Una gira amb més sensacions que resultats

BarcelonaEl Barça ja és a Barcelona pensant en la temporada 2018-19 que s’obrirà diumenge vinent amb la disputa de la Supercopa contra el Sevilla a la ciutat marroquina de Tànger. Després de dues setmanes de gira pels Estats Units amb un equip amb fins a 13 futbolistes del filial, i en què s’han pogut veure tres dels quatre fitxatges que ha fet el club fins ara, aquestes són algunes de les conclusions que es poden treure del paper del combinat que dirigeix Ernesto Valverde.

Els nous mostren les cartes

Arthur, el que més ha destacat de les incorporacions d’aquest estiu

El primer dels nouvinguts a fitxar pel Barça de la segona era de Valverde és qui més bones sensacions ha deixat a la gira. És precipitat i injust comparar el brasiler Arthur amb un futbolista de la dimensió de Xavi Hernández, però per la manera de perfilar-se, de controlar la pilota i de dirigir el joc té detalls que recorden l’excapità blaugrana. El futbol d’Arthur s’acosta més al de Xavi que al d’Iniesta, i l’ex del Grêmio ha demostrat una ràpida adaptació i una valentia que, de moment, n’avalen el fitxatge. En el primer partit contra el Tottenham, fins i tot, es va destapar amb un gran gol des de la frontal.

Les altres dues cares noves que s’han pogut veure a la gira són la del central Clément Lenglet i la de l’extrem Malcom. El francès ha format parella d’inici en tots els partits amb Marlon i s’ha mostrat sobri, endreçat i correcte en la sortida de pilota, però també ha deixat accions per polir, com la facilitat amb què el va superar Justin Kluivert en el primer gol del Roma en el segon amistós. El brasiler Malcom ha mostrat una voluntat i una actitud innegables i Valverde l’ha provat també a la banda esquerra, tot i que està acostumat a jugar per la banda dreta. Ha marcat dos gols (un de penal), ha mostrat detalls de la seva qualitat i sembla tenir clara la consigna que, tot i jugar d’atacant, ha de col·laborar en feines defensives, però també s’ha precipitat diversos cops en la presa de decisions.

Guanyar-se un lloc

Rafinha, un dels que més mèrits ha fet per quedar-se al club

De les arribades passem als futbolistes que podrien sortir del Barça aquest estiu. En aquest grup, encapçalat per Paco Alcácer, Marlon Santos, Munir i Rafinha Alcántara, el migcampista brasiler és qui més mèrits ha fet per demostrar la seva voluntat de quedar-se. Ha marcat, ha assistit i s’ha adaptat bé tant a la posició d’interior com a la d’extrem, on Valverde també l’ha provat. El tècnic basc n’ha destacat l’actitud i el fet d’haver-lo pogut veure jugar després que la temporada passada es passés mig any lesionat i l’altra meitat cedit a l’Inter de Milà. Tot i que Rafinha continua amb l’etiqueta de transferible penjada, la seva actuació als Estats Units podria fer que el tècnic basc se’n replantegés la continuïtat al Barça, sobretot si aconsegueix deixar enrere els problemes físics que l’han acompanyat les últimes temporades.

Per la seva banda Alcácer, que només ha jugat 45 minuts contra el Milan, ha passat inadvertit, mentre que Munir, titular els tres partits i autor d’un gol, ha aprofitat bé els minuts que ha tingut. El central brasiler Marlon ha ofert una actuació discreta i sembla difícil que continuï al club per la seva condició d’extracomunitari i perquè, de moment, amb Gerard Piqué, Samuel Umtiti, Thomas Vermaelen, Clément Lenglet i Yerry Mina (que també podria sortir) hi ha overbooking en la posició de central.

Riqui Puig i l’estil Barça

La perla del planter acapara elogis pel seu desplegament tàctic i tècnic

En ple debat sobre el rumb de l’estil i la tendència futbolística del Barça, i després del fitxatge d’Arturo Vidal, que assegura recorregut i desplegament físic però que està allunyat de la concepció de migcampista que ha fet gran el Barça, als Estats Units ha emergit la figura de Riqui Puig. Amb 18 anys ha deixat grans sensacions durant els 160 minuts que ha jugat als Estats Units i ha destacat, sobretot, en l’últim duel contra el Milan, en què va treure de polleguera els italians amb la seva intel·ligència tàctica i la seva tècnica.

