Feminisme i llibertat, lluites indestriables

No volem ni una dona morta més! Desterrem la violència contra la meitat de la població, perquè aquesta situació injusta no es pot sostenir ni un minut més.

Abolim el masclisme incrustat en la nostra societat, perquè si no ho fem no podrem viure en una societat lliure i igualitària de veritat.

Trenquem el model de societat patriarcal i caminem cap a la societat de la igualtat. I això només ho podrem fer guanyant la lluita feminista, que no és altra que la lluita per la igualtat, una lluita que no pot ser només de les dones, sinó de tota la societat.

Un any més, com fem cada 25 de novembre, recordem i denunciem les violències masclistes que patim les dones, i aquest any encara amb més raó perquè ens enfrontem a l’auge d’una extrema dreta que nega i qüestiona la violència contra les dones. Una violència que només és la punta de l’iceberg de les moltes que patim i que aquest 2019 ja ha matat 8 dones a Catalunya i 51 a l’estat espanyol. Avui estan en joc drets fonamentals com el dret a vot, el d’expressió, el de manifestació o el matrimoni homosexual. Estan en joc els drets i les llibertats de tota la ciutadania, que tants anys i patiments ens ha costat aconseguir. Davant d’aquesta extrema dreta masclista, homòfoba i feixista, hem de plantar cara i persistir.

Persistir perquè en ple segle XXI hi ha tribunals, formats majoritàriament per homes, que no escolten les víctimes i que defensen la presumpció d’innocència dels agressors però no la dels presos i preses polítiques. Uns tribunals que culpabilitzen les víctimes de les agressions sexuals i que condemnen amb la boca petita els violadors. Ho hem vist recentment en molts casos, especialment en el de la Manada i el de Manresa. Per això, des dels carrers i des de les institucions ens hem d’assegurar que no hi haurà més Manades ni jutges que deixin desprotegides les víctimes.

Cal persistir també per canviar les estructures d’un sistema i una societat masclistes on els sostres de vidre, les bretxes salarials o les dificultats de les dones per accedir a llocs de decisió no siguin mai més el pa de cada dia. Una societat on la maternitat i la compaginació entre la vida familiar i la laboral no sigui una quimera. Cal que lluitem perquè la igualtat entre homes i dones sigui una realitat al nostre país, i sabem que no serà possible sense l’avenç del moviment feminista. Treballem per una República on les dones tinguin veu i vot en els espais de decisió, on ser alcaldessa, directora d’una empresa o jugadora professional de futbol no sigui l’excepció sinó la norma.

Estem vivint moments molt durs, especialment des de la presó, però tenim clar que les dones no recularem. Som moltes i tenim la raó. Juntes, liderant, aconseguirem una societat justa, democràtica, pròspera i lliure de discriminacions. Hem iniciat dues lluites que són indestriables l’una de l’altra, la feminista i la de la llibertat. La lila i la groga. La de la igualtat i la de la República Catalana. Som feministes perquè som republicanes i som republicanes perquè som feministes.

Avui més que mai reivindiquem totes les dones que han patit violència masclista, sortim als carrers i plantem cara a aquesta dreta feixista que ens vol fer tornar al segle XIX. Perquè contra la injustícia i la violència, persistència, persistència i persistència.

stats