Les fantasies d’un aspirant català a Petit Nicolás

Barcelona“El Nicolás dels ous es passarà un pic d’anys a la presó, però quan surti estarà forrat”. Aquesta frase -enviada per WhatsApp al seu soci Alberto Martínez- resumeix la filosofia de David Puig Altisent, un vigilant de seguretat que entre el 2014 i el 2016 va recórrer cercles policials, polítics i periodístics intentant vendre des d’informació sobre suposats jihadistes fins a un pla per implicar mossos d’esquadra i independentistes en delictes, desacreditar institucions i entitats catalanes i arruïnar el Procés.

Part de la seva història ha sortit a la llum ara perquè alguns documents dels Mossos sobre ell han aparegut en les capses de paperassa interceptades per la Policia Nacional el 26 d’octubre a la porta de la incineradora de Sant Adrià. Però la resta del cas es troba en una causa oberta l’abril del 2015 pel jutjat d’instrucció número 10 de Barcelona i arxivada el desembre del 2016, quan el fracàs dels intents de Puig va portar la jutge Míriam de Rosa a considerar que no hi havia delicte.

Clarament enlluernat per la història del Petit Nicolás -l’entabanador espanyol que ha pres el pèl a polítics i policies dels cossos estatals- i empès pel clima de tothom espia a tothom que s’ha instal·lat a Catalunya, David Puig es va construir un personatge per fer-se d’or. Però la trama només el va portar a ser detingut dues vegades pels Mossos.

Trucada a un comissari

La història comença l’octubre del 2014, quan un perfecte desconegut truca a la Comissaria General d’Informació dels Mossos i demana parlar amb el comissari, Manel Castellví. Ofereix informació sobre jihadisme. No li passen la trucada al comissari però li diuen que es posaran en contacte amb ell. Com que en aquella època Catalunya ja estava en alerta terrorista 3 sobre 5, un nivell inferior al 4 actual però que implicava que un atemptat era probable, no es deixava cap possible font d’informació per examinar. De manera que se’l cita en una comissaria de Barcelona -no al complex central Egara, on treballa Castellví- i hi parlen agents de rang més baix que el comissari. Aquests fets reals li serviran després per guarnir-los i arribar a mantenir que coneix Castellví i que ha estat al seu despatx.

Els mossos encarregats de valorar la seva oferta -volia cobrar a canvi d’informació- s’hi van reunir per primera vegada el 29 d’octubre del 2014 i des del primer moment el van trobar excèntric. Tenia una actitud misteriosa i no es treia mai els guants que portava, per no deixar les empremtes enlloc. Al cap de quatre trobades, els agents el van descartar com a confident. Aquest rebuig el va deixar tocat, i s’hi referirà amb amargor en converses gravades per ell mateix i en textos escrits per ell que consten a la causa del jutjat d’instrucció número 10.

Malgrat el desengany, no deixa córrer els seus projectes. I el 19 d’abril del 2015 reapareix en un episodi esperpèntic. Segons l’atestat policial entregat a la jutge, uns veïns del Poblenou alerten aquell diumenge de la presència de dos homes vestits de negre de dalt a baix i en actitud sospitosa a la porta d’un pàrquing privat. S’hi desplacen dos agents de seguretat ciutadana i un dels sospitosos fuig, però aturen l’altre: era David Puig.

La primera detenció

Ell assegura als mossos que és “company” i que està en una vigilància “per motius d’extrema seguretat”, de manera que no els en pot revelar cap detall. Els agents no se’l creuen. L’escorcollen i li confisquen ganivets, un martell, un cable d’acer i un carnet del CNI fals. Hores després és detingut per usurpació de funcions: es feia passar per policia sense ser-ho. L’arresten a casa seva i li confisquen el mòbil. Quan el jutjat autoritza l’abocament de la informació del mòbil, hi apareixen imatges de seguiments a homes musulmans, una llista d’una suposada xarxa de confidents i un vídeo en què ell i el seu amic Alberto Martínez fingeixen que són agents del CNI per reclutar un jove d’aspecte àrab que volen infiltrar en grups de possibles jihadistes.

Però la peça clau és una altra: el document Informe elevado a Partido Popular. En aquest text, de vuit pàgines, Puig exposa el seu pla de guerra bruta. La seva idea és arrossegar el grup Escamots d’Ordre, sorgit del col·lectiu de recreacions històriques La Coronela, a cometre atemptats. “Només necessiten una empenteta”, diu. També vol implicar en una compra d’armes il·legal membres d’un grup que practica airsoft -jocs de guerra- on hauria conegut alguns mossos: seria una manera d’atacar la policia catalana. Un altre objectiu és el que anomena “elit civil i ideològica”, en la qual situa Miquel Sellarès, que va ser director general de Seguretat Ciutadana en el primer govern de Jordi Pujol i secretari de Comunicació del primer tripartit.

