“El germà Andreu es va ficar dins del meu llit i em va començar a tocar”

Barcelona / SabadellQuan tenia 15 o 16 anys, la família del Ricard Zamora el va enviar uns dies a Montserrat per redreçar-lo d’una adolescència complicada. Però els dies de recés a la muntanya per distanciar-se de la vida convulsa que portava aleshores van acabar-se sobtadament quan el monjo que l’acollia va abusar d’ell.

En la primera nit que el Ricard dormia al monestir, el germà Andreu Soler va ficar-se al seu llit i li va fer tocaments als genitals. El testimoni del Ricard, que ara té 55 anys, obre un nou capítol en el cas dels abusos sexuals del monjo de Montserrat, perquè posa de manifest que el cas que la setmana passada va denunciar l’exescolta Miguel Hurtado a El Periódico i El País no és l’únic ni el primer. Soler, que va morir el 2008, va estar quaranta anys en contacte amb nois perquè va fundar i liderar el grup d’escoltes Els Nois de Servei de Montserrat.

El relat del Ricard de què va passar aquell vespre del 1978 és força precís. El seu pare i el seu germà gran el van deixar al monestir “uns dies”, a càrrec d’Andreu Soler, després de la recomanació d’un amic de la família. Al vespre, després de sopar amb el monjo a soles, va anar cap a la cel·la per dormir. Al cap d’una estona va entrar-hi el germà Andreu. “Es va ficar dins del meu llit i em va començar a tocar i a fer pedagogia d’on podia trobar plaer amb el meu penis”, recorda el Ricard. Els tocaments van durar “uns pocs minuts”, mentre el monjo li donava consells sobre anatomia genital i li recomanava no masturbar-se. “Em tocava i em deia que el prepuci del penis és un punt de plaer, però que el plaer més important el trobaria a la base del penis i que, per això, no havia d’estimular el prepuci”, relata amb naturalitat.

El Ricard diu que d’entrada va confondre l’actuació del germà Andreu amb una “intenció pedagògica”, però admet que de seguida va sentir-se “incòmode” i va veure que l’actitud del monjo era del tot inapropiada. El va frenar a temps: “Li vaig dir: «Germà Andreu, ja està, deixem-ho aquí»”. El monjo no hi va insistir més i va marxar de l’habitació. El Ricard, a mesura que prenia consciència del que acabava de passar, va tenir clar que no volia passar ni un minut més en aquella habitació.

A partir d’aquí, el record es difumina: en estat de xoc pel que acabava de viure, el Ricard no sap explicar pràcticament res de la fugida del monestir. Només té la imatge de sortir per la finestra de l’habitació i escapar-se, carretera avall, fins a arribar a Monistrol. És incapaç de precisar si va fer autoestop o si va agafar un autobús o un altre transport fins a arribar a casa seva, a la zona de la Creu Alta de Sabadell. “Ho tinc esborrat de la memòria. Només recordo arribar a casa i dir al meu pare i al meu germà: «On collons m’heu enviat?»” El relat que el Ricard ha explicat a l’ARA ha sigut confirmat, després, pel seu germà i una persona que fa quaranta anys ho va viure de prop.

Un cas diferent

El cas del Ricard és atípic, perquè el presumpte abusador va actuar el primer dia, sense pràcticament conèixer la víctima, que tot just feia unes hores que acabava d’aterrar al monestir. L’altra víctima que es coneix fins ara del germà Andreu, Miguel Hurtado, va explicar, en canvi, que el monjo va observar-lo “durant gairebé un any” abans d’actuar.

També ha sigut molt diferent la manera d’afrontar l’agressió. El Ricard és conscient que va ser víctima d’un abús sexual, però deixa clar que això mai li ha suposat “cap trauma”. De fet, el seu cercle íntim ho sap des de fa molts anys. “Va ser ràpid i curt, i ho vaig apartar. No ha sigut mai una experiència traumàtica, sinó que m’ho he pres fins i tot amb humor”, diu. Una bona prova són els whatsapps que aquesta setmana ha compartit amb el seu grup d’amics, en què els explicava amb naturalitat que el monjo que obria informatius per haver abusat d’un exescolta a Montserrat era “el mateix que anys enrere es va esmunyir” al seu llit al mateix monestir.

Malgrat que el Ricard sempre ha viscut i explicat el cas “amb normalitat”, li ha quedat una espina clavada: no haver-ho denunciat a temps per poder evitar més casos. “Sempre he tingut la recança de no haver dit res, perquè el monestir necessita saber quins elements té allà dins”, assegura. De fet, tot i la situació que va viure, no vol culpabilitzar la institució. “Em mereix tot el respecte i l’honorabilitat”, assegura. El seu germà gran, el Josep Maria, també reconeix que, amb els anys, s’ha penedit de no posar en coneixement del monestir els abusos que va patir el Ricard. “Vist en perspectiva, havíem de denunciar-ho, perquè ja no podíem evitar que li passés al meu germà però sí que tornés a passar”.

