Les grans oblidades
Dissabte a la nit La Xarxa de Televisions Locals va emetre Dones entre reixes, un reportatge que s’endinsa a Wad-Ras, el Centre Penitenciari de Dones de Barcelona, on també hi ha l’únic departament de mares del sistema penitenciari català. És un reportatge senzill, de vint-i-tres minuts de durada i molt limitat de recursos. Però això també el converteix en un treball molt honest a nivell televisiu perquè es fa evident una cosa molt important: l’esforç per transmetre un missatge que faci reflexionar l’espectador. El reportatge es va completar amb l’emissió d’un bon debat posterior.
Dones entre reixes no mostra una selecció d’internes per conèixer les seves històries, els seus drames personals i la seva vida a la presó. Ben al contrari, crea un relat que va més enllà i comunica a l’espectador elements que singularitzen el context penitenciari femení (molt diferent del dels homes) i els aspectes de la societat en general que han actuat com a detonants perquè aquestes dones acabin a la presó. I això, que és més complex de transmetre, el reportatge ho fa molt bé.
Les entrevistes a les internes no furguen en l’aspecte tràgic sinó en el seu procés d’aprenentatge vital, en àmbits més pràctics (com per exemple el laboral) però també en aspectes més emocionals. I tot això es reforça amb declaracions de professionals que treballen a Wad-Ras amb les internes. És commovedor observar, per exemple, l’enorme empatia d’aquests treballadors amb les circumstàncies personals, psicològiques i socials de les internes, i com les ajuden a tenir millors perspectives.
El reportatge posa èmfasi en tres pilars bàsics d’informació. En primer lloc, el volum reduït que representen les dones internes en comparació amb el dels homes (elles són només un 6,8% del total) i com això, automàticament, les sotmet a un sistema pensat i estructurat per la majoria masculina. És, per tant, un sistema amb mancances per a elles. En segon lloc, incideix en el tipus de delicte de les internes: la majoria han comès delictes per beneficiar una persona que estimaven i en molts casos elles són l’instrument de delicte d’un home. I en tercer lloc, el seu perfil social: dones de les quals han abusat sexualment, no escolaritzades, poc cuidades, menystingudes pel seu entorn i pujades en un entorn de misèria econòmica i moral. I aquí és on intervé un altre dels puntals del reportatge: el treball que es fa a Wad-Ras amb les mares per enfortir els vincles amb els seus fills com a mecanisme essencial no només per protegir els menors sinó per ajudar-les a elles en el futur.
Ara que tant es parla de les presons, el reportatge Dones entre reixes, el seu enfocament i la seva sensibilitat periodística marquen un punt d’inflexió en la manera d’abordar aquest àmbit: tenint molt present, a diferència de molt mitjans, la perspectiva de gènere.