escriptora Cara Hoffman en un dels articles del catàleg-. El món ha imaginat i ha entès Nova York gràcies a la seva mirada. La persona aïllada, el pensador existencial, les multituds d’individus solitaris, la majestuositat de l’acer i l’espai i la brutalitat en l’essència dels actes creatius monumentals són les coses que va retratar”.
Nova York “plural” i “política”
Els habitants de Nova York apareixen avançat el recorregut per Changing New York, un projecte que va néixer dos anys després del Crac del 1929. Primer es pot veure com Abbott va començar treballant com si fos “un dron”, com diu De Diego, i van anar davallant fins als vells edificis més baixos que convivien amb els gratacels en construcció, la roba estesa als carrers, els aparadors de les botigues més variades i algunes persones que a vegades apareixen en entorns una mica desolats. Com afirma la comissària, Abbott volia immortalitzar una Nova York “plural”. Les imatges dels aparadors de les botigues fan pensar en l’obra d’Atget, però la mirada d’Abbott és la d’un altre temps: “No podia mirar la Nova York dels anys 30 com Atget havia mirat el París de la dècada de 1910”, diu De Diego, que també destaca el caràcter “polític” d’aquestes imatges. Pel que fa a les fotografies dels ponts, De Diego les considera “acrobàtiques” perquè Abbott es va posar en llocs arriscats per aconseguir-ne algunes.
L’últim àmbit està dedicat a les fotografies científiques. Malgrat que és el més reduït, és el més sorprenent: les imatges exposades provenen de la col·laboració de Berenice Abbott amb la Comissió per a l’Estudi de la Ciència Física de Massachusetts entre el 1958 i el 1961 per acostar la ciència als estudiants de secundària, i les seves fotografies van sortir en manuals. Curiosament, després de veure retrats i fotografies de Nova York, algunes d’aquestes imatges recorden bodegons avantguardistes. Com que els processos per obtenir aquestes imatges eren complicats, Abbott va poder experimentar i improvisar per aconseguir-les. “Va entrar a la comissió amb un sou de 12.500 dòlars anuals (el seu primer salari fix des de feia molts anys), i l’ambient de recerca acadèmica i el contacte amb el professorat del MIT li van resultar estimulants”, afirma el conservador del museu del MIT, Gary Van Zante, en un altre dels articles del catàleg.
Després de Barcelona, Berenice Abbott. Retrats de la modernitat es podrà visitar a la Fundació Mapfre de Madrid i al Museu Huis Marseille d’Amsterdam.