Som essencials
Som lluny, molt lluny del pic de la crisi del covid-19 perquè els efectes socials de la pandèmia acaben de començar i s’aniran manifestant durant els pròxims mesos i, de ben segur, anys. No ens deixem portar per aquesta falsa sensació de nova normalitat, interrompuda pels preocupants rebrots, perquè les UCI socials no deixen de rebre persones que es troben en una situació d’extrema vulnerabilitat.
Assolir el pic, o no, dependrà de si les mesures i accions de les administracions (de curta o llarga mirada) són veritablement eficaces i si hi ha una aposta clara, en forma d’inversió, per enfortir el sistema de protecció i drets socials i per dotar el tercer sector dels recursos imprescindibles perquè els serveis d’atenció a les persones siguin sostenibles i estables. Donar al sistema social la musculatura que necessita, després que en els últims anys l'hagin afeblit les polítiques d’austeritat i les retallades, és clau per parar el cop i no col·lapsar unes UCI socials que ara mateix ja estan tenint moltíssimes dificultats per donar-hi resposta. Durant la primera onada del covid-19 les entitats socials que han treballat per cobrir necessitats bàsiques, com l’alimentació i l’habitatge, han atès més de 820.000 persones a Catalunya, i l’impacte econòmic del virus al sector social ha sigut de més de 618 milions d’euros, més de 85 dels quals són sobre costos que han hagut d’assumir les entitats de la seva pròpia butxaca.
Una vegada més, el Tercer Sector Social ha demostrat per què és i fa un servei públic. Si les entitats socials han ofert serveis i suports a milers de persones en situació de molta vulnerabilitat ha sigut, sens dubte, gràcies a l’esforç i al compromís innegable de les seves professionals, que s’han mantingut en primera línia, i a la força del voluntariat, que també hi ha posat el coll. En els mesos més durs de la pandèmia, el país ha comptat amb el treball i l’esforç incansable del personal sanitari, mèdic i farmacèutic, i també amb el de neteja, comerços, transport, mitjans de comunicació i un llarg etcètera. Ens sumem al reconeixement i agraïment, però volem reivindicar totes les professionals de l’àmbit social que, malgrat la por i les dificultats, no han deixat de treballar per mantenir oberts, d’una manera o altra, amb capacitat creativa i rapidesa, serveis que són essencials per a la vida diària de la gent gran, les persones amb discapacitat, les que tenen problemes de salut mental, la infància i adolescència, els menors no acompanyats, els drogodependents, les famílies monoparentals, les dones víctimes de violència masclista, les persones sense llar i tots aquells col·lectius vulnerables de la nostra societat. Durant l’emergència no hem aturat l’atenció domiciliària per fer cures, higienes o canvis posturals; hem mantingut oberts els serveis residencials (residències, pisos amb suport o habitatges tutelats); els d’atenció i protecció a la infància i l’adolescència i el repartiment d’aliments, entre altres.
Si han funcionat en un moment tan complex com aquest ha sigut gràcies a treballadores socials, educadores socials, pedagogues, integradores socials, psicòlogues, orientadores, treballadores familiars, cuidadores, mediadores, gerontòlogues, cuineres, auxiliars de geriatria, personal de neteja de les entitats, monitores de colònies, monitores de menjador, talleristes, formadores, tècniques d’ocupació, tècniques d’emergències sanitàries, fisioterapeutes, infermeres, tècniques de projectes, directores d’entitats, responsables de comunicació i tot el personal administratiu, entre altres. Moltes gràcies i seguim. Som essencials.
Conscients del repte que tenim, la Confederació i la Taula hem signat amb el Govern l’Acord per una Catalunya Social, que recull les mesures que són claus per superar aquesta crisi social i que també reconeix el paper del tercer sector durant la pandèmia. És un punt de partida que posa les bases de la recuperació social i, en el cas del tercer sector, és també una oportunitat per revertir l’infrafinançament que des de fa més de deu anys pateix. Vetllarem perquè sigui així perquè, ara més que mai, s’ha de demostrar a la ciutadania que la sortida és la garantia dels drets socials i l’enfortiment d’un sistema de serveis i protecció social que ha trontollat i que necessita ser reforçat perquè esdevingui un pilar fort de l’estat del benestar, al costat de la salut i l’educació. La ciutadania, les entitats, les professionals del sector i el país s’ho mereixen. Perquè som i fem un servei públic, perquè som essencials.
