La fal·lera per fitxar mites
Ara que el primer equip de futbol sembla haver reconduït un irregular inici de temporada -dic que ho sembla perquè la primera part contra l’Inter genera dubtes més que legítims sobre l’autoritat blaugrana- amb tres victòries consecutives, i ara que que Messi ha rebaixat públicament l’agror de les tensions entre directiva i vestidor que havia esbombat Piqué, es veu a venir un altre conflicte tan delicat de resoldre com els anteriors i que té Víctor Valdés com a protagonista.
El llegendari exporter blaugrana va tornar aquest estiu al Barça per fer-se càrrec de la banqueta del juvenil A, ja amb un punt de partida estrany perquè el mateix president va reconèixer que va ser Valdés, i no pas la directiva ni cap tècnic, qui havia pres la iniciativa de tornar amb una trucada a Bartomeu. Però, més enllà d’aquesta anomalia formal, la qüestió és que l’ara tècnic del futbol base ha anat prenent decisions esportives i mantenint comportaments que -per ser suau- han descol·locat a tothom dins l’entitat. Fins al punt que, ara mateix, es fa difícil determinar on i en quin moment toparà amb el límit de la paciència dels seus superiors, per no dir que la seva situació dins el club és insostenible. I aquest problema concret ens porta al problema de fons. La fal·lera de Bartomeu per incorporar al tram final del seu projecte com a president noms indiscutibles -ningú no va qüestionar públicament el retorn de Valdés, de la mateixa manera que ningú no va discutir els fitxatges d’Abidal o Kluivert- més que perfils òptims per a cada funció té la pega que, si arribes a la conclusió que t’has equivocat, no és fàcil assumir que t’has de carregar un mite.
Fa uns dies va ser Carles Puyol qui va rebutjar l’oferiment per ser director esportiu del Barça, un càrrec que va quedar vacant amb la destitució aquest estiu de Pep Segura i que, per anar bé, s’hauria de cobrir perquè algú es faci responsable de les decisions futbolístiques de l’entitat. La qüestió és que, més enllà d’una carrera gloriosa com a futbolista del club i de molts mèrits contrets en acte de servei sobre la gespa, es fa difícil saber si el perfil de l’excapità, tot i tenir l’aval de Messi, era el més indicat per a la funció que se li oferia. I ara que sabem que no hi ha una altra designació a curt termini com a alternativa a Puyol, és raonable pensar que li van oferir el càrrec només perquè era ell i perquè el seu nom vestia. I quan el criteri és tan populista, és difícil que hi hagi rumb i és fàcil que se’t cali foc com ha passat amb Valdés.
