E ls quatre museus de la Fundació Vila Casas tenen el valor afegit d’estar ubicats en edificis històrics, rehabilitats per poder exposar obres d’art en condicions de conservació òptimes. Les obres d’art es poden veure en antigues fàbriques i en un palau icònics, cosa que automàticament fa dialogar els treballs dels artistes d’ara amb segles d’història social, econòmica i política de Catalunya. Precisament, per a Vila Casas “tradició i cultura són els eixos o signes d’identitat del nostre país” i la recuperació d’edificis patrimonials també és una de les missions de la seva fundació. També en el camp de l’arquitectura el mecenes té una idea molt concreta del que vol. “Porta aquests projectes d’una manera molt personal”, afirma Jordi Badia, l’arquitecte que va transformar Can Framis en el museu de pintura de la institució. “Va ser una relació de treball intensa i crec que molt fructífera. Demanava que no fos un museu convencional sinó que fos més aviat un contenidor de la seva col·lecció”. En lloc d’oferir un recorregut al públic com acostuma a passar amb els museus, Vila Casas va voler que a Can Framis els visitants tinguessin sobretot la sensació d’entrar “en el dipòsit d’un col·leccionista”. En aquest sentit crida l’atenció que els espais estiguin dividits amb panells d’on pengen les obres d’art i també que per raons de conservació hi hagi poques entrades de llum natural. “Va fer un treball molt intens de preservació de la seva pròpia col·lecció”, subratlla l’arquitecte. Com en el cas dels guanyadors dels premis de pintura, escultura i fotografia que organitza la fundació, l’obra de Can Framis va ser un moment molt significatiu en la trajectòria de Jordi Badia, que va tenir la primera gran oportunitat d’intervenir en un edifici històric: “Va ser un moment molt important des del punt de vista creatiu. Va ser aquí on vaig agafar plenament consciència que la societat havia canviat una mica i que reclamava una relació molt diferent amb els edificis existents”, conclou Badia.