La gran batalla per la permanència de l’impost a les energètiques

MadridLa possible permanència de l'impost extraordinari sobre les energètiques està aixecant polseguera. De fet, des de la posada en marxa d'aquest gravamen l'any 2022, en plena crisi de preus, la polèmica ha estat constant pel rebuig del sector, que fins i tot ha dut la batalla als tribunals (no només demana que s'anul·li el tribut, sinó que reclama la devolució del que s'ha pagat). Ara, però, torna a estar més viva que mai pel calendari. Aquest impost, com el que afecta el sector bancari, està en vigor fins a finals d'aquest 2024 (la liquidació d'aquest any es farà el 2025). Així doncs, a partir de l'1 de gener del 2025 tots dos tributs decauen. El govern espanyol, però, els vol fer permanents, com ja ha dit en anteriors ocasions i ha deixat plasmat al Pla Fiscal Estructural enviat a Brussel·les.

Les grans companyies del sector energètic estan tornant a pressionar perquè l'impost que les afecta desaparegui. Qui lidera aquestes pressions és Repsol, que des del primer minut s'ha mostrat contundent: "És una política populista i il·legal", reiterava aquest dimarts el conseller delegat de la petroliera, Josu Jon Imaz, en un article d'opinió. La companyia ha tornat a advertir que si es decideix mantenir el gravamen "s'aturaran" les seves inversions a Espanya, entre les quals les previstes al Camp de Tarragona. I no només això, sinó que ha amenaçat que "milers de milions [en inversions] aniran a altres països", ha advertit Imaz. L'any 2023, la petroliera va anotar uns guanys de 3.168 milions d’euros, els segons millors resultats de la història per darrere dels del 2022, i va pagar 443 milions per aquest impost.

Les paraules del directiu de Repsol han tingut el seu efecte entre alguns partits al Congrés dels Diputats. El govern espanyol necessitarà els vots dels socis d'investidura perquè els dos impostos puguin mantenir-se (l'oposició mai hi ha votat a favor). Aquí, entren en joc Junts i el PNB. Els primers ja han advertit que "no donaran suport a res que posi en risc les inversions a Tarragona", han apuntat fonts de Junts al Congrés dels Diputats. De fet, aquest dimarts al matí el partit s'ha reunit amb la petroliera, segons informava La Vanguardia i ha pogut confirmar l'ARA. El portaveu de Junts a l'Ajuntament de Tarragona, Jordi Sendra, fins i tot ha anat més enllà: "No podem permetre que aquesta pressió fiscal allunyi inversions clau", ha afirmat. També ha carregat durament contra el gravamen Foment del Treball.

Al PNB, formació que Josu Jon Imaz va presidir entre els anys 2004 i 2008, el to és el mateix. De fet, el recel de la formació basca cap a l'impost no és nou si es té en compte que ja va maniobrar durant la tramitació parlamentària el primer cop que es van aprovar per aigualir el seu impacte. Aquest dimarts, qui ha parlat ha estat directament el lehendakari Imanol Pradales. El president d'Euskadi ha criticat l'impost, tot i que ha utilitzat un to menys dur que el de Junts –el PNB governa en coalició amb el Partit Socialista d'Euskadi–. Pradales ha exigit que en cas de fer-se permanents s'han de concertar sota el paraigua del Concert Econòmic perquè sigui el govern autonòmic qui en tingui la competència i pugui modificar-lo o neutralitzar-lo a través d'exempcions. De fet, PSOE i PNB ja ho van acordar així l'any 2023. "Prendrem les decisions que siguin més adequades tenint en compte el teixit industrial basc", ha insistit Pradales en un acte celebrat a Madrid aquest dimarts. Fonts socialistes, però també del ministeri d'Hisenda, confirmen que és una opció que es pot contemplar.

Al costat oposat, però, hi ha els partits d'esquerres que van donar suport a la investidura de Pedro Sánchez i que aplaudeixen la permanència dels tributs. "És dramàtic que la dreta espanyola, basca i catalana s'ajuntin contra això", ha asseverat el diputat d'ERC, Gabriel Rufián, aquest dimecres. En el cas de Sumar, soci minoritari dins l'executiu espanyol, cal recordar que aquest és un dels punts de l'acord de govern i de la negociació per a uns nous pressupostos de l'Estat per al 2025. Els equilibris que haurà de fer el PSOE, doncs, no són menors. De fet, aquest dimecres, Iberdrola s'ha mostrat escèptica amb la continuïtat del tribut: "Encara no s'ha aprovat res. El procés és llarg i amb incerteses al Congrés dels Diputats i al Senat".

Compte enrere

El govern espanyol tindria diferents opcions a través de les quals fer permanents aquests dos gravàmens, tant el de les energètiques com el de la banca. L'opció de fer-ho a través dels pressupostos generals de l'Estat per al 2025 queda ja descartada. Podria optar per un nou text normatiu, aprovant la seva permanència primer en consell de ministres i després traslladant la proposta al Congrés dels Diputats. Però també hi ha la fórmula d'introduir una esmena a alguna norma que s'estigui tramitant a la cambra baixa espanyola. Fonts del ministeri d'Hisenda, però també del PSOE (l'esmena l'ha d'introduir un partit) confirmen que és una opció que està damunt la taula i que està vivia. El projecte de llei que utilitzaria el govern espanyol per introduir aquesta esmena és que transposa la directiva europea d'aplicar un tipus mínim del 15%. El termini per presentar esmenes acabava aquest dimecres, però s'ha prorrogat una setmana més.

El cert és que el ministeri d'Hisenda encara està enllestint el disseny dels futurs impostos. En el cas de les energètiques, l'executiu ja s'ha obert a vincular el tribut a les inversions lligades a la transició energètica i la descarbonització. Ara bé, les companyies denuncien que afecta els ingressos (vendes) i no els beneficis. Segons ha publicat Expansión, el govern ja està estudiant aplicar aquest canvi.

Pel que fa al tribut de la banca, el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, s'ha obert a tenir en compte "els cicles de crèdit i els tipus d'interès". El sector, que també ha dut l'impost als tribunals, ha rebut fins i tot un cop de mà per part del Banc d'Espanya. El governador i exministre socialista José Luís Escrivá ha demanat que es "descomptin les provisions" i que sigui un impost "neutral". L'any 2024 les empreses afectades van liquidar un total de 2.859 milions d'euros corresponents a l'exercici del 2023.