Gerard Figueras: “El model esportiu català és un model d’èxit, però cal fer-lo evolucionar”

BarcelonaEl cotxe de Gerard Figueras (Vilanova i la Geltrú, 1982) és un dels que fa més quilòmetres dels de la Generalitat. Més que el d’alguns consellers. El secretari general de l’Esport ha trepitjat el territori com pocs i ara se sent amb força per repensar el sector.

Secretari, ja tenim els Jocs Mediterranis en marxa.

Estem convençuts que els Jocs deixaran un llegat important a totes les seus pel que fa a la reforma d’equipaments, la creació d’ocupació, el foment de la pràctica esportiva i el desenvolupament econòmic. Serà una bona manera de reviure la flama olímpica dels Jocs Olímpics de Barcelona i ajudarà a augmentar el prestigi d’un país obert al món i preparat per rebre els millors especialistes de qualsevol modalitat, entre els quals hi haurà una àmplia representació d’esportistes catalans.

¿Va celebrar molt la derogació de la llicència única?

L’any 2014 Miguel Cardenal va impulsar la llicència única i nosaltres, tal com estava redactada, no hi estàvem d’acord. Ells van tirar pel dret i nosaltres vam interposar un recurs d’inconstitucionalitat. Fa unes setmanes el Tribunal Constitucional va resoldre a favor nostre, derogant la llicència única. Fa uns dies ens va convocar per consensuar un nou text de sortida. La moció de censura va alterar l’escenari. Amb el nou govern tots els tràmits s’alentiran una mica més, però som optimistes perquè queda clar que la competència en matèria d’esports és de la Generalitat.

Com han sigut les relacions amb el Consell Superior d’Esports (CSD)?

El punt de partida és positiu perquè el CSD i la secretaria tenen feina conjunta en el seu dia a dia, independentment del color polític dels seus dirigents. Des d’un punt de vista de les relacions humanes és fàcil. A més, en l’àmbit de l’esport tots plegats intentem que l’esport passi per davant de la política. Ho vam aconseguir els mesos previs al referèndum i durant la intervenció, perquè hem deixat la política al marge.

Com s’ho han fet per mantenir la independència d’actuació amb un govern intervingut?

Ha sigut molt complicat. Han sigut uns mesos d’estar molt a la ratlla. Des d’un punt de vista psicològic, tenir el teu conseller a la presó és molt bèstia. Hem estat set mesos sense president efectiu. Hem procurat que la maquinària de la gestió no s’aturés. Tot i això, hi ha conseqüències. La tramitació ha endarrerit moltes coses, tot i que hem pogut tancar un 80% dels punts del pressupost de l’any passat, però el 2018 les convocatòries més grosses s’han endarrerit. Serà un any de transició. Farem el mateix, però més tard i les entitats se’n ressentiran. Hem treballat amb prudència, però en alguns moments no he pogut callar algunes coses. M’ha tocat fer equilibris.

Per què cal una nova llei general de l’esport?

A l’inici de la legislatura del president Puigdemont portàvem en el pla de govern una nova llei de l’esport. Durant el primer any i mig vam trepitjar el territori per escoltar què deia el sector i transformar-ho en un pacte nacional. Partim d’un model d’èxit, però s’ha fet vell i l’hem d’actualitzar per adequar-lo a les noves demandes de la societat. Intentarem tramitar la nova llei en aquesta legislatura. Els objectius són dos. Obrir el prisma. La secretaria s’ha dedicat a l’esport de competició, però ara volem arribar als 7,5 milions de catalans. El nom de la secretaria canviarà i serà de l’Esport i de l’Activitat Física. Seguirem tenint relació amb els clubs, les federacions i els consells per promoure la competició, però començarem a fer polítiques per a tots els ciutadans que mai s’han plantejat treure’s cap llicència. Volem que entenguin que si incorporen l’activitat física com un hàbit seran més feliços i consumiran menys medicaments. El segon objectiu és aprofundir una mica més en el model català, que és la concertació. Nosaltres no executem el 90% del nostre pressupost, el concertem amb clubs, federacions i consells esportius. M’agradaria donar més protagonisme a les entitats. Volem que tinguin millor finançament, prenguin més responsabilitat i ajudar-los a créixer.

