Fam de justícia i set de llibertat
En l’albada d’un nou país, amb aquest esperit determinat a viure i conviure que exhibeix tota la nostra gent, engrescador, esperançat, coratjós, novament avui tornarem a trepitjar el carrer per fer sentir la nostra veu, la de tots els que tenim set de justícia i fam de llibertat. Ho farem somrients, amb els nostres fills, al costat de la comunitat educativa, i ho farem tants cops com faci falta, sabent que serà necessari fins que no comptem amb un estat que prioritzi l’interès general, que treballi a favor del benestar social i que desterri aquesta obsessió identitària dels governs espanyols de torn.
I malgrat les adversitats, fa segles que ens en sortim. Si totes les energies que l’Estat ha dedicat a fer-nos la guitza les hagués posat al servei de la ciutadania i de l’economia productiva, tots hi hauríem sortit guanyant. A qui pot interessar un estat que crea problemes en lloc de resoldre’ls? Per això és tan important que construïm el nostre propi estat i que ho fem bé. Tenim una oportunitat única i no la deixarem escapar.
Avui serem milers i milers els que ens trobarem, esbossant un somriure als llavis, sabedors que allò que defensem ho defensem per a tots, que no anem contra ningú sinó que defensem els interessos de la majoria, que volem una bona educació per als nostres fills i que aprenguin i dominin com més llengües millor. I això avui només ho garanteix la immersió lingüística, un sistema reconegut i premiat a Europa i que ha demostrat tots aquests anys uns resultats molt notables. Només un apunt en aquest sentit, que no és pas una anècdota qualsevol: avui els escolars catalans -qualsevol d’ells- parlen més llengües que qualsevol dels presidents espanyols de la democràcia, que només n’han parlat una i encara gràcies.
I evidentment que és imprescindible millorar els recursos que destinem a l’educació -i també a la sanitat-, perquè són justament els dos pilars de l’estat del benestar. El conseller Mas-Colell xifrava dijous en 15.000 milions d’euros el dèficit fiscal que patim els catalans. Imaginem per un moment tot el que podríem fer amb aquests diners, invertits en educació, en sanitat, al servei de l’economia productiva, de les infraestructures que tanta falta ens fan per ser un país avançat equilibrat i modern. És fàcil imaginar-ho i dolorós constatar com any rere any tots aquests recursos que genera el nostre país s’esvaeixen per després donar lloc a les inversions sumptuoses en aeroports sense avions, trens d’alta velocitat sense passatgers o autopistes per on pràcticament no passen cotxes. I no diguem ja quan destinen aquests recursos a rescatar peatges a les autopistes radials de Madrid, quan pretenen indemnitzar projectes com el Castor o quan els destinen a luxoses ambaixades, consolats i residències a l’exterior mentre aquí ens neguen els ajuts a la dependència o deixen sense ajuts tantes famílies.
La mobilització convocada per Som Escola no és una més. Mai no ho és quan està en joc l’educació dels nostres fills. No és una més quan està en joc el futur d’unes generacions a les quals avui el PP pretén imposar un model educatiu contrari a allò que defensen les associacions de pares, la comunitat educativa i la immensa majoria de representants polítics. També és ara el moment de recordar els compatriotes de les Illes Balears i la seva exemplar mobilització en defensa del català com a llengua vehicular i comuna, admirable la tenacitat com van portar a terme una vaga que va esdevenir tota una demostració de dignitat. I aprofito l’avinentesa per fer arribar una fraternal abraçada a Jaume Sastre, que aviat farà quaranta dies que és en vaga de fam per protestar contra un govern balear que no té cap més propòsit que torpedinar l’educació a les Balears i les Pitiüses. I tampoc m’oblidaré d’Escola Valenciana i dels milers d’alumnes valencians que són privats de poder estudiar en català malgrat també els bons resultats de les línies en valencià. O dels veïns de la Franja per als quals el PP ha inventat fins i tot una llengua en l’enèsima demostració de fer escarni als parlants del català arreu del domini lingüístic.
Tenim mil motius per sortir al carrer i fer-nos sentir, d’aquí al 9-N, quan tots hem de sortir massivament al carrer a votar, a exercir el dret polític més elemental: el sufragi. I avui com demà, cívicament, amb fermesa i determinació, convençuts que fem el millor que podem fer per assegurar-nos un futur millor, un futur del qual en serem protagonistes, un futur que anhelem perquè volem fer les coses millor i perquè el volem ben nostre. Som-hi doncs!
