La caça furtiva i la desforestació perpetuen els conflictes armats

BarcelonaL’any 2012 grups armats a cavall van entrar al Parc Nacional Bouba N’Djida del Camerun i, amb metralladores militars, van matar centenars d’elefants. Aquestes bandes reben el nom de Janjaweed (en àrab homes armats a cavall ), un terme que originàriament identificava el grup paramilitar sudanès que terroritzava la població a Darfur, i amb el qual ara s’anomenen diversos grups armats a la regió del Txad i la República Centreafricana (RCA), segons explica Josep Maria Royo, de l’Escola de Cultura de Pau de la UAB. L’ivori dels ullals d’elefant -a 550 euros el quilo al mercat negre i uns 10 quilos per elefant-és una lucrativa font d’ingressos per a aquestes milícies.

La caça furtiva i el comerç il·legal de recursos naturals s’han convertit en una de les principals vies de finançament dels grups armats a l’Àfrica, però també dels grups terroristes vinculats a Al-Qaida a l’Àsia. El fenomen no és nou, però per primer cop un informe del Programa de l’ONU pel Medi Ambient (UNEP) i la Interpol l’assenyala com a gran repte i hi posa xifres. Segons l’estudi, els crims mediambientals mouen entre 51.000 i 157.000 milions d’euros anuals al món. “El problema només es resoldrà si els governs són conscients que va més enllà de la natura i afecta la seguretat de la població civil”, remarca el responsable de biodiversitat de WWF, Luis Suárez.

Falta de suport civil

“Els grups armats recorren cada cop més a aquest comerç il·legal per suplir la seva font de finançament tradicional, que era la població que afirmaven que defensaven i que ja no els dóna suport”, apunta l’investigador de la UAB, especialista en l’Àfrica negra. De fet, com destaca l’informe de l’ONU, aquest comerç “els assegura uns ingressos independentment de l’èxit de les seves campanyes armades i els permet ressorgir una vegada i una altra després de cada derrota”.

No obstant, Royo vol deixar clar que això “no seria possible si no hi hagués la connivència de funcionaris i governs dels països africans”. “L’informe fa èmfasi en el finançament dels grups armats, però la corrupció generalitzada” és una altra instigadora d’aquests crims, com ho és “la demanda que, en el cas de la fusta, per exemple, ve sobretot dels Estats Units i Europa”, destaca.

Aquestes són precisament les demandes que fa WWF per aturar el fenomen: “Augmentar el control en l’origen i frenar la demanda”, apunta Suárez. En el cas dels animals, “la demanda ha crescut molt els últims anys” a l’Àsia, explica, “per la falsa creença que la banya de rinoceront cura el càncer”, en països com el Vietnam, i per l’ús estès de l’ivori “com a article de luxe que les empreses regalen a la Xina, per exemple”.

La lluita contra el comerç il·legal de fusta, provinent de l’Àfrica i l’Amazònia, s’ha vist reforçada per la llei de fusta de la UE, que va entrar en vigor el 2013. “Espanya i Hongria són els únics països que no han aplicat encara la normativa”, denuncia la cap de campanyes de Greenpeace, Maria José Caballero.

El conflicte centreafricà

L’ivori nodreix les milícies i els grups paramilitars a la regió

El cas més clar és l’Exèrcit de Resistència del Senyor (LRA), un grup ugandès auspiciat pel govern sudanès durant el conflicte al Sudan i que amb la constitució del nou estat del Sudan del Sud va fugir a la RCA i la República Democràtica del Congo (RDC). “Està desvinculat del tot de la població civil” d’Uganda però continua actiu, apunta Royo. “Aquests grups converteixen el comerç il·legal en un modus vivendi i els objectius que els havien fet sorgir es dilueixen. Això fa més difícils els acords de pau, perquè en el conflicte tenen una forma de vida clara”, afegeix.

L’ivori dels elefants finança tant l’LRA com els grups Janjaweed que operen entre el Sudan, el Txad i el Níger, diu l’informe de l’UNEP, que calcula que el 90% dels elefants assassinats per caçadors furtius en aquesta regió ho són a mans de grups armats. Segons aquests càlculs, el comerç il·legal d’ivori proporciona a les milícies en conflicte uns ingressos anuals d’entre 3 i 9 milions d’euros.

Al-Shabaab

La primera font d’ingressos del grup somali és el carbó vegetal

La primera font de finançament del grup terrorista Al-Shabaab, que va perpetrar una matança en un supermercat de Kènia l’any passat, són les taxes que imposa a la circulació del carbó vegetal per les carreteres i ports que controla dins de Somàlia. Una pràctica que li reporta entre 28 i 41 milions d’euros anuals, segons els càlculs de l’UNEP. L’informe, en canvi, dóna poca credibilitat a les informacions de mitjans i ONGs que deien que el grup extreia de Somàlia 30,6 tones d’ivori cada any.

Boko Haram

El comerç il·legal de carbó vegetal pot armar terroristes nigerians

La milícia islamista que manté segrestades 200 nenes a Nigèria, Boko Haram, també podria estar nodrint-se del carbó vegetal, però l’informe no ho dóna per segur.

Com a principal font d’energia elèctrica del continent, el carbó vegetal -el seu comerç, però sobretot les taxes il·legals que se li imposen- finança totes les milícies que participen en els conflictes oberts avui a Mali, la República Centreafricana, el Congo, el Sudan i Somàlia: en total, entre 81 i 213 milions d’euros a l’any.

Al-Qaida a l’Àsia

Elefants, tigres, rinoceronts i boscos, altres víctimes d’Al-Qaida

L’informe de l’UNEP també explica que “els separatistes bangladeshians vinculats a Al-Qaida i altres milícies tribals que actuen a l’Índia estan implicades en el comerç il·legal d’ivori, pell de tigre i banya de rinoceront”. També “Al-Qaida i la xarxa Haqqani”, vinculada als talibans i que és a la zona fronterera entre l’Afganistan i el Pakistan, “ha estat acusada de captar fons a través de la desforestació i el comerç il·legal de fusta”.