El Josep Maria va seguir el cas des del principi, i sempre s’ha sentit una mica culpable per “haver posat el Ricard al foc sense saber-ho”. Ell estava molt vinculat al grup d’escoltes de Sabadell i un conegut seu era molt amic d’Andreu Soler. “Teníem el germà Andreu com una mena d’ídol, era una persona molt pròxima que es cuidava molt d’organitzar l’esplai”, explica. Per això, quan el pare del Josep Maria li va demanar que busqués ajuda per donar un cop de mà al seu germà petit, va pensar en Montserrat. Quan aquell matí el Ricard va tornar inesperadament a casa i va explicar el que li havia fet el germà Andreu, el Josep Maria va entrar en còlera. “Vaig agafar el meu amic que m’havia recomanat anar amb el germà Andreu i li vaig dir de tot”, recorda.

Tant el Ricard com el Josep Maria tenen el record d’haver deixat la gestió del cas en mans del seu pare, un home amb fortes creences religioses i que va dir-los que era un tema que estava “superat”. “No cal donar-hi més voltes”, recorda el Josep Maria que va dir-li el seu pare. Fins i tot menys informació va tenir-ne el Ricard: “Mai vaig saber-ne res més”.

Tot i que els dos germans no tenen constància de traslladar el cas als responsables de Montserrat, tampoc saben si el seu pare -ja mort- ho va arribar a fer. Mai els hi va dir. En tot cas, un amic de la família que coneixia el cas perquè també coneixia el germà Andreu ha assegurat a l’ARA que sí que es va comunicar l’abús sexual a l’abadia.

El primer que va fer aquesta persona quan va saber el que li havia passat al Ricard va ser anar-se’n fins a Montserrat per demanar explicacions al mateix germà Andreu. “Encara recordo la seva cara dient que no, negant-ho tot, dient que ell només havia entrat a l’habitació del Ricard per dir-li «bona nit»”, assegura. A més, ell mateix va posar en coneixement del pare Sebastià Bardolet (aleshores encara no era abat del monestir) el que havia passat, i recorda que el pare del Ricard li va dir que també aniria a parlar amb mossèn Joan Nonell, de la parròquia de la Puríssima de Sabadell. “Uns dies després el mossèn em va dir que havia trucat a l’abat Cassià Just per explicar-li el cas”, afirma aquesta font. Tant el mossèn com Cassià Just són morts.

Montserrat no en té constància

Consultats per l’ARA, els responsables de l’abadia de Montserrat asseguren que no tenen constància d’aquest cas, tot i admetre que les persones a qui s’hauria alertat ja són mortes o, en el cas del pare Sebastià Bardolet -té 85 anys-, tenen dificultats per recordar uns fets que van passar fa quaranta anys. Les mateixes fonts indiquen que el germà Andreu va ser responsable “ininterrompudament” del grup escolta de Montserrat del 1959 al 2000, quan se l’aparta al monestir del Miracle després que Miguel Hurtado els expliqués el seu cas. Durant tots aquests anys, a part d’estar amb els adolescents, Andreu Soler també exercia altres tasques dins la comunitat, com, per exemple, fer de xofer de l’abat Cassià Just.

Des del monestir demanen que tothom que conegui o hagi sigut víctima d’abusos sexuals a Montserrat es posi en contacte amb la comissió creada aquesta setmana per avaluar aquests temes, la qual serà l’encarregada d’analitzar com s’ha d’actuar en cada cas. El Ricard té previst fer-ho aquesta setmana.

Altres casos que afecten l’Església catalana

Tot i que les denúncies contra membres de l’Església han sigut una constant en els últims anys, el cas de presumptes abusos als Maristes, destapat per El Periódico de Catalunya, va suposar un abans i un després en el debat sobre l’abordatge d’aquest tipus de delictes i la necessitat que tant les institucions públiques com les privades s’impliquessin en la detecció i la depuració de responsabilitats en aquest tipus de casos. El principal acusat del cas és Juan Andrés Benítez, per a qui la Fiscalia demana 22 anys de presó i el Govern fins a 30, tot i que omet la responsabilitat de la institució en la gestió del cas. De fet, Benítez és l’únic dels tretze presumptes pederastes denunciats en la investigació per més d’una quarantena de víctimes que s’asseurà al banc dels acusats, perquè, un cop més, la majoria dels casos s’han considerat prescrits.

Després del cas Maristes, els casos que s’han fet públics no només han augmentat sinó que les institucions també han corregut a buscar-hi responsabilitats: l’ordre dels Escolapis va apartar l’any 2016 de totes les seves funcions un coordinador de catequesi de Lleida després de saber que les famílies de tres nenes l’havien denunciat per presumptes abusos sexuals quan exercia a Alella (Maresme) el 2010. El mateix any l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, va demanar que s’apartés del seu càrrec el director de l’escolania de la parròquia del barri de la Sagrada Família després de saber que un exalumne l’havia denunciat per presumptes abusos. Més enllà de l’Església catòlica, també s’han produït altres casos. L’any 2016 tres joves van denunciar el seu pastor a l’Església Evangèlica Pentecostal Unida d’Europa de Torroella de Montgrí per presumptes abusos quan eren menors d’edat. I el novembre del 2017 els Mossos van detenir un imam de Barcelona per presumptes abusos a un menor.