“Riqui Puig és un espectacle. Em meravella veure nois que encara tenen cara de nen i que tracten d’aquesta manera la pilota. Veig que senten el futbol dins seu i és una cosa semblant a la poesia. Ja fa temps que en sento a parlar i no es pot copiar i enganxar en un altre club”, va dir d’ell el tècnic del Milan, Gennaro Gattuso. L’actuació del migcampista del filial contra els italians ha recordat que en el futbol, molts cops, el cervell pot fer més que els músculs. Minuts prometedors d’un futbolista disposat a triomfar al Barça i que el club ha de cuidar perquè creixi pas a pas.

Roberto i el mig del camp

El de Reus ha actuat de pivot a la gira, amb Semedo al lateral dret

Sergi Roberto ha sigut l’únic titular indiscutible que ha fet la gira completa. El reusenc, amb tot, no ha jugat de lateral dret on estem acostumats a veure’l des que Luis Enrique el va convèncer per ocupar aquesta posició. On més disfruta Roberto és al mig del camp i en els tres partits dels Estats Units ha demostrat que pot ocupar el lloc de Sergio Busquets amb plenes garanties.

La seva continuïtat al mig del camp -ja sigui per descarregar de minuts el de Badia del Vallès o per jugar d’interior- està supeditada, amb tot, al rendiment de Nélson Semedo al lateral dret. El portuguès, que no va anar convocat al Mundial de Rússia, ha demostrat molta projecció ofensiva durant la gira, però també que pateix en la sortida de pilota jugada des del darrere i tampoc ofereix les mateixes garanties defensives que el de Reus.

El relleu de Jordi Alba

Sense Digne, Miranda guanya la partida a Cucurella

De la banda dreta a la banda esquerra. Sense Jordi Alba i amb el traspàs de Digne a l’Everton, el carril defensiu esquerre del Barça a la gira ha sigut ocupat per dos futbolistes del filial: Cucurella, de 20 anys, i Miranda, de 18. Amb la marxa del francès a la Premier, Cucurella tindria el compromís del club de pujar al primer equip com a relleu de Jordi Alba, perquè té més edat que Miranda i perquè és un dels futbolistes del planter amb cartell que la secretaria tècnica vol retenir. Però Valverde ha preferit posar de titular l’andalús en dos dels tres partits i, en l’últim, contra el Milan, va jugar els 90 minuts i cap el català.

Ara caldrà veure si el club decideix optar perquè el suplent d’Alba sigui un d’aquests dos futbolistes del planter o, per contra, si Valverde reclama mirar al mercat de fitxatges per fer alguna nova incorporació.

El debat a la porteria

Ter Stegen recorda que ho vol jugar tot i Cillessen es planteja el futur

Un dels debats als quals també ha de fer front el Barça aquest estiu és el de la porteria. Tot i que el porter del filial Jokin Ezkieta ha fet tota la gira amb el primer equip, no ha disputat cap minut perquè Cillessen ha jugat els dos primers amistosos sencers (encaixant 6 gols) i la primera meitat de l’últim, en què Ter Stegen -que es va incorporar a mitja gira- va jugar la segona part i va rebre un gol.

L’holandès, amb una gran actuació a la Copa la temporada passada, voldria tenir més minuts, mentre que l’alemany ha declarat durant la gira que el club sap que vol “jugar-ho tot”. El Barça podria fer negoci amb la venda de Cillessen, però Valverde ha manifestat el desig de comptar amb els dos porters.

Les absències

Sergi Samper, André Gomes i Denis Suárez s’han perdut la gira per lesió

A banda dels internacionals que s’han perdut la gira per estar de vacances després del Mundial, els grans absents han sigut els lesionats Sergi Samper, que no va viatjar als EUA per unes molèsties al genoll esquerre, i Denis Suárez i André Gomes, que només van poder disputar 20 minuts del primer amistós.

En el poc temps que van jugar contra el Tottenham, de les poques conclusions que es poden treure és que Valverde va preferir d’inici ubicar Denis en les posicions d’atac en lloc d’interior. El club compta amb el gallec, que ha reiterat el desig de quedar-se al Barça en nombroses ocasions, mentre que Samper i Gomes podrien ser traspassats o sortir cedits aquest estiu.