13/01: President Montilla

VEIG per televisió les imatges del lliurament de la Medalla d’Or de la Generalitat a Carme Forcadell, i hi surt a la primera fila institucional, al costat del president Mas, el president Montilla. Quan hi ha el lliurament, aplaudeix. Quan hi ha uns crits a la sala a favor de la independència, no aplaudeix i no crida, però es manté en una actitud digna, sense escarafalls ni cap sortida de to. I penso que el president Montilla hi és sempre, on ha de ser com a president de la Generalitat. Segur que per la seva visió de les coses -a la qual té tot el dret- en alguns moments no deu estar còmode. Però hi és. Amb dignitat institucional. Amb respecte per allò de què discrepa. Sense afegir-se a les demandes que no comparteix, però amb empatia per les persones i amb consideració per les institucions, que ell ha representat i representa encara, perquè el títol de president és per sempre. Al mes de desembre, signava amb tots els presidents la carta als presos demanant-los que deixessin la vaga de fam. Era important, i compromès, que també ell ho signés. En la setmana de les performances al premi Pla, posem per cas, les presències i l’actitud del president Montilla em semblen una lliçó. Em trec el barret.