Ferran Mascarell: “No descarto presentar-me a Barcelona amb una llista de ciutat i pel meu compte”
Entrevista al delegat del Govern a Madrid
BarcelonaFerran Mascarell, delegat del Govern a Madrid, manté un peu a Barcelona, d’on aspira a ser alcaldable. Tot i que fins ara s’havia erigit com a candidat de l’espai de JxCat, no descarta fer-ho pel seu compte.
Serà candidat a Barcelona?
No és impossible, però no està decidit. Sí que és cert, però, que porto bastants mesos treballant en un projecte per a la ciutat que pugui unificar noms i crear una llista potent de ciutat que ens permetés guanyar i transformar Barcelona, que és l’objectiu prioritari, i alhora enganxar-la amb el Procés.
Seria la llista de la Crida?
No exactament. Podria haver estat una llista de la Crida amb el benentès que tots els partits sobiranistes acceptessin presentar-se de manera conjunta. Però això no és possible; per tant, la Crida, almenys fins al 19 de gener, que és quan es constitueix, no prendrà un posicionament per un candidat. Així doncs, Barcelona va per una línia de treball diferent, que és consolidar una estratègia conjunta, de moment sense ERC, perquè el sobiranisme sumi al màxim.
Sense ERC ni la CUP, queda el PDECat, és a dir, Neus Munté.
Hem de canviar el paradigma, queda la ciutadania. Hem de fer que es torni a sentir part d’un projecte.
Però ja hi ha també les primàries impulsades per Jordi Graupera.
No, les primàries de Graupera han sigut una idea interessant, però mal concretada. Han pres forma d’una manera impossible. Les primàries configuren una llista i hi ha 61 candidats, i el que fan les primàries és determinar l’ordre dels candidats a la llista. No tenen un punt de partida compartit. És una llista que difícilment guanyarà, però que si guanyés no podria governar.
Què demana a la ciutadania? Que quan hi hagi la Crida el votin?
No, no, això es pot expressar de moltes maneres. N’estem parlant. Jo estic predisposat i en funció de com es vagi articulant tot faré un pas en una direcció o una altra. No descarto presentar-me amb una llista de ciutat i pel meu compte.
¿Perquè l’espai de Puigdemont ara no es posa d’acord?
Està resultant difícil.
És un problema de noms?
Més que de noms es tracta de projecte. La ciutat necessita un projecte imaginatiu que la faci sortir de la situació actual i necessita un estat que li faci costat. Madrid funciona perquè té un ajuntament que es preocupa d’unes coses i un estat que es preocupa d’una sola cosa: Madrid. Aquí no tenim aquesta situació, tenim un ajuntament amb un projecte molt desdibuixat. Tenim uns partits que estan fent una precampanya molt rutinària, en què no s’està dient res gaire nou.
Aniria de dos d’Ernest Maragall?
Jo vull una llista conjunta, estava i estic treballant en això. Ara no diré a Maragall de ser el seu número dos, això s’ha de pactar en taules. Però ell té un plantejament diferent. Ell va dir que té una estratègia vinculada amb forces no necessariàment sobiranistes. També va expressar la idea que no havia pres aquesta opció [de ser alcalde] i que l’havien anat a buscar. Necessitem més il·lusió i empenta.
A ell l’han anat a buscar, a vostè no.
No és una qüestió d’esperar que et vinguin a buscar, és exactament el contrari. Hem de veure quina gent té ganes de fer possible que la ciutat canviï i té un projecte que beneficiï el conjunt dels ciutadans.
És el candidat de Puigdemont?
A mi no em correspon dir-ho. Ho ha de dir ell quan cregui que es el moment oportú. Estic treballant amb un equip d’una trentena persones fa vuit mesos, tinc ganes d’intercanviar idees, de sumar...
I una alcaldia testimonial amb Quim Forn i vostè de dos?
És una de les possibilitats, n’han sortit moltes. A mi tot el que suposi posar en primer pla i donar valor a les persones que estan a la presó em sembla indicat i necessari. Però és important que hi hagi un bon projecte de ciutat que convenci un 99% dels ciutadans. La ciutat no pot quedar atrapada entre sobiranistes i unionistes. A mi m’agradaria una llista que no estigués plena de gent de partits, sinó de gent que representa la ciutadania, els sectors, els barris...
Per aconseguir-ho, a què dedicarà el seu temps fins al 19 de gener?
Al mateix que estic fent ara. Totes les hores que convingui a Madrid, i en les que estic a Barcelona intento que això prengui forma i es configuri una llista com més unitària millor.
L’ha decebut ERC? Maragall parla d’unitat postelectoral.
Sí, però això ja ha passat. La unitat a posteriori sempre és de mínim comú denominador. Els que hem treballat a l’Ajuntament sabem que necessites una majoria sòlida.
En què no estan d’acord amb ERC?
No ho sé, de moment hauríem de veure quin és el punt de partida. No he sentit encara cap candidat que hagi expressat idees una mica ben treballades sobre la ciutat. Barcelona ha de ser innovadora; ha de ser la capital del país, ja que Catalunya és una àrea metropolitana en si mateixa i Barcelona n’ha de ser la líder. La ciutat ha de ser tractora d’una àrea global que va des de Bordeus fins a Gibraltar. Necessita una sacsejada.
Manuel Valls, Maragall, Mascarell, tots tres surten del socialisme. ¿Una sacsejada no l’hauria de fer algú nou?
Sí, no hi tinc cap inconvenient, però mentre aquest algú no surti no cal que ens neguem la possibilitat de posar passió a les coses.
Fins quan es mantindrà en la incertesa de ser o no alcaldable?
Per Nadal ha d’estar resolt. Tothom ha de saber quin és el paper que ha de jugar.