Expropiació sense pagament
MadridPer què Banco Popular val un euro? Qui assumeix la valoració d’un euro? Fonts del ministeri d’Economia confirmen a l’ARA que el FROB (Fons de Reestructuració Ordenada Bancària) va contractar el tàndem d’assessors Arcano Servicios Financieros i el banc d’inversió nord-americà Jefferies per avaluar les ofertes interessades en la compra del banc. I aquest diari va tenir coneixement que el MUR-BCE (Mecanisme Únic de Resolució-Banc Central Europeu) va comptar amb un informe de l’auditora Deloitte sobre els actius del Popular, fet que no confirmen ni el ministeri d’Economia, ni Deloitte, ni el Santander.
En el seu comunicat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), el MUR no fa referència al preu d’un euro. Assenyala, en canvi, que “de la valoració realitzada per un expert independent en resulten uns valors econòmics que en l’escenari central són de 2.000 milions d’euros negatius i en el més estressat de 8.200 milions d’euros negatius”.
Es pot expropiar 'de facto' tot el capital als accionistes, sense indemnització, basant-se en un nou test d’estrès, similar al que el Popular ja ha superat aquest any?
La incapacitat del MUR-BCE-FROB per demostrar que l’actiu de Banco Popular és inferior al passiu en l’actualitat revela un fet: el banc no està en fallida. No té, segurament, el capital que caldria. Però de capital n’hi ha. El patrimoni net és d’11.000 milions, xifra que supera de llarg els 8.000 milions que calcula el Santander per sanejar els actius immobiliaris. Sobrarien, doncs, 3.000 milions, als quals cal afegir 2.000 milions més de bons subordinats. Així, hi ha una transferència de riquesa de 5.000 milions al nou accionista, que paga un euro.
Si ningú assumeix el diagnòstic del valor d’un euro, és que simplement el Santander va fer aquesta oferta i va ser acceptada per les autoritats per solucionar el problema? A més, el governador del Banc d’Espanya, Luis María Linde, va declarar el dia 6 –quan les accions cotitzaven a 30 cèntims– que no estava preparat per parlar del tema. Linde i el seu equip van delegar tota la gestió de la crisi d’un dels grans bancs espanyols en el BCE. Quina exigència de provisions va fer la inspecció del Banc d’Espanya?
La CNMV, per la seva banda, va actuar com a espectadora i es va desentendre de la protecció dels inversors. La vicepresidenta de l'entitat, Ana Martínez Pina, sabia, perquè pertany a la comissió gestora del FROB, el que s’estava coent i va mantenir la negociació del valor en borsa.
I, 'last but not least', PwC, l’auditor del Popular, porta molts anys emetent informes nets, sense detectar mancances de cap tipus.
