Edició
Idioma
Misc
ESPECIAL AVC

Patrimoni: Tres fàbriques de bellesa i un palau

Tres fàbriques de bellesa i un palau
Tres fàbriques de bellesa i un palau
Text: Antoni Ribas Tur / Fotografia: Rahul Mirpuri
21/11/2020
3 min

E ls quatre museus de la Fundació Vila Casas tenen el valor afegit d’estar ubicats en edificis històrics, rehabilitats per poder exposar obres d’art en condicions de conservació òptimes. Les obres d’art es poden veure en antigues fàbriques i en un palau icònics, cosa que automàticament fa dialogar els treballs dels artistes d’ara amb segles d’història social, econòmica i política de Catalunya. Precisament, per a Vila Casas “tradició i cultura són els eixos o signes d’identitat del nostre país” i la recuperació d’edificis patrimonials també és una de les missions de la seva fundació. També en el camp de l’arquitectura el mecenes té una idea molt concreta del que vol. “Porta aquests projectes d’una manera molt personal”, afirma Jordi Badia, l’arquitecte que va transformar Can Framis en el museu de pintura de la institució. “Va ser una relació de treball intensa i crec que molt fructífera. Demanava que no fos un museu convencional sinó que fos més aviat un contenidor de la seva col·lecció”. En lloc d’oferir un recorregut al públic com acostuma a passar amb els museus, Vila Casas va voler que a Can Framis els visitants tinguessin sobretot la sensació d’entrar “en el dipòsit d’un col·leccionista”. En aquest sentit crida l’atenció que els espais estiguin dividits amb panells d’on pengen les obres d’art i també que per raons de conservació hi hagi poques entrades de llum natural. “Va fer un treball molt intens de preservació de la seva pròpia col·lecció”, subratlla l’arquitecte. Com en el cas dels guanyadors dels premis de pintura, escultura i fotografia que organitza la fundació, l’obra de Can Framis va ser un moment molt significatiu en la trajectòria de Jordi Badia, que va tenir la primera gran oportunitat d’intervenir en un edifici històric: “Va ser un moment molt important des del punt de vista creatiu. Va ser aquí on vaig agafar plenament consciència que la societat havia canviat una mica i que reclamava una relació molt diferent amb els edificis existents”, conclou Badia.

El Palau Solterra, que va pertànyer al marquès de Robert, el propietari del palau que porta el seu nom a Barcelona, és un dels tresors arquitectònics de Torroella de Montgrí. Antoni Vila Casas va trobar l’edifici en un estat ruïnós. Mentre que les sales estan habilitades amb condicions museogràfiques, el pati renaixentista italianitzant, un dels pocs d’aquest tipus que hi ha a Catalunya, i la profusió d’elements decoratius gòtics i renaixentistes, originals i reproduïts, mantenen viu el caràcter històric de l’edifici.
El Palau Solterra, que va pertànyer al marquès de Robert, el propietari del palau que porta el seu nom a Barcelona, és un dels tresors arquitectònics de Torroella de Montgrí. Antoni Vila Casas va trobar l’edifici en un estat ruïnós. Mentre que les sales estan habilitades amb condicions museogràfiques, el pati renaixentista italianitzant, un dels pocs d’aquest tipus que hi ha a Catalunya, i la profusió d’elements decoratius gòtics i renaixentistes, originals i reproduïts, mantenen viu el caràcter històric de l’edifici.
Les sales de l’Espai Volart mantenen l’estructura original dels magatzems de mantellines de la família Volart que els dona nom, obra de l’arquitecte Roc Cot i Cot, als baixos de la senyorial Casa Antònia Puget. S’han conservat el sostre de revoltó, les bigues i columnes de ferro amb capitells florals i la mampara de fusta que separava el magatzem dels despatxos. Van obrir el 2004 i quatre anys més tard els van ampliar amb l’Espai Volart 2, als baixos del mateix edifici on tenen la seu, la Casa Felip, de Telm Fernández.
Les sales de l’Espai Volart mantenen l’estructura original dels magatzems de mantellines de la família Volart que els dona nom, obra de l’arquitecte Roc Cot i Cot, als baixos de la senyorial Casa Antònia Puget. S’han conservat el sostre de revoltó, les bigues i columnes de ferro amb capitells florals i la mampara de fusta que separava el magatzem dels despatxos. Van obrir el 2004 i quatre anys més tard els van ampliar amb l’Espai Volart 2, als baixos del mateix edifici on tenen la seu, la Casa Felip, de Telm Fernández.
El museu d’escultura de la Fundació Vila Casas és una de les peces més importants del conjunt arquitectònic de l’empresa Miquel & Vincke, la principal empresa surera a començaments del segle XX, i el conjunt surer més important de Catalunya. L’edifici té forma d’ela i destaca per la monumentalitat i els finestrals que permeten l’entrada de llum natural. Antoni Vila Casas el va adquirir l’any 2003 i va encarregar-ne la rehabilitació a l’arquitecte Joan Llopis, que va mantenir els sotres de marró i les bigues de ferro.
El museu d’escultura de la Fundació Vila Casas és una de les peces més importants del conjunt arquitectònic de l’empresa Miquel & Vincke, la principal empresa surera a començaments del segle XX, i el conjunt surer més important de Catalunya. L’edifici té forma d’ela i destaca per la monumentalitat i els finestrals que permeten l’entrada de llum natural. Antoni Vila Casas el va adquirir l’any 2003 i va encarregar-ne la rehabilitació a l’arquitecte Joan Llopis, que va mantenir els sotres de marró i les bigues de ferro.
stats