El fiasco de l'aplicació de la FP dual

BarcelonaHi ha un còctel explosiu que afecta especialment els països del sud d'Europa, i és un percentatge elevat de fracàs escolar amb un nivell alt d'atur entre els joves. Aquesta és la situació que tenim a casa nostra des de fa molt de temps sense que les administracions hagin trobat el desllorigador. A Catalunya hi ha una taxa de fracàs escolar del 18% i un atur juvenil del voltant del 20%, el doble que el general.

En temps de bonança, l'abandonament escolar augmenta i l'atur juvenil baixa, i en temps de crisi passa a l'inrevés. Però en qualsevol dels dos escenaris hi ha una constant que es repeteix: la majoria dels llocs de treball als quals opten els joves són precaris i mal pagats (excepte en casos puntuals com el de la bombolla immobiliària, en què certs perfils podien arribar a cobrar sous elevats a causa de la manca de mà d'obra especialitzada). El resultat de tot plegat és que en paral·lel a la bretxa generacional hem creat una bretxa de poder adquisitiu, en què els fills guanyen menys que els pares.

Hi ha països que ja fa molts anys que han trobat solucions a la problemàtica de l'atur juvenil, i, com en tantes altres coses, la clau es troba en el sistema educatiu. La formació professional havia de ser la principal porta dels joves no universitaris al mercat laboral, però a la pràctica això no ha funcionat. El desprestigi i la manca de connexió entre aquests estudis i el teixit econòmic i industrial li han impedit exercir aquesta funció amb totes les seves potencialitats.

Per això ja fa més d'una dècada que a Catalunya es parla d'adoptar el model alemany de formació professional, un sistema també conegut com a FP dual. Es tracta d'un sistema en què l'estudiant compagina durant dos anys els estudis amb pràctiques en una empresa real. Les dades indiquen que en el cas alemany la majoria dels estudiants aconsegueixen després un lloc de treball en aquella mateixa empresa. Els intents de traslladar aquest sistema aquí, però, no han tingut prou èxit.

És evident que per implantar la FP dual amb èxit es necessita una implicació absoluta de les empreses, que sovint es queixen de la manca de mà d'obra qualificada, però no hi ha dubte que un nou impuls principal l'ha de protagonitzar l'administració. La formació professional ja té uns índexs d'inserció laboral molt alts, però és imprescindible fer un pas més i oferir als alumnes un itinerari acadèmic que els permeti entrar en contacte amb la realitat del mercat de treball des de molt aviat. En paral·lel, aquest sistema també permet donar a les empreses l'oportunitat de formar els seus futurs treballadors segons les seves necessitats. Aquest, i no cap altre, és el secret del model alemany: estrènyer la relació entre sistema educatiu i sistema productiu.

Són tants els avantatges de la FP dual, que es fa difícil no preguntar-se per què estem trigant tant a fer-ho de manera generalitzada i profunda. Ara bé, s’ha de fer bé. Amb implicació de totes les parts, cosa que ara sembla que no està passant. Sense consens entre mestres, empreses i administració difícilment ens en sortirem.