La gran exposició de Van Eyck revifa la polèmica de la restauració de l'anyell místic

Gant (Bèlgica)L'obertura de la gran exposició dedicada a Jan van Eyck al Museu de Belles Arts de Gant ha ressuscitat a les xarxes socials i en alguns mitjans especialitzats la polèmica que la restauració de l'anyell del Políptic de Gant va desencadenar el 2018. Aleshores es va arribar a qualificar d'"ovella assassina" l'anyell sense els repintats del segle XVI, a causa dels seus trets marcats i perquè té els dos ulls a la part frontal del cap, com els humans. Ara se l'ha comparat amb l'Ecce homo de Borja. "És una polèmica estúpida", afirma la restauradora i cap de taller de l'Institut Reial de Patrimoni Antic belga, Livia Depuydt, una de les deu professionals que participen en la restauració del retaule.

"La decisió es va prendre de manera col·legiada entre tots els restauradors i una comissió internacional formada per restauradors, químics i historiadors de l'art", afegeix. Polèmiques com aquestes no són noves i ja se n'havien produït en altres grans obres com la Capella Sixtina, de Miquel Àngel, i la Capella Brancacci, de Masaccio. Els colors vius i metàl·lics que els restauradors van fer tornar a la llum van aixecar molta polseguera. Però en el cas del Políptic de Gant no hi havia gaire espai per al misteri durant la restauració, perquè es va fer a la vista del públic al Museu de Belles Arts de la ciutat.

Els repintats del Políptic de Gant es remunten al segle XVI i són massius: la part posterior estava repintada en un 70%. De l'interior, la part baixa on hi ha l'anyell estava repintada en un 40% i la superior es pensa que més. Una raó possible per la qual es va repintar l'anyell és que aleshores es va pensar que es tenia millor coneixement de la seva anatomia que un segle abans. Això no només va alterar la pintura de Van Eyck, sinó també la seva càrrega simbòlica. "Ara ens pot resultar sorprenent, però si es mira al segle XV [l'obra és del 1432] es troben altres exemples d'animals amb els dos ulls al davant del cap. Van Eyck potser ho va fer per accentuar la mirada directa de l'anyell cap a l'espectador i captivar-lo", diu Depuydt. Amb els ulls al davant del cap, l'anyell sembla més humà, però els ulls són els d'un anyell, no com els dels humans. "En una societat secularitzada com la nostra ens costa entendre-ho, però representa la mirada directa de Crist", explica Jan Dumolyn, professor de la Universitat de Gant i un dels comissaris de la mostra. "Aquesta restauració és espectacular, és la més important de les últimes dècades", subratlla.

Un altre detall de la restauració del qual s'ha parlat molt és que des dels anys 50 fins ara l'anyell tenia quatre orelles, després que el restaurador Albert Philippot intervingués en solitari tota l'obra durant onze mesos, en trobés les originals i les deixés a la vista.

La tercera fase de la restauració, el 2021

Abans de començar a treure els repintats es va analitzar si tècnicament era possible, i per això es van fer tota mena d'exàmens científics a la pintura i es van adoptar totes les precaucions. "Només es van decidir retirar les capes afegides quan es va poder comprovar que les inferiors estaven en bon estat", explica Depuydt. No és una decisió senzilla perquè els repintats del segle XVI tenien un valor històric. "El Retaule de l'Anyell místic és una obra tan important dels primitius flamencs i de Van Eyck que valia la pena desfer-se d'aquests rastres per descobrir-ne l'original".

La restauració del retaule ha costat, des del 2012, 2,2 milions d'euros. Està previst que, si s'aconsegueixen els fons necessaris, la tercera fase comenci el 2021 i duri quatre anys. Serà una feina especialment difícil perquè les pintures de la part superior són més grans i tenen un brocat de guix a les vestimentes per crear relleu.