¿Els esborranys que s’han publicat s’ajusten a la versió definitiva?

Sí, tenim un esborrany preparat per començar tot el procés, que pot durar uns dos anys. Volem professionalitzar el sector. Tenim 18.000 clubs, que s’aguanten amb voluntaris. La nova llei facilita que hi hagi directius que siguin professionals. Potser algunes entitats s’hauran d’agrupar. També volem caminar cap a la paritat del sector, no tant de la pràctica sinó dels directius. Si ens vam atrevir a posar quotes a la política també ens hem d’atrevir a fer-ho a l’esport. Això també afectarà els clubs grans. No hi ha voluntat de penalitzar el Barça, però és un club que sempre ha volgut anar un pas endavant i han de fer un plantejament de canvi de cara al futur. El Barça també ha de portar la bandera del país en el tema de la paritat. Les altres qüestions tenen a veure amb que més gent faci esport. Apostarem per la inclusió i per l’adaptació a totes les edats.

On li agradaria posar l’accent?

Hi ha dues grans línies d’actuació. La primera, la universalització del dret a practicar esport i fer activitat física. La segona, recuperar la capacitat d’inversió de la Generalitat en esdeveniments esportius. Des de la crisi hem fet poca cosa de nous equipaments i de remodelacions, reformes i modernitzacions. També volem accentuar els grans esdeveniments esportius. Estem portant la bandera dels Jocs d’Hivern, que ha de ser el projecte de país de la pròxima dècada. És un projecte que ens permetrà parlar d’infraestructures, de sostenibilitat, de cultura i d’esport lligant ciutat i territori. A Catalunya tothom sap què són uns Jocs d’Estiu, però no tothom sap què son uns Jocs d’Hivern. La gent encara ho associa a una gran despesa. Hem d’explicar que el COI ha canviat els paràmetres i que ara s’aposta per la sostenibilitat i pel mínim recurs públic. Barcelona va marcar un abans i un després en l’organització dels Jocs d’Estiu i ara Catalunya pot fer el mateix amb uns Jocs d’Hivern. És un projecte que ens permet cosir el territori. A més, vull apostar per la diplomàcia esportiva, és a dir, explicar des d’un punt de vista esportiu el projecte de país.

¿El Comitè Olímpic Català (COC) i les seleccions han quedat en hivernació?

Segurament és així. Conjuntament amb la UFEC i la Plataforma Pro Seleccions vam treure el COC del calaix per si la Constitució d’una República Catalana esdevenia una realitat. Com que el procés està en la situació que està, no hem de fer malbé el COC i l’hem de preservar en standby fins a veure com avança la situació política. No hem de generar enfrontament, ara toca diàleg.

La gent del sector el valora molt positivament. Què ha fet bé?

Quan hi va haver la intervenció del Govern vaig rebre moltes trucades que no esperava. Procuro estar al servei del sector i no fer nosa. Intento fer la feina tan bé com puc, tot i que no és fàcil, perquè aquest és un sector amb molta visibilitat, amb molts galls. Conèixer el territori és bàsic i procuro ser-hi per saber de què em parlen. M’agradaria poder respondre amb recursos. Em costa transformar la potència del sector en diners als pressupostos públics. Hem de fer créixer els pressupostos i aconseguir fórmules perquè el sector tingui més recursos, independentment dels pressupostos. Plantejarem, per exemple, que es pugui crear una loteria esportiva i que els beneficis puguin revertir en el sector.

Vostè ha interpretat gairebé tots els papers de l’auca.

A mi m’omple el servei públic. El meu objectiu no és guanyar molts diners sinó fer coses que tinguin sentit. Primer vaig conèixer la maquinària de l’esport des de dins i després m’hi he posat al capdavant. Crec que ara tinc una bona fotografia del sector. El model esportiu català és un model d’èxit, ha funcionat durant 40anys, però cal fer-lo evolucionar.