Falsos culpables?

MadridSón les quatre de la tarda passades. El jutge Eduardo Muñoz Baena no sembla conscient que el judici ha començat a les 9.45 h, amb una interrupció d’una mica més d’un quart. Luis Bárcenas, que ha sigut traslladat des de la presó de Soto del Real als jutjats penals de Madrid, fa dues hores que declara en qualitat de testimoni. I quan acaba el torn de les acusacions, com que s’ensuma que el jutge té intenció de fer una pausa per menjar, Bárcenas, sense perdre la serietat, assenyala:

–Ja estic centrat en la declaració. No he dinat i m’agradaria tornar a casa per sopar...

El jutge, però, decreta la pausa de 30 minuts. Bárcenas, que tot just ha endrapat una barreta energètica, fa un salt i se’n va a la zona de presos, custodiat per dos agents, una dona i un home. Només vol una beguda refrescant.

El jutge Muñoz Baena, un home respectuós amb tots els lletrats i acusats, és qui dictarà la sentència. No hi ha ni un gram d’impostura en les seves intervencions, molt escasses però pertinents. És un tribunal unipersonal. L’atenció mediàtica que conciten dues figures ressuscitades com Bárcenas i María Dolores de Cospedal ha omplert, inhabitualment, la sala del judici.

Quan declaren Bárcenas, primer, i Cospedal, després, el jutge hi clava els ulls, tant en els gestos com en les respostes.

Consultat a l'acabar la vista per com es pren seriosament el que se sol anomenar la "immediació", el jutge Baena assenyala: "És veritat. Aquesta concentració et permet avançar a l’hora de fer la sentència".

No és un cas fàcil. La història es remunta al 2013, a la guerra entre Luis Bárcenas i el PP pels anomenats ‘papers de Bárcenas’; és a dir, la llista d’empreses que donaven fons en negre al partit i el pagament de ‘sobresous’ també opacs a presidents, secretaris generals, vicesecretaris i altres personalitats del PP, entre el 1990 i el 2008. El cas, anomenat també 'caixa B del PP', segueix en procés d’instrucció i, per tant, no hi ha encara data d’enjudiciament.

Després d’abocar-hi les dades des d’un dels seus ordinadors, un antic Toshiba, Bárcenas va entregar la llista en un 'pen drive' al jutge Pablo Ruz a l’Audiència Nacional el 15 de juliol del 2013. I al mateix temps va dir que tenia més informació en un ordinador Apple McBook Pro que el PP mai li havia retornat.

El seu advocat, Javier Gómez de Liaño, va sol·licitar al jutge Ruz que requerís el PP perquè aportés al jutjat tant el Toshiba com l’Apple. El PP els va enviar, però buits. No tenien cap memòria. El partit va ordenar un esborrat, però va informar al jutjat que els dos ordinadors eren del partit –no de Bárcenas– i que no tenien informació ni cap fitxer. L’esborrat, va explicar el partit, s’havia fet en aplicació del protocol intern per complir amb la llei de protecció de dades.

La llista de donants, ja ha quedat clar, va sortir del Toshiba. Aproximadament l’octubre del 2012 Bárcenas va demanar al llavors responsable d’informàtica del PP, Javier Barrero, que acostumava a ajudar-lo, que li donés un cop de mà per al bolcat en un 'pen drive' de la cèlebre llista de donants (per a un total de 7 milions d’euros). Al judici va quedar clar que Barrero va ser qui va fer l'abocament de les dades. I, tot i que no es va dir així, el responsable informàtic va ser un dels primers, fora de Bárcenas, a tenir davant dels seus ulls el que es convertiria en els ‘papers de Bárcenas’, la fotocòpia dels quals va publicar el 31 de gener del 2013 el diari ‘El País’ i l’original dels quals aportaria l’extresorer del PP al jutge Ruz el 15 de juliol d’aquell any.

Problema: en el judici Bárcenas ha tornat a sostenir que a l’Apple hi havia més informació sobre els donants, les visites i els rebuts. És per això que s’està jutjant si hi ha hagut o no delictes de danys informàtics i encobriment, amb la singularitat que el PP hi està acusat com a persona jurídica.

Barrero assegura que en el 'pen drive' es va abocar tota la informació del Toshiba, però també que a l’Apple hi havia més aviat escassa informació, tot just fotos i vídeos de Bárcenas. Segons Barrero, aquest Apple havia sigut comprat a Nova York per l’extresorer per regalar-lo a la seva dona, i havia sigut configurat allà; ell, diu, va canviar el teclat per un d’espanyol. Es dona la circumstància que Bárcenas parla d’un tercer Apple, l’existència del qual Barrero nega.

Bárcenas ha declarat com a testimoni, ja que es va retirar de l’acusació particular el 2016, després d’haver impulsat el cas. I ha tornat a esgrimir arguments elementals però que emboliquen la troca. "Per què havia jo de demanar el juliol del 2013 que es requerís al PP que lliurés els ordinadors si no hi havia res? Per què el PP va ordenar fer-ne un esborrat si no hi havia cap dada? Només per qüestió de protocol?"

Com a la famosa pel·lícula d’Alfred Hitchcock ‘Fals culpable’, ¿estem davant d’una trama amb falsos culpables?