Un full de ruta per a la sostenibilitat

Kènia

Kènia El febrer del 2017, el govern kenià va anunciar la prohibició de la producció, la venda, la importació i l’ús de bosses de plàstic, que va entrar en vigor l’agost del 2017. Amb la nova llei, els infractors poden enfrontar-se a multes de fins a 33.000 euros i quatre anys de presó.

Les grans cadenes de supermercats ara venen bosses de tela reutilitzables, i el govern anima els minoristes a oferir alternatives a les bosses de plàstic. La població es va adaptant lentament a la prohibició, però encara no hi ha una resultat clar de l’impacte. El govern està començant ara una anàlisi per mesurar l’efecte global de la llei. Les empreses locals verdes ho veuen com una oportunitat per trobar solucions innovadores, tenir èxit i prosperar, però durant aquest període de transició, en el qual hi ha una manca d’alternatives ecològiques assequibles, la higiene i les preocupacions sobre la pèrdua d’aliments han inquietat els petits venedors.

Tanmateix, les bosses no han desaparegut del tot, i en determinades regions s’utilitzen de contraban. A l’est d’Àfrica, Rwanda és l’únic altre país que ha implementat amb èxit aquesta prohibició. Això vol dir que hi ha molts altres llocs on els contrabandistes poden aconseguir bosses de plàstic i portar-les a la frontera de Kènia per vendre al mercat negre. Kènia està vorejada per cinc països, i la frontera d’Uganda al llarg del llac Victòria ha aparegut com una zona d’alta circulació per a bosses il·lícites.

Noruega

NoruegaDes del 2011 el país nòrdic imposa un impost ambiental sobre tots els productors d’ampolles de plàstic. La llei redueix la taxa que cal pagar com més es recicla, i n’exclou les empreses que ho fan en més del 95% de la seva producció. Per al client, el tracte és igual de senzill. Es paga un dipòsit mínim segons la mida de cada ampolla. La gent pot tornar-la en una màquina o al taulell on la va comprar, es llegeix un codi de barres i se’ls entrega un cupó o efectiu.

Totes les botigues que venen ampolles també estan obligades a recollir-les, i les més grans disposen de màquines que escanegen, aixafen i empaqueten les ampolles per a la seva recollida. Cada botiga rep una petita tarifa per envàs i això els ha permès reduir els preus.

Actualment el 97% de totes les ampolles de begudes de plàstic a Noruega es reciclen -en alguns casos fins a 50 vegades- però, tot i l’èxit, encara hi ha desafiaments. El material reciclat només proporciona el 10% del plàstic que s’utilitza per a les noves ampolles al país i la resta, com que el petroli al país és barat, prové de material verge acabat de fabricar. Per això, ara, organitzacions com Infinitum pressionen el govern per introduir un nou impost sobre els materials. Defensen que el sistema produeix prou material per satisfer el 80% de la demanda, però que la major part s’exporta, actualment.

Índia

Índia Versova, una platja de sorra de Mumbai amb grans manglars, era una zona ignorada a prop dels barris marginals i s’utilitzava com a abocador. L’octubre del 2015, Afroz Shah, un jove advocat i ambientalista indi de Mumbai, frustrat amb els residus podrits en aquesta platja, va decidir començar a netejar-la ell mateix. Des de llavors, Shah ha inspirat milers de persones voluntàries, i en dos anys han eliminat 13.000 tones de residus, sobretot plàstics.

Per primera vegada en dues dècades, les tortugues olivàcies, una espècie molt vulnerable, han tornat a niar i a propagar-se a la platja de Versova.

Al juny, Bombai es va convertir en la ciutat índia més gran que prohibia les bosses i ampolles de plàstic d’un sol ús. El càstig per incompliment va des de multes de fins a 25.000 rupies (310 €) fins a tres mesos de presó. Ara els problemes que adverteixen els mitjans de comunicació locals és que alguns inspectors utilitzen la prohibició per extorsionar les empreses i que els restauradors que s’han passat al paper han encarit productes com la llet perquè ara l’envàs és més car.

Irlanda

IrlandaUn estudi fet el 1998 va determinar que a les botigues del país es donaven 1.260 milions de bosses de plàstic cada any, amb un consum mitjà de 328 bosses per persona a l’any. El 2002, el govern va introduir un impost sobre les bosses de plàstic en punts de venda, conegut com a PlasTax. La taxa es va establir en 0,15 €, i tenia l’objectiu d’activar el canvi de comportament dels consumidors i promoure l’ús de les bosses reutilitzables. Perquè el pla funcionés es va fer una potent campanya de sensibilització que va aconseguir que la gent reconegués la necessitat de protegir el medi ambient.

Un any després de la introducció de l’impost, l’ús de bosses de plàstic havia caigut més d’un 90% i el consum per persona va passar de 328 bosses de plàstic a l’any a 21 el 2005. Si el 2002 les bosses de plàstic representaven el 5% del malbaratament del país, el 2004 el percentatge s’havia reduït fins al 0,22%. Després de quatre anys de funcionament l’ús va tornar a pujar, i el juliol del 2007 la taxa es va elevar a 0,22 €.

L’èxit de l’impost irlandès demostra que l’apliació d’una taxa prou alta pot influir en el comportament del consumidor.