Gerard Figueras: “Ja no es fan Jocs Olímpics faraònics, ara cal seny”

BarcelonaEl secretari general de l’Esport de la Generalitat, Gerard Figueras (Vilanova i la Geltrú, 1982), s’ha convertit en la cara visible de la renascuda candidatura olímpica per portar uns Jocs Olímpics d’Hivern a Catalunya el 2026 o el 2030. Després de passar tres dies acompanyant el suís Gilbert Felli, enviat pel Comitè Olímpic Internacional per valorar sobre el terreny les opcions d’aquesta proposta, Figueras es mostra optimista tot i els equilibris polítics que acompanyen aquesta candidatura.

¿Quina valoració en fa, de la visita de Gilbert Felli? ¿Reforça la candidatura de Pirineus-Barcelona?

Ha anat francament bé. Ara, cal deixar clar que el delegat del Comitè Olímpic Internacional no ha vingut a fer una visita detallada. És a dir, no ha vingut per veure el lloc exacte on es faria cada prova si els Jocs són una realitat. Era una visita preliminar, per mostrar de manera general al COI que a Catalunya ja hi ha la major part de les infraestructures per poder organitzar uns Jocs Olímpics d’Hivern. Ara el COI prioritza precisament això, que organitzar un Jocs no impliqui fer projectes sense sentit. Era el moment de dir que podem.

Després de veure com l’Ajuntament de Barcelona aparcava el projecte, ha renascut amb força. Què ha passat?

Han canviat coses. Ara el COI permet que es presentin regions com a candidates, i no pas ciutats. I ha vist que és molt difícil trobar ciutats que puguin organitzar tot el seu programa a pocs quilòmetres, com pretenia abans. Així que han flexibilitzat el criteri de distàncies, fet que obre el ventall de tenir proves a tot el Pirineu. El diàleg amb el COI està sent molt positiu. Abans d’aquesta visita, l’última reunió havia sigut la del 26 de juny a Barcelona, quan ens van acompanyar Joan Antoni Samaranch, el vicepresident del COI, i Pere Miró, el director general adjunt. Va ser llavors quan es va donar per iniciat el diàleg per fer oficial la candidatura. El nou sistema de selecció de les seus olímpiques és un diàleg, no pas com abans, que quan et presentaves, ho venien a veure i es votava. Ara tot és un diàleg, en què el COI pot decidir no acceptar una candidatura, encara que afirmi que té diners, si no encaixa amb els nous valors. No volen Jocs Olímpics amb grans obres que provoquen sobrecost i en ocasions gairebé no es construeixen a temps. Ara ja no es fan Jocs faraònics que després no serveixen per res. Ara cal seny, i el primer que ho demana és el Comitè Olímpic Internacional, que demana que s’aprofitin infraestructures existents.

Ara estem en aquest punt. Quins seran els pròxims?

Aquest octubre el COI dirà, de les seus visitades, quines convida a ser candidates per als Jocs del 2026. I la tardor del 2019 s’escolliria la seu. Nosaltres ens presentem per al 2030, però si el COI ens diu que ens vol per als Jocs del 2026, estarem a punt.

¿Ser candidat als Jocs Olímpics del 2026 significaria tenir més opcions, veient que hi ha poques candidatures d’Europa, venint de dos Jocs organitzats de manera consecutiva a l’Àsia?

La candidatura és per al 2030, però volem estar a punt abans. Com deia, el procés de seleccions de seu ha canviat. Caldrà veure quina valoració final fa Gilbert Felli quan torni a Suïssa i si el COI opina que la candidatura encaixa en la cursa dels Jocs del 2026. Tot està anant molt ràpid, han trigat molt poc a venir per fer una visita sobre el terreny.

¿Que hagi vingut Gilbert Felli, un dels noms pesats del COI, vol dir res? Felli ja va formar part de la comissió que escollia els Jocs el 1992, amb Barcelona, i era bon amic de Juan Antonio Samaranch.

