La Generalitat eleva la petició de diners a l’Estat a l’espera de tornar als mercats

Al Govern només li falta un pas per finançar-se a fora: una millor nota de les agències de ràting

Pere Aragonès, Vicepresident del Govern i conseller d'Economia i Hisenda amb Albert Castellanos, secretari general del Departament de la Vicepresidència i d'Economia i Hisenda
i àlex Font Manté
24/12/2019
4 min

BarcelonaEl retorn als mercats per trobar-hi finançament és, possiblement, una de les notícies que més volen donar els responsables econòmics de la Generalitat des que, l’any 2012, es van veure obligats a demanar el rescat a l’Estat. El Govern va camí de portar una dècada finançant-se gairebé exclusivament a través dels fons estatals, com el famós FLA o el menys conegut FFF. El 2020 la Generalitat seguirà necessitant aquests fons per mantenir la seva operativa, però hi ha una possibilitat seriosa que aquest sigui l’últim any sense tenir accés als mercats.

L’any vinent el Govern necessitarà que l’Estat li presti 10.224 milions d’euros, segons va avançar El Confidencial. Això suposa un 27% més del que va demanar l’any passat. El motiu de l’augment és que durant el 2020 el Govern té més venciments de deute que l’any que ara s'acaba. Fins al 2023 la xifra que necessitarà el Govern per pagar els seus deutes anirà creixent, però a un ritme molt més baix.

Actualment, tres quartes parts del deute de la Generalitat ja està en mans de l’Estat, una fita que només superen el País Valencià, Cantàbria i Múrcia. No poder accedir als mercats és símptoma de debilitat financera. Significa que els inversors no et volen deixar diners perquè desconfien de la teva capacitat per tornar-los. Justament aquesta desconfiança és la que ha provocat que la majoria de comunitats s’hagin vist obligades a acollir-se als mecanismes de finançament de l’Estat.

De totes maneres, la Generalitat ja gairebé compleix tots els requisits per poder tornar a demanar diners als inversors privats. La condició principal és acomplir els objectius d’estabilitat; és a dir, que tant el dèficit com el deute i l’augment de la despesa estiguin per sota dels límits fixats pel govern central. Catalunya ja va complir aquests objectius d’estabilitat l’any passat, però li faltava complir un segon i definitiu requisit: necessita que alguna de les principals agències de ràting deixin de considerar el deute de la Generalitat com a bo porqueria. De les tres principals agències que hi ha (Moody’s, S&P i Fitch), no n’hi ha cap que estigui a prop de posar al deute català una nota que sigui acceptable per als inversors; és a dir, fora de la categoria de bo porqueria. La que s’hi acosta més és Fitch, però aquesta agència té el deute català dos graons per sota del nivell inversor. Moody’s el té tres graons per sota i S&P no fa informes de Catalunya des que l’any passat la Generalitat va trencar el contracte que hi tenia.

Però hi ha una quarta agència, menys coneguda però igual de vàlida. Es diu DBRS i aquesta sí que podria estar a prop de situar el deute de Catalunya com a apte per als inversors. A diferència de les altres tres agències, amb seu central a Nova York, DBRS és canadenca i és propietat de Morningstar, una coneguda empresa de serveis financers amb base a Chicago. Els analistes de DBRS tenen Catalunya en el nivell BB (high). En el complex escalafó de les agències de ràting, això significa que està just per sota de les categories considerades positives. A més, des del març DBRS té el deute català en perspectiva positiva, cosa que vol dir que és plausible que la seva nota pugui ser millorada aviat. Segons l’agència, això podria produir-se entre els 12 i 18 mesos posteriors al moment en què el deute es va posar en perspectiva positiva: l’horitzó, per tant, està entre el març i el setembre del 2020.

Si DBRS millorés la seva nota sobre Catalunya durant el pròxim any, la Generalitat podria sortir als mercats. De fet, el vicepresident Pere Aragonès ja va dir l’estiu passat que durant el 2020 li agradaria fer una emissió de bons verds amb els quals poder finançar projectes d’infraestructures i mobilitat sostenible. El Govern, per tant, ja comença a preparar-se.

Conseqüències

La dependència dels fons de l’Estat no és només una qüestió de prestigi. També de llibertat, ja que quan les comunitats demanen finançar-se a través del FLA o del FFF l’Estat exigeix a canvi un control sobre els comptes i les despeses de la comunitat. I fins i tot d’oxigen financer.

El govern espanyol estableix que les comunitats li tornin en deu anys els diners que presta a través dels seus fons, mentre que si es financen als mercats aquests venciments es podrien allargar fins als quinze o vint anys, segons l’agència DBRS. “Avui dia la Generalitat ha de refinançar molt de deute cada any, de manera que si sortís als mercats podria rebaixar les necessitats financeres”, explica a l’ARA Nicolas Fintzel, analista de DBRS.

Curiosament, una de les possibilitats que té Catalunya perquè el seu deute abandoni el terreny especulatiu (i, per tant, perquè la Generalitat deixi de demanar diners a l’Estat) podria ser que DBRS millori el ràting d’Espanya, segons explicava l’agència al seu últim informe. Si això passés, el deute de Catalunya molt probablement també s’apujaria automàticament i deixaria de ser bo porqueria.

"L'impacte de la política en l'economia va ser molt limitat"

Nicolas Fintzel, vicepresident de ràtings sobirans a DBRS

Per què vau canviar la perspectiva de Catalunya i la vau posar a positiva?

El 2017 hi havia molta tensió política i hi havia moltes incerteses sobre si això podria afectar el finançament de la Generalitat. Per això inicialment vam posar el deute català en nivells de no inversió. Però el març passat vam decidir posar el deute en perspectiva positiva perquè ara ja tenim mostres que l’impacte en l’economia va ser molt limitat. N’hi ha hagut, però el creixement ha sigut molt saludable. I la relació amb el govern central no s’ha vist perjudicada des del punt de vista del finançament. A més, la consolidació fiscal s’ha mantingut, cosa que va ser un missatge positiu per a nosaltres.

Part important del ràting depèn de la situació política.

Nosaltres no hem d’entrar en política, però intentem valorar quin impacte té la situació política en l’economia local i en la situació fiscal del seu govern. Però és cert que el motiu pel qual nosaltres vam posar Catalunya en la categoria de no inversió va ser la incertesa política.

També és cert que, fins i tot en els moments de més tensió, la relació financera entre la Generalitat i l’Estat no es va trencar.

Tot i així, no veiem cap regió espanyola amb el finançament garantit al 100%. Si fos així, la nota de les comunitats seria la mateixa que té l’Estat, i aquest no és el cas.

stats