Visites a Miquel Sellarès

Sellarès ha confirmat a l’ARA que va rebre dues vegades David Puig, que volia entregar-li una proposta de disseny de l’exèrcit i el servei d’intel·ligència que hauria de tenir una Catalunya independent. “Després em va parlar de comprar armes i me’l vaig treure de sobre”, assegura Sellarès. La intenció de Puig, reflectida en el document que pretenia vendre al PP, era arribar a través de Sellarès “a l’entorn més militarista de l’ANC” per portar-lo a la incriminació per “activitats terroristes, banda armada i conspiració”.

La perla del seu pla, però, era arrossegar els seus suposats contactes dels Mossos a una trobada amb un impostor que es faria passar per membre d’un servei secret estranger. Aquest impostor hauria de provocar una conversa conspirativa contra l’estat espanyol. I “un equip d’intervenció ràpida podria prendre la reunió i detenir in situ els participants, dels Mossos o de CiU”.

Amb el material obtingut del mòbil, els Mossos demanen al jutjat permís per escorcollar el domicili de David Puig -que viu amb els seus pares- i el seu amic Alberto. Els escorcolls es fan el 15 de març del 2016, i tots dos són detinguts -Puig per segon cop- per usurpació de funcions. I a tots dos els troben iconografia nazi, ganivets de diversos tipus i armes de foc simulades.

El PP nega els contactes

A casa de Puig hi ha els àudios que ha gravat ell mateix de dues reunions: una amb un possible responsable de seguretat del PP i una altra amb Josep Ramon Bosch -que en el moment de la trobada encara era president de Societat Civil Catalana- i un tercer home no identificat.

Pel que fa al PP, fonts del partit asseguren que no en saben res i que si algun treballador seu va participar en aquesta trobada ho va fer a títol individual i sense comunicar-ho. Els investigadors van trobar al mòbil de Puig un SMS enviat per un assistent del PP -ara jubilat- que es diu Antonio Batlle Segarra i que havia sigut candidat del partit a Fígols. El missatge deia: “No puc veure la persona comentada fins divendres al matí”. Aquest SMS va ser enviat el 19 d’abril del 2015, el dia que Puig era detingut per primer cop. El 30 de març havia rebut una trucada des de la centraleta de la seu del PP, al carrer Urgell, que va durar 1’49”.

Sigui com sigui, en la conversa gravada per Puig, el seu interlocutor es mostra interessat però cautelós: li arriba a dir que “gat escaldat de l’aigua freda fuig” i li recorda “el circ” que es va muntar per la conversa de La Camarga entre Alícia Sánchez-Camacho i Victoria Álvarez sobre els Pujol. Tot i així, parlen de mostrar un document a algú i de buscar altres llocs per trobar-se i evitar fer-ho a “la seu”.

Bosch i el tercer home

En l’altra conversa gravada, amb Josep Ramon Bosch, l’aleshores president de Societat Civil Catalana li diu que l’ha sorprès la seva trucada i li fa preguntes sobre la informació que té, sobre els seus estudis i sobre les seves motivacions per oferir-se, a la qual cosa Puig respon que vol “venjança” dels Mossos -per haver-lo detingut davant de la seva mare- i diners. “Soc un mort de gana i em dedico a vendre informació. Soc un oportunista”, admet. I afegeix: “Jo vaig a cavall guanyador, que és la intel·ligència espanyola”.

La conversa es produeix mentre van amb cotxe cap al lloc on s’han de trobar amb una tercera persona que coneix Bosch. “Parla castellà”, li adverteix. Durant la reunió, Puig explica els seus suposats contactes amb els ultres del Casal Tramuntana i els independentistes radicals i també les seves peripècies amb els Mossos i la detenció del 2015. I fa saber al tercer home que el considera “cavall guanyador”, fet que indica que està convençut que parla amb algú d’algun organisme estatal.

L’interlocutor es mulla poc, el deixa dir i només admet que vol “saber què és el que està passant aquí”. “Nosaltres tenim capacitat per gestionar el tema”, afegeix. En un altre moment, Puig es queixa que una vegada va intentar contactar amb el CNI a través de la web -“com era la meva obligació de ciutadà espanyol”- i no li van fer cas. I el tercer home respon: “Nosaltres ho agafarem amb més carinyo”.

Bosch recorda la trobada perfectament i assegura que Puig li va trucar per demanar-li que l’ajudés a contactar amb algun servei de seguretat estatal. “Hi vaig anar aquell dia per presentar-li una persona però després me’n vaig desentendre”, afirma l’expresident de SCC a l’ARA. Quan se li pregunta qui era aquella persona, nega que fos del CNI. “Ja m’agradaria conèixer algú del CNI”, argumenta. I de sobte concreta que el tercer home era “un amic que es va fer passar per policia”. “Aquell noi era molt estrany i jo vaig pensar que era un mosso que es volia infiltrar a SCC”, al·lega. La teoria de tothom espia a tothom.