La fiscalitat del 'dómine cabra'

Mentre el seductor ministre Montoro ens fa saber que, en lloc de les balances fiscals, publicarà un tebeo de 13, Rue del Percebe, perquè tots ens divertim, apareix un informe del sindicat de tècnics del ministeri d'Hisenda titulat La economía sumergida pasa factura, que constata que l'economia submergida ha augmentat a Espanya fins a seixanta mil milions d'euros de l'any 2008 cap aquí. Això significa un total d'uns dos-cents cinquanta-tres mil milions d'euros ocults, que constitueixen un 24,6% del PIB. Dit d'una altra manera, gairebé un de cada quatre euros que circulen per la gran nació espanyola ho fa de sotamà i eludint tant com sigui possible l'amable vigilància de l'Agència Tributària. Sí que té motius l'altre ministre llumenera, De Guindos, per afirmar que Espanya "genera confiança" entre inversors i potències estrangeres. El tercer ministre més fascinant de l'executiu de Rajoy, Margallo, pot enfilar-se a dalt de l'Empire State i picar-se al pit proclamant al món sencer les virtuts de la marca España.

Ben mirat, té la seva lògica. Al país d'El Lute i de la picaresca, on fins i tot la Corona destaca per la seva capacitat d'amassar diners de manera presumptament il·legal, no ens ha d'estranyar que els súbdits del regne facin mans i mànigues per escamotejar el que puguin a les arques públiques. Els tècnics d'Hisenda atribueixen la multiplicació del diner negre a la crisi, l'atur i la corrupció, no necessàriament per aquest ordre. I és plausible que tinguin raó, ells que en saben. És comprensible que a molts conciutadans no els vingui de gust contribuir a la Hisenda pública d'un estat en fallida, que utilitza els diners de tots per tapar els immensos forats negres dels anys de la disbauxa (vegeu Bankia, vegeu el sistema financer espanyol en general) i que a canvi no tan sols no dóna correctament les prestacions i els serveis que li pertoca donar, sinó que els retalla i els esbocina al més pur estil de Jack l'Esbudellador. Un estat que constantment menteix, oculta o falseja dades, amb un govern en què qui més qui menys, començant pel president, està esquitxat per un escàndol tan categòric com el cas Bárcenas. Això si a més no et toca ser ciutadà català, o balear, per comprovar com el dèficit monstruós que s'aplica a la teva comunitat serveix no sols per estrangular la teva economia, sinó també la teva llengua i cultura.

No, no és estrany que, qui pugui, amagui cèntims sota una rajola. Només hi ha un problema, i és que després algú ha de pagar aquests diners que no apareixen, perquè l'Estat no té cap intenció de deixar de recaptar-los. I és així que es produeix l'asfíxia d'allò que se solia anomenar classe mitjana, i que s'ha convertit en una gallina famèlica i exhausta a força d'haver de pagar allò que uns altres no paguen i encara uns altres, directament, roben. Tenir un comportament fiscal normal (és a dir, transparent i amb tot en blanc), a Espanya, és molt mal negoci. Que ens ho expliqui Montoro amb la seva versió còmica de les balances.