Sense força per fer un ‘reset’
“Tornarem a tenir un gran principi, al qual us convoco”, va assegurar Pedro Sánchez el 2014, a la celebració dels 40 anys del congrés socialista de Suresnes. De moment, l’aritmètica parlamentària ha apagat l’èpica promesa i ha obligat el PSOE a jugar amb les cartes que li van tocar el 20-D. Sánchez ho està fent amb intel·ligència, assumint que ha d’arriscar-ho tot per intentar ser president i, si no ho aconsegueix, tenir prou arguments per evitar que sigui Susana Díaz la candidata en unes noves eleccions.
Sánchez pot sortir-se’n personalment però ho té difícil per vertebrar un projecte ambiciós -un nou començament- a Espanya. No és fàcil liderar una segona Transició amb només 90 diputats, un lideratge qüestionat i una dreta que ajorna l’hora de girar full al temps (i als errors) de Rajoy. I, sobretot, sense una voluntat de reconèixer -i vehicular- la plurinacionalitat de l’Estat. Puigdemont va avisar i cal prendre’n nota: la independència no és un farol.