El Barça torna a gaudir jugant a Europa (0-3)

BarcelonaNo fa tant, cada cop que el Barça pujava a un vol internacional per afrontar un partit de la Champions fora de casa ho feia amb una mica de por. Part del llegat construït durant els anys que el Barça enamorava s'havia perdut en nits europees d'infaust record. Però el que s'ha perdut a Europa es reconquereix al mateix terreny. Si no fa gaire un golejador com Luis Suárez no trobava la manera de fer gols lluny del Camp Nou, ara Martin Braithwaite marca amb facilitat. Dembélé juga 90 minuts a un nivell alt, i fa aquella cara d'entremaliat de qui s'ho passa bé jugant. I Griezmann, per primer cop al Barça, encadena tres partits consecutius marcant. Una nit rodona a Budapest: golejada al Ferencváros (0-3) i a un sol pas de certificar la primera posició de grup. Valdria una derrota per 0-1 contra la Juve, de fet.

Però ni els futbolistes s'escapen de viure el 2020 com si fos una muntanya russa emocional. No fa gaire de la derrota al camp de l'Atlètic de Madrid, quan es van encendre les alarmes per la incapacitat de l'equip d'atacar un mur sòlid. Però 10 dies després, el Barça ha encandenat tres triomfs consecutius. Com si, ensumant el final d'any, l'optimisme recuperés espais amb tres partits en què ha marcat Griezmann, a qui tanta falta li feia ser notícia pels gols i no per la mirada trista. Tres partits en què ha marcat Martin Braithwaite, que segueix vivint el somni d'estar al Barça amb la mateixa passió amb què ho faria un soci abonat del lateral del Camp Nou a qui donessin l'oportunitat de jugar per un dia a l'estadi. Tres partits defensant bé, donant descans a titulars per gestionar millor el cansament dels futbolistes i fent que Mingueza, de mica en mica, se senti futbolista del primer equip. Tal com havia somiat quan amb 8 anys va entrar a La Masia.

Per Budapest, una terra on parlar de futbol és parlar del passat, va passar un equip ple de gent que lluita pel seu futur. Sense Messi, De Jong, Ter Stegen o Pedri, el Barça va enllestir la feina amb una mitja hora de futbol en què va martiritzar el Ferencváros, incapaç d'aturar els deixebles de Koeman. El tècnic neerlandès disposava de Lenglet, recuperat de l'ensurt contra l'Osasuna, per mantenir-se fidel als camins que ha explorat els últims dies, amb Braithwaite titular, Dest creixent per la dreta i Pjanic al mig del camp, com sol passar a la Champions. Un equip que va fer-ho fàcil i va convertir la segona part en un tràmit una mica ensopit. Amb 0-3 al marcador, de fet, Koeman va enviar a la banqueta Alba, Busquets, Lenglet i Pjanic, i va fer jugar Junior Firpo, De Jong, Aleñá i Riqui Puig.

Així és el futbol. Just quan més complicat semblava créixer com a col·lectiu, el Barça ha aconseguit que una competició que era traumàtica amb Valverde ara sigui balsàmica. Els jugadors del Barça ara afronten els viatges europeus com els joves que fan un Interrail pel continent, amb la motxilla plena de somnis. És cert que els rivals no són els més durs, però el Puskas Arena va veure en acció un equip amb fam. Sense mandra, malgrat el fred i la poca entitat de l'adversari. Si al camp del Dinamo de Kíev el Barça va sortir sense ritme, a Budapest va mossegar els turmells dels hongaresos ja de sortida, amb una pressió després de pèrdua agressiva liderada per Busquets, un ritme de circulació de pilota alt gràcies a Pjanic i atacs contundents per la banda esquerra, on Jordi Alba va teixir una complicitat letal amb Dembélé. Els dos primers gols, de fet, van arribar per l'autopista que aquests dos jugadors van obrir per la seva banda. Dembélé , geni indesxifrable, va inventar-se una sotana per oferir la pilota a Alba, que va centrar perquè Griezmann, entrant en segona línia, marqués d'esperó aprofitant els espais que havia obert Braithwaite fent d'escolta del petit príncep. Sotanes i tocs d'esperó en una sola jugada, prova que el Barça es volia divertir. Que té l'autoestima cada cop més alta i ja no pateix jugant. Ara s'ho passa bé. Tant Griezmann com Braithwaite, autor del 0-2 rematant una centrada de Dembélé. El danès va forçar el penal del 0-3, però el va cedir a Dembélé. Es tractava de col·lectivitzar l'alegria, que tothom anés fent gols, i Dembélé no va fallar. Només va faltar el gol de Trincão, voluntariós per la dreta però encara massa tímid.

Mingueza, creixent

Tan bé va atacar el Barça que el Ferencváros va ser una joguina en mans d'un equip que ha entès que la millor manera de defensar és tenir la pilota atacant. I així, Mingueza no va tenir gaire feina, tot i que cada cop se'l veu més segur protegint una porteria on molts aficionats van oblidar que per un dia no hi havia Ter Stegen. Neto no va tenir feina i mirava de lluny com Riqui Puig i Dembélé buscaven sense sort el quart gol. Per poc no va arribar.

En tres partits fora de casa, el Barça ha marcat nou gols i no n'ha rebut cap. Ho ha guanyat tot. I quan falta un sol partit, dimarts que ve a casa contra la Juve, té a les seves mans acabar com a primer de grup, i aspira de passada a ser l'únic equip que sumi els 18 punts de la fase de grups. Cosa que li aniria prou bé a un club ofegat econòmicament, ja que a la Champions cada triomf significa passar per caixa. Bones notícies, que sempre convenen.