El fotògraf que va alliberar Marilyn Monroe

BarcelonaEl 1953, el reputat fotògraf de moda Milton Greene va conèixer Marilyn Monroe durant una sessió de fotos per a la revista Look. L'amistat que va néixer aquell dia els va canviar la vida a tots dos. A Marilyn va donar-li l'empenta que necessitava per marxar d'un Hollywood on se sentia cada cop més frustrada, instal·lar-se a la casa que tenien Greene i la seva dona a Connecticut, a dues hores de Nova York, i començar a rebre classes d'interpretació a l'escola de Lee Strasberg. A Greene, la relació amb l'actriu el portaria a crear una productora de cinema i acabaria definint la seva carrera com a fotògraf, ja que li va permetre retratar-la més que ningú en els seus anys de plenitud com a dona i actriu amb prop de 5.000 fotografies, 84 de les quals s'exhibiran a la Filmoteca a partir d'aquest dijous i fins al 24 de febrer.

Marilyn Monroe by Milton H. Greene. The 50 sessions trenca la imatge monolítica de símbol sexual que havia construït en els inicis de la seva carrera per revelar el costat més terrenal i vulnerable de l'actriu, una bellesa més fràgil però igual de subjugadora i un caràcter juganer. Són les fotos d'una Marilyn alliberada de les cotilles de Hollywood, menys objecte i més subjecte, menys sexual i més sexi (si encara era possible). "Durant dos anys, el Milton va fotografiar la Marilyn moltes vegades, però no eren sessions d'encàrrec per a revistes, sinó pràctiques que feien ell i la Marilyn per experimentar amb la roba o l'entorn, per veure com funcionava la llum en ella", explica Joshua Greene, el fill de Martin Greene. "Per a ell va ser una manera de conèixer els matisos i les subtileses de la Marilyn, i per a ella una oportunitat de guanyar confiança en ella mateixa perquè la majoria de fotografies eren fora de personatge".

Marilyn Monroe, la meva cangur

Greene s'encarrega del llegat del seu pare i ha restaurat digitalment moltes de les fotografies en color de Monroe. Quan l'actriu vivia a casa dels seus pares ell tenia entre dos i quatre anys i la recorda com una mena de tieta que sempre estava per casa i jugava a xarades (jocs de paraules) amb la família. "De vegades, quan els meus pares sortien a sopar o a veure una pel·lícula, la Marilyn em feia de cangur i em cuidava –recorda–. Li encantava fer-me pessigolles. També recordo que algun cop omplia la banyera d'escuma i em banyava, m'ho passava molt bé jugant amb l'escuma i tots dos rèiem molt".

A l'exhibició de la Filmoteca no hi ha cap imatge d'aquests moments, però sí una de l'actriu i el petit Joshua en un descans del rodatge de Bus stop, un dels dos projectes que va produir la companyia que Monroe i Greene van crear. "Ella volia més control dels directors amb qui treballava i els guions que rodava, però la Fox la tractava com si fos una propietat seva, llogant-la fins i tot a altres estudis. Així que el meu pare es va mirar el seu contracte, el va portar al seu advocat de Nova York i van trobar un parell d'escletxes legals per sortir-se'n", explica Greene.

A Nova York, el fotògraf va presentar-li els seus amics del món del cinema i de la música: Marlon Brando, Sammy Davis Jr, Frank Sinatra, Dizzy Gillespie, Ella Fitzgerald... "A la Marilyn li agradava relacionar-se amb artistes, escriptors i intel·lectuals, particularment amb els que tenien sentit de l'humor. Ella també tenia un gran sentit de l'humor. És una de les raons per les quals mai vam entendre per què es va casar amb Arthur Miller", etziba Greene.

Una època feliç

L'animositat contra Miller és una tradició familiar, ja que es diu que el dramaturg va ser qui va convèncer Monroe de trencar la seva associació amb Milton Greene després del rodatge d'El príncep i la corista, el 1957. Van ser, per tant, només tres anys de vinculació professional, però molt importants per a l'actriu. "Va fer classes de ball, d'interpretació, va canviar de cercle social i es va començar a prendre seriosament la seva carrera –diu Greene–. Va ser una època feliç per a ella i no s'havia de preocupar dels diners perquè el meu pare ho pagava tot. I de bon grat: per a ell va ser una inversió que li va permetre convertir-se en productor de cinema, un somni que sempre havia tingut".

Comissariada per Cristina Carrillo, la mostra que es veurà a la Filmoteca està basada en el llibre de fotografies de Milton H. Greene Essential Marilyn Monroe. The 50 sittings, tot i que a Barcelona no estaran representades totes les sessions que Greene va fer amb Marylin. "Cada format té les seves necessitats –diu Greene–. En una galeria el que t'interessa és vendre les fotos, però en una exposició el que vols és transmetre una idea. No es tracta només de mostrar la bellesa de Marylin, sinó de celebrar la col·laboració entre dues persones joves, entusiastes, creatives i amb talent, que s'ho passaven bé i s'estimulaven artísticament".

Un bon exemple són les fotos de la sessió The hooker, amb una Marilyn desafiant i el vestuari de Bus stop que Madonna va plagiar descaradament a la promoció de Like a virgin; o les d'una altra sessió icònica, A Ballerina, en què una Marilyn en un vaporós vestit de tul i setí que li anava petit somriu angelical a la càmera. A més, el públic de la mostra hi trobarà imatges robades i casuals, retrats amb estrelles com Marlon Brando i Marlene Dietrich i un petó d'Arthur Miller a una Marilyn radiant el dia del seu casament i, alhora, més Norma Jean que mai.