El primer gran sotrac del projecte de Guardiola al City
Tècnic i defenses, assenyalats per l’eliminació de la Champions als vuitens
BarcelonaA Anglaterra es pregunten com és que dels quatre equips que participaven en aquesta edició de la Champions l’únic que ha arribat als quarts de final és el Leicester, un conjunt que després de guanyar sorprenentment la Premier està lluitant aquesta temporada per evitar el descens i que va destituir Claudio Ranieri per culpa dels mals resultats. El Tottenham -actual segon a la lliga- va quedar-ne fora a la fase de grups, l’Arsenal de Wenger va caure de manera estrepitosa a vuitens contra el Bayern Munic, i l’últim, el City de Guardiola, no podia fer valer el 5 a 3 de l’anada al seu estadi i queia a mans del Mònaco.
Si fa una setmana va rebre el tècnic de l’Arsenal, ara ha sigut el torn de Pep. Llavors, l’escandalós 12-2 que van encaixar els gunners en el global de l’eliminatòria va provocar múltiples crítiques per a Arsène Wenger, fins al punt de qüestionar-se si l’entrenador alsacià mereix seguir a la banqueta -fa 21 anys que ocupa el càrrec, des del 1996- o si ha arribat l’hora de rellevar-lo. En el cas de Guardiola, ningú ha demanat el seu cap, però són moltes les veus que volen explicacions i es pregunten com és que l’any passat, amb un City teòricament inferior i amb un entrenador de menys nivell, es va poder arribar a les semifinals de la Champions.
El Manchester Evening News opinava que una temporada que havia de ser “gran” s’està convertint “en decebedora”, i mitjans com el Daily Mirror o The Sun consideraven que “l’aposta de fiar-ho tot a l’atac” va fer que l’equip s’acabés “estavellant” a l’estadi Lluís II. Hi va haver crítiques a l’entrenador i als jugadors, sobretot als defenses, i, en particular, a John Stones, central que va arribar aquest estiu a canvi de 55 milions d’euros. Per exemple, el Daily Mirror o The Sun el qualificaven de “poc sòlid”, “vacil·lant” o “poruc” i, en general, apuntaven que els citizens necessitaven “una defensa totalment nova” després d’una derrota que van arribar a qualificar d’“humiliant”. En l’aspecte d’altes i baixes, The Guardian anava més enllà i no tan sols assenyalava la defensa sinó també la resta de l’equip, fent un cribatge que afectava “fins a 18 futbolistes”.
Un ADN futbolístic inqüestionable
“La meva filosofia és sempre la mateixa, sortir a atacar, i a la primera meitat no he sigut capaç de convèncer els meus jugadors per jugar d’una determinada manera, de motivar-los, de fer que mostressin més personalitat”, deia Guardiola a la sala de premsa del Lluís II. El de Santpedor era conscient que la derrota obriria la porta a les crítiques i que, a banda d’ell, rebrien els futbolistes. Per això va afanyar-se a dir que el “culpable” era ell. I, una vegada més, va defensar la seva aposta pel futbol ofensiu i va destacar el joc a la segona part i les múltiples ocasions de gol generades. “El més important és que hem sabut ser fidels al nostre ADN, al nostre estil de joc. Però només a la segona meitat”.
Guardiola va estrenar-se com a entrenador de primer nivell al Barça i en les quatre temporades que va ser al Camp va arribar, com a mínim, a situar l’equip entre els quatre primers: dues semifinals i dues vegades campió. En els tres anys al Bayern Munic també va arribar a semifinals -els dos primers anys caient contra el Madrid i el Barça, que acabarien sent campions-. Ara, al City, per primer cop deia adeu a la Champions a vuitens. “Aquest partit ens servirà per aprendre de cara al futur -reflexionava-. Per guanyar rivals de nivell cal estar bé durant els 90 minuts. La Champions és una competició exigent i treballarem al màxim per estar a punt per a partits com aquest”.
Al City encara li queden dues competicions, aquesta temporada. Una és la Premier, tot i que sembla difícil que l’equip de Guardiola -tercer amb 56 punts, els mateixos que el Tottenham- pugui eixugar els 10 punts de diferència que té l’imparable Chelsea de Conte quan falten onze jornades. L’altra és la FA Cup, on els citizens ja són a semifinals i es veuran les cares amb l’Arsenal, a partit únic, a Wembley (23 d’abril).
Crítiques al marge, els aficionats del City entenen -tal com va explicar l’ARA- que Guardiola ha arribat per fer una revolució i que això vol temps. Per ara ha complert la primera part, la del joc. Però Guardiola sap que, en el futbol, les propostes innovadores només tenen validesa amb el temps si van acompanyades de resultats. La FA Cup és, ara mateix, el títol més assequible per evitar que l’entrenador català tanqui una temporada en blanc per primer cop en la seva exitosa carrera.