Democràcia plena també per a les persones amb discapacitat

A finals d’any es va publicar una reforma de la llei electoral que permetia votar a les persones discapacitades, i s'acabava així amb una anomalia històrica de la democràcia espanyola. Tots els que tenim fills discapacitats coneixem els raonaments absurds i les decisions arbitràries de molts jutges que durant anys han intervingut per negar aquest dret: se'ls preguntava per exemple quants senadors aporta Catalunya al Senat o se'ls demanava distingir entre un sindicat i un partit polític. Quanta gent no votaria a l'estat espanyol si apliquéssim aquest criteri a tothom? Afortunadament, i seguint les consignes del dret internacional, aquest dret s'ha recuperat i en les properes eleccions podran votar 100.000 persones i escaig que fins ara no podien.

Però ens hem trobat amb una nova disposició al BOE que ens ha deixat glaçats. La Junta Electoral, en una disposició més ideològica que tècnica, ha decidit limitar el dret aprovat pel govern i fiscalitzar el seu exercici, ja que, encara que admet que no es pot "evitar" que els discapacitats que puguin votin, qualsevol membre de la taula, apoderat o interventor, podrà valorar si el seu vot és "conscient, lliure i/o voluntari", i si considera que no ho és, ho haurà de fer constar a l'acta i apuntar el nom i el DNI de la persona discapacitada. Ni apoderats ni interventors poden tenir la capacitat de decidir si un vot és conscient, lliure i voluntari, i molt menys en el cas d'una persona amb discapacitat, perquè avaluar una persona i treure'n conclusions no és una cosa que es pugui fer mentre vota.

¿Algú s'imagina que en entrar en un col·legi electoral hagués de passar el filtre d'interventors o apoderats que decidissin si el nostre vot és conscient, lliure o voluntari? Us passa pel cap? Quines preguntes ens farien per determinar aquesta llibertat, consciència o voluntarietat? No sembla acceptable, però quan parlem de persones discapacitades sovint acceptem raonaments que no hauríem d'acceptar. Com que les nostres capacitats són les majoritàries menyspreem les seves, i pensem que la diferència els inhabilita. El dret a votar, com qualsevol altre dret humà, és inherent al fet de ser persona.

Fa uns dies Arcadi Espasa posava en dubte el seu dret a la salut i educació públiques i ara els aprovem el dret a vot per qüestionar-lo immediatament després. Prou! Pensant en el meu fill, em sembla surrealista que, amb la il·lusió de les seves primeres eleccions, algú comenci a investigar sobre la seva capacitat o llibertat de votar el que vol votar. Prou vegades cada dia ja suportem les microvulneracions (o no tan micro) dels drets que tenen perquè ara també hagin de passar un tràngol així al col·legi electoral. Si no es pot impedir el vot, quin és l'objectiu d'aquest dictamen? Criminalitzar les persones amb discapacitat i perpetuar la idea que qualsevol pot qüestionar la seva consciència, llibertat o voluntarietat.

Ara qualsevol persona, encara que no tingui cap formació, podrà jutjar, sembrar sospites i decidir si el vot del meu fill és lliure, conscient i voluntari. Un abús de poder contra els més vulnerables per part d'una Junta Electoral ancorada en el passat.

Exigim que la Junta Electoral canviï aquesta disposició. No pot ser que els teòrics garants d'un procés siguin els principals sospitosos de negar els drets del mateix procés. El meu fill amb la síndrome de Down té, a hores d'ara, més clar a qui vol votar que els seus germans. Si això no es canvia, haurem d'entendre que no som en un estat de dret, sinó en un estat que atorga a qualsevol el poder d'interpretar el dret d'un tercer, sobretot si aquest tercer pertany a un col·lectiu vulnerable.