BarcelonaEl món viu temps molt convulsos, socialment, políticament i ecològicament. Mentre que la tasca dels polítics sovint no és suficient, els artistes, com alguns dels que participen a la nova edició de la fira de videoart Loop a l’hotel Almanac Barcelona, proposen tornar a les arrels i confiar en formes de coneixement ancestrals i impregnades de màgia. A la galeria José de la Fuente, la holandesa Mathilde ter Heijne hi presenta un vídeo amb dos rituals celebrats a la llum de la lluna plena, un dels quals inclou la realització de peces de ceràmica de manera ancestral. “L’artista planteja la idea de recuperar la tradició de crear uns objectes que comporten alguna cosa més que el pur objecte i que tenen qualitats màgiques”, afirmen a la galeria. Aquest origen relacionat amb la ceràmica també es troba en el treball de la peruana Claudia Martínez Garay (Galeria Grimm). Va fer una versió 3D de l’escultura d’un presoner mochica a punt de ser sacrificat per presentar-lo com si fos un paisatge ple d’unes muntanyes suaus i precioses, i mentrestant es pot escoltar un monòleg imaginari del presoner que li serveix per reflexionar sobre la seva pròpia identitat.
Tot i així, qui s’emporta la palma en l’ús del 3D i qui ha fet una peça de plena actualitat és el col·lectiu turc Oddviz. Format per un arquitecte, un urbanista i un artista, presenten un vídeo amb tots els pous d’una Venècia presa de l’ acqua alta. “Investiguen els rastres que han deixat les generacions anteriors a les ciutats i els fan servir perquè et puguis fer una idea de tota la ciutat”, diuen a la galeria. Coincidint amb Loop, també expliquen que els artistes estan treballant amb els edificis modernistes de Barcelona.
Amb galeries prestigioses
L’edició d’enguany de Loop és la 17a i per al president del comitè de la fira, el col·leccionista Jean-Conrad Lemaître, cada edició és com “una reunió de família, malgrat que cada edició és diferent”: un 40% de les 40 galeries participants són noves. “En aquesta edició la fira fa un salt important en la selecció de les galeries d’alt nivell”, afirma Lemaître. Els directors de la plataforma Loop són els galeristes Emilio Álvarez i Carlos Duran i enguany la fira estrena director, el comissari Aurélien Le Genissel. “Les noves generacions tindran una relació molt enriquidora i complexa amb totes les facetes del món audiovisual”, afirma Le Genissel. Pel que fa aquesta edició de la fira, posa de relleu la diversitat de formats del mitjà: entre les peces exposades hi ha videoinstal·lacions, una obra concebuda com un videojoc i una altra que inclou converses de Whatsapp. I entre les noves galeries d’enguany cita espais com Rodero, José de la Fuente, Grimm, Esther Schipper i Kubikgallery.
L’actualitat del sector és un dels trets distintius d’aquesta edició, que finalitzarà demà: hi ha 13 estrenes, i 26 obres estan datades dels dos últims anys. Els sabers ancestrals i el canvi climàtic reflectit en una recreació de Venècia inundant-se són només dues de les línies d’una edició de la fira que es caracteritza per la diversitat de temes. Els preus també són diversos, entre els 1.000 i els 80.000 euros. El vídeo més car, de la nord-americana Melanie Smith, exposat a la galeria Proyecto Paralelo, és una reflexió sobre les tensions entre la modernitat global i les realitats locals filmada a les ruïnes de les mines de salnitre del desert d’Atacama.
Humor en llocs inesperats
Malgrat tot, hi ha vídeos inclassificables, com La burocràcia dels àngels, dels artistes Adam Broomberg i Oliver Chanarin, exposat a l’habitació del galerista català establert a Amsterdam Gabriel Rolt: una retroexcavadora encarregada de destruir pasteres a Porto Pozzallo, a Sicília, és la narradora d’una història sobre les migracions i li dona un estrany punt d’humor. També es poden veure imatges de missions de rescat de la Migrant Offshore Aid Station. I tot plegat amb les cants planyívols dels sicilians que havien de marxar a Amèrica. Per a Broomberg & Chanarin la crisi migratòria no és un fet només d’ara, sinó que es produeix amb altres col·lectius des de fa dècades. Broomberg, per exemple, va néixer a Sud-àfrica i està establert a Londres. Els refugiats també apareixen en un registre insòlit al vídeo d’Adrian Melis Engagement Rate Formula (Galeria ADN). L’artista cubà va realitzar reproduccions en guix del símbol de m’agrada de Facebook i el vídeo recull les converses per intentar enviar-les a diferents ONG. El vídeo, de fet, és una crítica de la volàtil solidaritat expressada a les xarxes socials.
L’humor és explícit en el treball de l’artista txeca Vendula Knopová, que va viure durant un temps a Barcelona. La formació de Knopová és com a fotògrafa i Tutorial recull la successió de les pàgines d’un fotollibre familiar realitzat per ella mateixa. També hi ha humor en el vídeo de l’artista turc Basim Magdy New acid (Galeria artSümer), amb diversos animals que xategen sobr racisme i nacionalisme.
Del blanc i negre al ‘dancehall’: quatre obres de la Fira Loop
‘Dancehall’ sanador entre tempestes
Els protagonistes del vídeo exposat a la galeria Àngels Barcelona són un grup de ballarins de dancehall a Jamaica. L’artista argentina Cecilia Bengolea els va filmar durant les inundacions de Spanish Town i el vídeo representa com creu que una tempesta elèctrica influeix en el cos dels ballarins de dancehall, un estil molt sexualitzat al qual ella atorga poders màgics.
El control de les imatges a Corea
El vídeo de Tao Hui a la galeria Esther Schipper té aires de thriller psicològic: en una pantalla es pot veure la història d’un actor mort. Al costat n’hi ha una altra on es pot veure com un grup d’estudiants analitzen les imatges anteriors, segurament en una classe de periodisme. Una reflexió subtil sobre el control de les imatges i el llenguatge a Corea.
Contra els tòpics russos
L’artista russa Olga Txernixeva critica els tòpics del seu país filmant una visita guiada al museu rus de Sant Petersburg: el reflex del públic sobre els vidres dels quadres posa en relleu que les imatges i el discurs del guia són carrinclons.
Un petit teatre d’objectes ple de malenconia
Hans Op de Beeck és un dels artistes més destacats d’aquesta edició del Loop. A la galeria Krinzinger exposa Staging silence (3), una mena de teatre d’objectes en tres vídeos on es pot veure com un parell de mans van creant diferents espais com una platja, una biblioteca o un cel estelat, tots ells amarats de malenconia.
El taiwanès Chihying guanya el premi Han Nefkens - Loop
La nova edició del premi de producció de videoart Han Nefkens Foundation Loop Barcelona, organitzat amb la col·laboració de la Fundació Joan Miró, ja té nou guanyador: Musquiqui Chihying (Taipei, 1985) rebrà 15.000 dòlars per produir una obra que es podrà veure a la Fundació Joan Miró coincidint amb la pròxima edició de la fira, a l’Art Sonje Center (Seül), al Museu d’Art Inside-Out (Pequin), al Museu d’Art Contemporani de Taipei i al Museu Ilham (Kuala Lumpur). “En el context asiàtic hi ha poc suport al videoart i necessiten la nostra ajuda -diu Han Nefkens-. És fàcil accedir als artistes europeus i nord-americans, però coneixem molt poc els asiàtics”. Chihying és conegut per una sèrie de vídeos sobre la colonització alemanya a l’Àfrica, i està previst que gràcies al premi pugui engegar un nou projecte.