El final dels diners en metàl·lic

Tot just l’endemà de participar a Els matins amb la Lídia Heredia parlant d’aquest tema, surt la notícia que el PSOE vol plantejar al Congrés la desaparició definitiva i progressiva dels diners en efectiu.

Cada vegada es redueix més l’import màxim per pagar en efectiu. La llei 7/2012 del 29 d’octubre va limitar a 2.500 euros (o el seu contravalor en moneda estrangera) el pagament en efectiu en les operacions en què una de les parts actuï com a empresari o professional. Pedro Sánchez ja va plantejar reduir-lo a 1.000 euros.

És cert que la desaparició de l’efectiu suposa un total control dels diners i control fiscal i, per tant, una enorme reducció de l’economia submergida, que és un dels grans problemes del nostre país.

Però què passa amb la llibertat de l’estalviador i el dret a la intimitat financera? Una persona té dret a a gastar els seus diners sense que ningú ho sàpiga. I una persona també té dret a ser només ell qui guarda els seus diners. Si els vols tenir sota el matalàs, no podràs, i estaràs obligat a permetre que una entitat financera tingui la custòdia del teu estalvi. El dret a custodiar els teus propis diners desapareixerà. S’entrega molt poder als bancs, que poden, un cop tenen el control, imposar comissions més elevades o tancar l’aixeta a determinades persones.

No és el mateix la desaparició de l’efectiu amb tipus d’interessos negatius que amb interessos positius. Ens podrien posar interessos negatius a partir de llavors! És a dir, cobrar-nos per tenir els diners al banc. I no tindríem cap altra opció.

Pensem que les persones reaccionen. Encara que treguin el metàl·lic, com que voldrem intimitat financera, els ciutadans decidirem que qualsevol cosa puguin ser diners. Els diners, als camps de concentració, eren cigarretes. Fins i tot els que no fumaven en guardaven per fer pagaments amb tabac, mentre eren presoners.

Donat que igualment buscarem alternatives, el risc d’aparició de criptomonedes o monedes sense garanties estarà servit.

Ara per ara, fins que no sigui una decisió global, la desaparició de l’efectiu serà impossible.