La guerra entre Paco González i Emilio Ybarra

MadridLa mort fa poc d'Emilio Ybarra ha obert una escletxa en la capsa de Pandora que va representar la dura batalla que es va saldar a finals del 2001 amb el control total del Banco Bilbao Vizcaya Argentaria (BBVA) a mans de Francisco González. La mort d'Ybarra coincideix amb la caiguda en desgràcia de la figura de González, arran de les seves pràctiques d'espionatge amb l'aleshores comissari Pepe Villarejo durant molts anys.

Tant en la seva victòria sobre Ybarra fent-lo saltar de copresident del BBVA el desembre del 2001, com en el seu nomenament, el 1996, González va tenir el mateix padrí: l'aleshores president del govern José María Aznar.

Pedro Luis Uriarte, que va formar amb Ybarra el que alguns van batejar com "la dupla fantàstica", acaba de denunciar al diari 'Cinco Días' el suport del Partit Popular i les seves terminals mediàtiques a González els últims mesos del 2001.

Amb tot, un dels forats negres del relat -la possibilitat d'utilitzar contra Francisco González la situació anòmala per mal comptabilitzada de l'estat dels crèdits al Grupo Rato, aleshores ministre d'Economía i vicepresident del govern, originats a Argentaria i aprovats per González- continua sense assumir-se. Heus aquí els fets basats en documentació interna reservada del BBVA. No és la sèrie 'House of cards', però s'hi assembla força.

La relació entre González i Rato omple un llarg capítol en la història dels vincles perversos de poder en què es creuen l'economia, els negocis i la política. L'expresident del BBVA va arribar a la presidència d'Argentaria el 1996, dotze dies després que José Maria Aznar assumís el càrrec de president del govern espanyol. Encara que venia del sector financer, no tenia experiència com a banquer. En canvi, Rato era el totpoderós vicepresident del govern i màxim responsable de l'àrea econòmica.

Va ser l'aleshores president d'Ibercaja i la borsa de Madrid, Manuel Pizarro, qui va suggerir a Aznar aquest nomenament. Com a president del banc, González va afavorir un increment en la concessió de crèdits al Grup Rato, que va passar d'un finançament de 50 milions de pessetes (301.000 euros) al Banc Exterior d'Espanya a finals dels vuitanta a gairebé 1.000 milions de pessetes a finals dels noranta (6 milions d'euros).

El Grup Rato, creat pels germans Rodrigo, Ramón i María Ángeles, es va basar en negocis de ràdio (Cadena Rato), distribució de begudes (Schweppes), activitats immobiliàries i viatges. L'arribada de González a la presidència del BBVA, segons s'ha assenyalat, va suposar un increment notable del risc creditici de l'entitat amb el grup dels Rato. També va donar un préstec a la constructora Ciuvasa, que presidia el cunyat de l'expresident de Bankia.

El 2001 el BBVA va fer un informe d'auditoria interna sobre els riscos de l'oficina on es concentrava la banca d'empreses. El resultat va ser qualificat de "molt deficient" i dels 948 milions de pessetes (5,7 milions d'euros) considerats "preocupants-perillosos" tots corresponien a les companyies del Grup Rato. Al llarg dels anys hi havia hagut impagaments, renovacions i refinançaments; i el grup tenia una estructura patrimonial que empitjorava els resultats.

Durant aquella mateixa auditoria, l'octubre del 2001, va esclatar un escàndol que esquitxava el govern d'Aznar: Gescartera. Es van evaporar 20.000 milions de pessetes (120 milions d'euros) d'aquesta societat gestora de carteres, amb més de 2.000 inversors perjudicats. Rato va comparèixer per informar sobre l'estafa i el paper de la Comissió Nacional del Mercat de Valors al Congrés de Diputats. Precisament, el banc britànic HSBC havia concedit un préstec a una de les seves empreses i era la mateixa entitat que havia creat una societat d'inversió col·lectiva a Luxemburg per a Gescartera. En la seva intervenció, però, va descartar qualsevol irregularitat en el finançament de les seves companyies.

El BBVA va enviar als seus copresidents (González i Ybarra) un informe "molt confidencial" sobre els riscos del grup Rato. Aquell document estimava que "no hi hauria problemes" amb aquesta societat, però el director general d'auditoria i control de l'entitat va advertir que "algunes pràctiques bancàries" que s'havien seguit amb el Grup Rato no eren les "adequades". L'informe sostenia el contrari del que Rato havia declarat al Congrés de Diputats trenta dies abans: els préstecs a les seves empreses estaven mal comptabilitzats i s'havien de requalificar com a dubtosos.

El paper de Rato a la guerra del BBVA

Aleshores la guerra interna pel poder al BBVA entre el sector de Francisco González i el d'Emilio de Ybarra arribava al seu punt àlgid. González sabia que el banc havia gestionat comptes secrets al paradís fiscal de Jersey durant anys, un tresor de 227 milions d'euros ocultat fins al 2000, que va ressorgir amb la fusió del BBV i Argentaria. A més, una part d'aquests diners es va fer servir per finançar 22 fons de pensions per als consellers de BBVA per valor de 19 milions de dòlars.

González va veure en aquest assumpte la possibilitat de donar el cop de gràcia i acabar amb Ybarra, mentre que els col·laboradors d'aquest últim van intentar persuadir-lo per fer servir l'informe d'auditoria del Grup Rato contra González. Però Ybarra no va seguir els seus consells i va guardar l'informe en un calaix. El 2001 renunciava a la copresidència del BBVA i González proposava el nomenament de José Ignacio Goirigolzarri com a conseller delegat per segellar "la pau interna". El 2002 el Banc d'Espanya –amb el governador Jaime Caruana al capdavant– va obrir un expedient disciplinari al BBVA per gestionar comptes secrets a l'estranger.

Els personatges d'aquesta història han fet un recorregut circular. Francisco González declara aquest dimecres com a testimoni després de mantenir relacions contradictòries de poder amb Rato i aconseguir la seva sortida de Bankia. L'exministre Luis de Guindos va ser l'amfitrió del sopar en què es va defenestrar Rato de la presidència de Bankia i va linxar el seu antic cap amb la corda del Fons Monetari Internacional. Per acabar, però no menys important, Jaime Caruana va posar la catifa vermella per acabar amb Ybarra el 2001 i és membre del consell d'administració del BBVA.