INDÚSTRIA MILITAR
Misc03/04/2014

Feliç aniversari: més a prop De la regulació De les armes

Jordi Armadans
i Jordi Armadans

Estem d’aniversari. Ara fa just un any, després de dos fracassos consecutius del procés diplomàtic iniciat el 2010, l’Assemblea General de les Nacions Unides votava a favor d’adoptar el Tractat de Comerç d’Armes (TCA).

L’acord va rebre el suport de 156 estats, 22 abstencions i el vot negatiu de 3 estats. Des de llavors, 116 estats han signat el TCA i 13 l’havien ratificat. Ahir, 18 estats més (entre els quals 5 dels 10 principals productors d’armes: el Regne Unit, França, Alemanya, Itàlia i Espanya) van ratificar-lo. Un cop hi hagi 50 ratificacions, el TCA podrà entrar en vigor.

Cargando
No hay anuncios

La idea de crear un tractat que regulés les transaccions d’armes, impulsada als anys 90 per diverses ONG i premis Nobel de la pau, ha topat amb les resistències de bona part de les potències armamentístiques i amb l’atac frontal del lobi de les armes, molt enfadat pel que suposava d’inici de la fi de la seva impunitat.

I és que el TCA és un pas de gegant davant la proliferació i el descontrol de les armes arreu del món i les seves terribles conseqüències: la mort de més de 500.000 persones cada any. El comerç d’armes, fins ara, només estava subjecte a la regulació dels estats que disposaven de lleis sobre el tema (una tercera part del món). El TCA, d’abast global i vinculant, és un gran instrument per impedir, per exemple, que criminals de guerra, dictadors i genocides diversos puguin accedir al mercat mundial d’armes per abastir-se i cometre atrocitats contra població civil. Amb un TCA vigent, el que ha passat a Síria no s’hauria produït.

Cargando
No hay anuncios

El TCA, que regularà totes les armes convencionals, incloent-hi les armes lleugeres i curtes, obliga els estats a fer controls interns, els prohibeix la transferència (no només venda) d’armes quan puguin ser usades per a crims de guerra i genocidis, i els reclama una avaluació seriosa dels impactes que tota possible transferència d’armes pugui tenir en la vulneració dels drets humans.

És evident que fer un món més pacífic i just va molt més enllà de la simple regulació del comerç d’armes. Però posar límits ètics i humanitaris a l’actual proliferació armamentística és un primer pas imprescindible per poder-se plantejar altres objectius més ambiciosos.