Foscor

Diu Joe Biden que es proposa “treure els Estats Units de la foscor”. Tots vivim en una sensació de foscor, no només els americans. Estem perduts en el bosc de la pandèmia. I haurem d’aprendre l’art de perdre’ns que reivindica Rebecca Solnit, transformar-nos davant “l’aparició del que és desconegut”. Els governants els primers, després d’haver dissimulat la seva impotència dient que la seva única prioritat era la vida de les persones. Una simplificació que pot servir per justificar dures restriccions de drets, però que falseja la realitat, entre altres coses perquè la vida dels ciutadans no depèn només del covid-19.

Entrem en una tardor complicada, amb molta confusió perquè el falsament anomenat retorn a la normalitat ha estat ple de contradiccions, entre fabulacions, promeses incomplertes, prohibicions i recomanacions. Però trobar els camins de sortida enmig de la confusió vol dir distingir entre risc i imprudència temerària. Assumint que el risc és un component essencial de la vida. A aquestes altures ja sabem que l’economia no es pot permetre un nou confinament, entre altres coses perquè els efectes per a les persones podrien multiplicar els de la pandèmia. Però tampoc l’ensenyament. A mitjà termini la crisi de l’educació amenaça amb ser una de les pitjors conseqüències d’aquest període obscur. No es pot condemnar dues generacions primer a la precarietat laboral i després a l’educativa. S’ha de fer possible la represa de les escoles amb consciència dels riscos però sense por. Res seria pitjor que dessocialitzar les criatures o entregar-les a la confusió entre realitat i ficció pròpia d’un ensenyament estrictament telemàtic.

Si la política vol sortir reforçada d’aquest imprevist ha de deixar la politiqueria de costat per marcar les prioritats del període que ve. En diàleg amb la societat, però sense deixar-se intimidar pels poders contramajoritaris. Advertint dels riscos, però no amagant-se darrere les víctimes. En aquest sentit és exigible una molt millor coordinació europea: per compartir criteris i per assumir compromisos com el de no tornar a tancar les fronteres interiors de la Unió. La societat no se salva col·lapsant-la. Només per la via de reprendre la vida podem sortir de la foscor en què ens hem perdut. I transformar-nos.