És una persona amb molta experiència, que va ser durant molts anys una persona de confiança de Juan Antonio Samaranch, el pare. Una persona que coneix a la perfecció el funcionament dels Jocs. És un d’aquells que van molt per feina. De fet, ha demanat veure més instal·lacions de les que estaven previstes inicialment. Ha sigut una bona oportunitat per explicar sobre el terreny que tenim pistes i instal·lacions on ja fem avui en dia moltes competicions. Que tenim una tradició centenària, que no estem parlant d’una petició estrambòtica.

Com s’organitzarien els Jocs sobre el territori? El canvi de normativa permet arribar a noves zones, diferents de les incloses a la primera candidatura, la que va ser aparcada el 2017.

Els Jocs d’Hivern s’organitzen en dues àrees: esports sobre gel i esports sobre neu. Els esports de gel es poden fer a Barcelona i rodalia. Els de neu els dividirem en dues àrees, aprofitant les noves normes del COI: l’Alt Urgell i la Cerdanya, per una banda; i la Vall d’Aran, per l’altra.

¿No hi ha risc de veure com afecta negativament a la natura?

No, com deia, s’aprofita el que ja existeix. Si la part de gel la farem en instal·lacions que ja existeixen a Barcelona i rodalia, la part de neu també es farà a les instal·lacions que s’han visitat aquests dies, amb les pertinents millores que calen, esclar. No es farien instal·lacions noves ni grans obres.

Una instal·lació que sí que requereix grans obres és la pista de bobsleigh. ¿La idea és portar-la a l’estranger, aquesta prova?

Correcte. No és el cas de nous esports com l’ snowboard, en què tenim un nivell alt i es poden construir noves instal·lacions en pistes que ja existeixen. El bobsleigh demana molt espai i no tenim pista, als Pirineus. Però tampoc en tenim tradició. Ni tinc la sensació que tinguem petició de gent que el vol practicar. ¿En aquest cas tindria sentit invertir molts diners per construir una pista que no es faria servir després dels Jocs? No. Per tant, es treballa amb la possibilitat d’organitzar la prova als Alps, en pistes que ja existeixen.

El COI busca candidatura amb consens polític, a diferència del cas d’Estocolm o la candidatura italiana. ¿Però trobar consens precisament ara, amb el procés que viu Catalunya, no és molt complicat?

Els Jocs interessen a molts actors. Nosaltres ja teníem un diàleg molt positiu sobre la possibilitat de tirar endavant el projecte amb l’anterior govern de Madrid. Ara les converses són molt positives i fa pocs dies vaig reunir-me amb la presidenta del Consell Superior d’Esports, María José Rienda. I el segon punt del dia d’aquesta reunió era precisament la candidatura. Ella va ser esquiadora i ho veu amb molt bons ulls. S’ha generat consens al voltant del projecte. Els Jocs no són com abans, quan es gastaven milions i milions en obres que realment no calien. Ara és tot més assenyat. Uns Jocs van més enllà dels esports, de coses anecdòtiques.

Parla de consens. En aquest cas, és clau l’Ajuntament de Barcelona...

Tenim molts actors implicats, no només l’Ajuntament, però l’alcaldessa Ada Colau ja ha deixat clar que s’hi sumen, ja que Barcelona no hauria de gastar-se diners en noves instal·lacions, perquè ja existeixen. O estan programades, com el nou Palau d’Esports del Barça. La zona de gel que deia abans es pot fer tota en instal·lacions que ja existeixen, també fora de Barcelona. Amb Felli tancarem aquesta visita a les instal·lacions del Barça, on ens explicaran el futur Palau d’Esports. Però també visitarem el Pavelló Olímpic de Badalona, per exemple.

Quin benefici deixarien al territori uns Jocs?

Seria una gran oportunitat amb els transports, especialment. El discurs del COI és clar. Contrari a grans instal·lacions, no com abans. Ara arriben per veure què tens, no pas el que dius que pots fer. Evidentment que calen millores en instal·lacions existents, però, pel que fa a transports, no es tracta de crear vies que després ningú utilitzi. Parlem de fer projectes que ja existeixen, o aconseguir fer-los abans, com desdoblar la C16 entre Berga i Bagà, o la línia de tren R3 fins a Vic o Ripoll. És a dir, idees ja previstes. No farem obres pensades només per als Jocs.