Front comú per combatre La segregació escolar a Salt
Ajuntament, educadors, pares i entitats socials impulsen un estudi diagnòstic i un pla estratègic
SaltQue la majoria d’escoles i instituts de Salt superin el 90% d’alumnat d’origen estranger i que en un centre de primària, La Farga, no hi hagi ni un sol alumne de pares autòctons demostra que la lluita contra la segregació escolar en aquest municipi no ha tingut els fruits desitjats i que cal adoptar mesures més contundents. És el que sostenen les entitats i institucions que s’han agrupat sota la plataforma Salt Educa, amb l’objectiu de “posar fi d’una vegada per totes a l’estigmatització que recau sobre escoles i instituts del municipi”. Si hi ha fractura escolar, adverteixen, també hi ha fractura a la societat. A Salt, amb gairebé un 37,7% de població d’origen estranger, de 81 nacionalitats diferents i més d’un centenar de llengües, la cohesió social no serà possible si ja des de l’escola es condemna aquests ciutadans a tancar-se en un gueto, asseguren des de Salt Educa.
La plataforma, que ja ha començat a treballar amb reunions sectorials i visites a municipis on s’estan aplicant plans de xoc contra la segregació, està integrada per l’Espai Antiracista Salt-Girona, la Coordinadora d’AMPAs de Salt, els directors i directores de centres públics de primària i secundària, el Consell de Ciutat, el Consell Escolar municipal, l’Escola d’Adults, la Fapac, les fundacions Gentis i Ser.Gi, Càritas i el Casal dels Infants, entre altres entitats. És, doncs, un moviment ampli format per ciutadans i per l’Ajuntament, que ha encarregat ja a una empresa especialitzada un estudi diagnòstic sobre la situació de l’educació al municipi que ha de ser la base per elaborar un pla estratègic.
Més enllà de les dades oficials
Segons Èlia Llinàs, membre de Salt Educa i de l’AMPA de l’Institut Salvador Sunyer, aquesta diagnosi ha de mostrar la realitat i la gravetat de la situació a Salt, que no es reflecteix del tot en les dades “oficials”. El departament d’Ensenyament distingeix entre alumnes de nacionalitat espanyola i estrangera, però les seves dades no reflecteixen que una part dels infants nascuts aquí són de famílies immigrades socialment desfavorides, que desconeixen el català i el castellà i en alguns casos són analfabetes, de manera que no poden donar suport als seus fills a l’hora de fer els deures o de fer el seguiment que es demana des de l’escola. Segons la plataforma, molts d’aquests nens i nenes no consten com a alumnes amb necessitats educatives específiques, quan en realitat sí que pertanyen a aquest col·lectiu, i a les escoles no se les dota dels recursos necessaris per atendre’ls com correspondria. La falta de recursos se supleix sempre amb un esforç més gran dels professors, indica la directora de l’escola La Farga, Montse Palau.
L’“alumnat fuga”
L’estudi diagnòstic ha de quantificar també l’“alumnat fuga”. Cristina Sibina, membre de la Plataforma i de l’AMPA de l’Escola El Gegant del Rec, explica que hi ha evidències que moltes famílies autòctones decideixen matricular els seus fills a Girona o altres municipis propers a Salt per evitar inscriure’ls en un centre amb majoria d’alumnes immigrants. Segons la plataforma, un nombre important d’infants d’entre 3 i 15 anys que s’haurien d’escolaritzar a Salt estan matriculats en centres de municipis propers. Conèixer en quina mesura a les escoles concertades es compleix amb la reserva de places per a alumnes amb necessitats educatives especials que Ensenyament els exigeix, o quantificar el nombre de beques menjador per centre educatiu, una xifra que revela el nombre d’alumnes de famílies vulnerables, són altres dades que l’estudi diagnòstic ha de posar a l’abast de la plataforma per elaborar un pla estratègic.
El regidor d’Educació i Joventut de l’Ajuntament de Salt, Fermí Cunill, assegura que des del consistori s’està treballant des de fa temps en diferents fronts per lluitar contra la segregació escolar, tot i que admet que, atesos els resultats, cal anar més enllà i, sobretot, comptar amb la complicitat del departament d’Ensenyament. “Les escoles i els instituts públics de Salt són de màxima complexitat. Cal un diagnòstic per saber realment on som i quins objectius viables hem de plantejar-nos”, indica el regidor, que destaca la col·laboració que s’ha compromès a oferir el departament d’Esenyament. El pla estratègic, segons Cunill, ha de ser tan ampli que abasti l’educació en tots els vessants, inclosa l’escola d’adults.
Esperances a La Farga
La creació de Salt Educa dona esperances a l’Escola La Farga, que també forma part de la plataforma. Ara fa un any, l’AMPA de l’escola (integrada bàsicament per mares, totes immigrades i de nacionalitats diverses) alçava per primera vegada la veu per denunciar que als seus fills se’ls limitava la possibilitat d’integració si a l’escola no tenien l’opció de relacionar-se amb cap nen de pares autòctons, ja que no n’hi havia cap.
També denunciaven que aquest mateix fet els impedia a elles integrar-se, ja que no podien tenir relació amb mares i pares d’aquí. La situació aquest curs continua igual. “A l’escola els nostres fills no tenen contacte amb nens d’aquí, i quan surten tampoc, perquè ells no venen als carrers on vivim. Estem com en un gueto”, lamenta l’Ikram, de l’AMPA de La Farga. La Fàtima afegeix que, per als seus fills, La Farga “és la millor escola del món, però demana mesures per desestigmatitzar-la i fer que les famílies d’aquí hi portin els seus fills”. La Hannan espera que amb la plataforma canviïn les coses “pel bé de tothom, ja que la diversitat no enriqueix només els immigrants, sinó també, i molt, els nens d’aquí”.
