Una finestra d’oportunitat per al clima

Consultor ambiental, soci director d'ERFQue la Xina i els Estats Units ratifiquin l’Acord de París és una bona notícia. Obre la possibilitat que entri en vigor abans de les eleccions nord-americanes, el 8 de novembre. El president Obama ha complert la seva promesa de ratificar-lo, però en condicions difícils. La seva administració ha fet un pas arriscat. Ha considerat que és un tractat executiu i, per tant, que n’hi ha prou amb la firma presidencial. No ha fet passar la decisió pel Senat, on hauria perdut la votació. Mentre que l’equip de Bernie Sanders ha forçat la introducció de mesures climàtiques més ambicioses per donar suport a la candidata Clinton, el candidat Trump nega el canvi climàtic.

Si l’acord entra en vigor abans del dia 8 de novembre, el pròxim president -en cas de victòria republicana- ho tindrà més complicat per retirar-se del tractat. Li caldria un procés de quatre anys (un mandat presidencial). Val la pena intentar-ho. Però encara queda molta feina. Els països de la UE, entrampats en la discussió sobre el repartiment d’esforços de reducció d’emissions entre ells, han de prendre aquesta decisió i ratificar l’acord urgentment. Sumant-hi el Brasil, que ha anunciat que el ratificarà demà, i algun altre estat que ho té avançat, com ara Mèxic, ja se superarien els 55 estats i el 55% de les emissions. L’acord entraria en vigor. La UE s’hi ha d’afanyar. Els nord-americans també tenen feina: convindria molt, per motius climàtics (i tants altres!), que no elegissin Trump. A casa nostra, no ens hauríem d’encantar i caldria aprovar la llei de canvi climàtic que s’està discutint al Parlament, adaptada als reptes que planteja l’Acord de París. També fóra bo obrir un debat públic i intens sobre com abordarem la descarbonització de la nostra economia de manera justa i eficient. En això també ens hi va el nostre present i el nostre futur. Abans d’això se’n deia finestra d’oportunitat. Millor aprofitar les oportunitats que passar pantalles, diria.