La meva carta als reis

BarcelonaCom cada any en aquesta època decideixo fer la carta als Reis d’Orient. No la faig mai pública —evidentment—, l'entrego al patge del meu poble, que es diu Raimon, i ell la fa arribar a Ses Majestats. Però com que aquest any tot està sent un pèl diferent, he pensat: "Laura, per si no et poden llegir perquè la teva carta queda perduda en algun racó, fes-la pública".

“Benvolguts Melcior, Gaspar i Baltasar,

Si em poso a fer un balanç, crec que aquest any m’he portat bé. Segurament hauria pogut fer coses millor i d’altres no hauria ni d’haver-me-les plantejat, però ja em coneixeu i de tant en tant soc impulsiva. Tot i que potser em porteu una mica de carbó, us he fet una llista amb les coses que m’encantaria que em poguéssiu portar. Us prometo que les compartiré.

En primer lloc, vull demanar-vos que porteu sentit comú, que ja es veu que és el menys comú dels sentits. No vull que hàgim de sentir com el president d’un govern diu que que es veu una dona jugant a futbol és una obra de Satanàs. Sisplau, feu que això no pugui passar mai més. No hauria de ser tan complicat, vosaltres sou màgics i segur que ho podreu fer.

Després, m’encantaria poder sortir de casa a córrer o passejar sense la por que em pugui passar alguna cosa, perquè ja hem explicat a la societat que volem ser lliures i no valentes.

Que tots aquests que no veuen l’esport femení com una cosa normal, que de cop i volta per a Reis no només la vegin normal, sinó que apostin i valorin l’esport femení com es mereix. Que totes les nenes que vulguin practicar algun esport no tinguin por del què diran, que juguin, que s'ho passin bé i que facin el que vulguin i puguin ser felices sense cap tipus de temor de res. A tots els pares, mares, avis, tiets, amics que tenen algun dubte sobre si han de practicar algun esport o no, que no s’ho mirin més i les portin on els demanin.

I per últim, que els dirigents dels alts organismes que envolten tot l’esport femení deixin de vendre fum i hi apostin de veritat, que ja veuran com no se’n penediran. Que de vegades les persones necessitem una petita empenta i si és màgica, millor.

Crec que enguany ja no us demanaré res més, tinc moltíssima il·lusió que pugueu canviar moltes coses i fer felices milers de persones.

Una abraçada gegant per als tres, us prometo que aquest any vinent seré encara més bona”.