El teixit productiu, el primer accelerador de la reforma horària
Les empreses són el principal motor de canvi de la reforma horària. Condicionen la vida de les persones i el seu temps, tinguin o no persones al seu càrrec (infants, gent gran...). No es pot oblidar que, malgrat la taxa d’atur existent al nostre país, donen ocupació a més de 2.100.000 persones, un 85% de la població amb feina.
La reforma horària té com a objectiu principal la millora de la salut i la qualitat de vida de la ciutadania, així com disposar de més temps lliure. Això passa per canviar els hàbits i les hores dels àpats (esmorzant, dinant i sopant més d’hora, en una franja horària més saludable), recuperar el temps de son perdut (i, per tant, avançar l’hora d’anar a dormir) i reduir l’estrès de les persones treballadores (especialment, les dones). Aquesta fita s’ha d’assolir amb l’aplicació de mecanismes de compactació horària, per una banda, i de millora de la productivitat de les organitzacions, per l’altre.
Les empreses a Catalunya han de sumar-se a un procés de modernització que les situï al segle XX. Cal abandonar la cultura presencialista i treballar per objectius, adoptar mecanismes per aplicar la flexibilitat horària pactada, reduir el temps de dinar, portar a terme reunions operatives i, gràcies a tot plegat, avançar la finalització de la jornada laboral.
El teixit productiu disposa d’una eina que va veure la llum el setembre del 2016, l’Acord d’impuls laboral de la reforma horària. 10 objectius per a la negociació col·lectiva. Aquest pacte, en el marc del Consell de Relacions Laborals de Catalunya, signat per CCOO i UGT, d’una banda, i Foment del Treball, Fepime i Pimec, de l’altra, parteix del principi de promoció de la salut de les persones treballadores per tal de respectar els ritmes circadiaris quant al temps d’activitat, àpats i descansos. Aquest document posa el focus en la millora de la gestió i organització del temps dels equips de treball per tal d’aconseguir organitzacions més eficients i en l’establiment d’horaris més compactats i saludables.
La reforma horària sembla un fet ja irreversible, que ens ha de portar a un nou escenari i un nou paradigma en l’estructura horària de les persones treballadores. Durant el 2016 i 2017 s’han portat a terme processos de consulta (procés participatiu arreu del territori) i de concertació (taules quadrangulars, amb patronals, sindicats, administració i experts) que han donat com a fruit tot un seguit de propostes per assolir una transformació cada cop més necessària en les empreses.
Les mesures proposades tant per la ciutadania com pels principals actors del sector queden recollides en el Pacte per a la Reforma Horària que s’està gestant en aquests moments i veurà la llum a l’estiu. Prenent com a eina de referència l’acord anteriorment esmentat, estan previstes campanyes de sensibilització, guies de suport i de formació, visualització de bones pràctiques per tot el territori i línies d’ajut per impulsar mesures alineades amb la reforma horària. Patronals i sindicats han de ser els autèntics protagonistes que accelerin el canvi. Una nova agenda de reptes per als departaments de direcció de persones i per als representants dels treballadors.
L’objectiu últim, cal recordar-ho, és una ciutadania amb més temps disponible, no només per tenir cura de filles i fills, mares i pares, sinó per dedicar a allò que cregui oportú. En diem disposar de més temps de lliure disposició per fer esport, llegir, associar-se, participar de la vida pública i, fins i tot, descansar.
