La genialitat de Valverde

S’esperava amb molta curiositat com sortiria Valverde de la inevitable pregunta sobre el seu grau de satisfacció amb el desenllaç estèril del mercat de fitxatges, tot just quinze dies després que hagués demanat públicament que li acabessin de reforçar la plantilla. “El millor del mercat és que ja s’ha acabat”, va ser la resposta genial del tècnic, a mig camí entre la resposta divertida, la fugida endavant i una garrotada a l’estructura esportiva en qui havia dipositat la seva confiança. Després, va recórrer a tòpics més recurrents, com ara que la plantilla és la que és i que per a ell és la millor del món, però em va semblar endevinar-li alleujament, com el que sent bona part del barcelonisme, perquè ja no el podran marejar més amb Coutinhos, Di Marías o, el pitjor de tot, amb promeses de trobar sortida a jugadors que no volia -Arda- i que s’han acabat quedant. Tot i el seu teòric coneixement de la casa, Valverde va semblar astorat per haver de respondre a un munt de qüestions que pertanyen més a l’esfera del club que no pas al dia a dia del vestidor: la discrepància dialèctica entre Iniesta i el president, la moció de censura o fins i tot les conseqüències esportives del referèndum. El Txingurri escoltava les preguntes amb cara de venir d’un món on els entrenadors es dediquen a parlar de futbol, i aquest no és el cas del Barça. Encara menys si no concedeixen entrevistes i les rodes de premsa s’han convertit en l’únic espai on els periodistes podem preguntar sobre qualsevol matèria. La qüestió és que Valverde no vol perdre el temps en assumptes que no l’afecten directament, de manera que va aprofitar la pregunta sobre el referèndum per pregar que ens centrem en la part esportiva. “Que prou feina tinc”, va reblar, en el que va semblar un altre dard a la cobertura que li ha donat el club aquest estiu. Tot i que l’equip ja ha disputat quatre partits oficials -inclòs un títol que s’ha escapat- i que el tècnic ja ha fet diverses proves, la sensació és que el curs comença avui. Ara Valverde ja sap de manera definitiva amb quines eines pot comptar i, per tant, pot començar a traçar el rumb del seu Barça sense dependre de l’eficiència dels que l’envolten. I busca estabilitat amb el seu discurs ple de sentit comú. La plantilla no és la millor possible; ni tan sols és millor que la de la temporada passada. Però si el Txingurri és igual de genial a la banqueta que amb les seves respostes, se’n sortirà.