El futur incert del centredreta a Catalunya
El canvi de rumb de Ciutadans (Cs), que s’ha mogut clarament a la dreta -la marca socialdemòcrata inicial ja queda lluny i el liberalisme cada cop es desdibuixa més- i ha extremat el seu espanyolisme, està tenint conseqüències en el centredreta català no independentista, de nou orfe d’un referent. Lluny de buscar una centralitat a Catalunya, Rivera ha optat sense rubor per fer servir el conflicte català com a trampolí per accedir a la Moncloa, en competència amb els companys de viatge de la ultradreta de Vox i d’un PP que amb Casado, i sota la influència de l’aznarisme, també ha triat la via dura tant en l’eix nacional com en l’ideològic, renunciant així igualment a ocupar a Catalunya l’espai de l’extinta Unió Democràtica de Duran i Lleida. El fitxatge de Cayetana Álvarez de Toledo no genera cap mena de dubte sobre què busca el PP a Catalunya: vots a Espanya. I el fet que Arrimadas hagi posat rumb al Congrés de Madrid és també significatiu. Tot això deixa desatès el flanc català. Com si la dreta espanyola el donés per perdut. De fet, aquest doble moviment de Cs i PP es reflecteix en les enquestes electorals amb una notable pèrdua de suports a Catalunya per a les dues formacions. Segons l’últim CEO, Cs mantindria el suport de les últimes generals, però perdria molts punts si es compara el resultat amb el que Arrimadas va fer a les autonòmiques del 21-D del 2017 convocades per Rajoy. I el PP quedaria en una posició marginal amb un parell de diputats.
Aquest gir de Cs i PP ha provocat moviments en el centredreta no independentista per articular a mig termini un espai que pugui atraure votants als quals els costa dipositar una papereta espanyolista o, com a alternativa, una de socialista. És a dir, per donar sortida als tradicionals votants convergents que no se senten independentistes i que avui es troben orfes d’una marca afí. Es tractaria d’integrar grups com Lliures, Convergents i Units per Avançar.
I si tot això passa en el sector unionista, en el terreny independentista del centredreta també hi ha maniobres. La situació inestable de JxCat (encara no està clar quin paper tindrà finalment a la Crida o quin futur li espera al PDECat) propicia aquesta ebullició. Aquest diumenge, l’excoordinadora del PDECat i senadora Marta Pascal no descartava crear un nou partit i feia evident i explícit el seu malestar amb l’estratègia política de Puigdemont, la qual es posarà a prova a les eleccions del 28-A, en què entre altres coses també es disputa l’hegemonia dins l’independentisme entre la línia partidària del diàleg d’ERC i la legitimista de Puigdemont. En tot cas, dins del PDECat persisteixen les veus discrepants.
El centredreta català, doncs, segueix mogut a banda i banda de l’eix nacional, tant dins l’independentisme com en el camp unionista. Un sotsobre a la recerca de la centralitat perduda que durant dècades va encarnar la fórmula màgica de Convergència i Unió. El nou cicle electoral serà decisiu per decantar posicions.
