El gran regal d’Oriol Pla a la seva família
Barcelona‘Travy’ TEATRE LLIURE 3 D’OCTUBRE
Cal dir-ho perquè no es pot deslligar l’origen del resultat: Travy neix de l’encàrrec d’un gran teatre, el Lliure, a l’actor Oriol Pla perquè faci un espectacle. I el vol fer amb la seva família, amb qui ha crescut vitalment i artísticament. Però quina mena d’espectacle es pot fer amb una família de comediants que ha trepitjat carrers, escenaris i pistes durant tants anys? Aquesta és la qüestió i l’eix sobre el qual creix Travy, el brillant debut d’Oriol Pla en la dramatúrgia i la direcció.
La majoria d’obres de teatre expliquen una història, però la creació d’un espectacle, des de l’escriptura fins als assajos i l’estrena, és en si mateix una altra història. Les dues històries s’ajunten a la fascinant Travy, un espectacle que parla de com fer un espectacle amb un rerefons profundament seriós que apunta reflexions sobre el riure, la modernitat teatral i, fins i tot, la mort. Un joc metateatral aparentment lleuger, realment divertit, concebut com un homenatge, com un regal d’immensa gratitud, del fill que deixa el niu perquè albira altres horitzons. Un joc que depara sensacionals moments com el de Quimet Pla recitant Hamlet mentre fa una petita truita: ser ou o no ser ou, aquesta és la qüestió. Ell i Núria Solina són una parella que commou, que entendreix.
Travy és un caos ordenat (perdonin l’oxímoron). Magníficament ordenat per la dramatúrgia del director i de Pau Matas i en què es veu la mà de Jordi Oriol. Genial com es lliga l’inici amb el final, i sabem per què el Quimet arrossega una síndria. El caos d’uns pallassos que fan riure però també glacen el cor. A Travy treu el cap el genial absurd d’uns parents de Vladimir i Estragó, però també uns esbojarrats clowns que ens recorden els Colombaioni en una proposta esquitxada de Commedia dell’Arte. Sí, ja coneixíem el talent actoral d’Oriol Pla, però aquest Travy ens deixa bocabadats.
