Els grecs, decebuts, tornen a les urnes: "Vaig fer confiança a Syriza i no ha servit de res"
Electors de Syriza en els comicis anteriors es mostren desencisats amb el partit de Tsipras
Enviada especial a AtenesEls col·legis electorals han obert a primera hora a Grècia, per cinquena vegada en els últims sis anys. Sense cues i amb poc entusiasme, la gent participa a les eleccions anticipades amb què el primer ministre Alexis Tsipras, busca la legitimitat democràtica per aplicar el tercer pla d'austeritat que va acordar amb els socis europeus el gener, un acord encara pitjor que el que sis de cada deu grecs va rebutjar al referèndum del 5 de juliol i que Tsipras havia promès no acatar.
El resultat donarà la mesura de la fatiga electoral i de la decepció amb Syriza i de fins a quin punt la poden capitalitzar els conservadors de Nova Democràcia, que estan frec a frec en les enquestes. L'abstenció, sobretot entre els joves, serà una de les claus.
"Vaig votar Syriza el gener, i vaig votar no al referèndum, però no ha servit de res... estic molt decebuda, perquè ara només podem escollir qui ha d'aplicar totes les retallades que Europa ens ha exigit a canvi del tercer rescat", diu Selenia Kasolia, una mestra aturada de 42 anys, en un col·legi de Metaxurgio, un barri popular del centre d'Atenes. Diu que no votarà Syriza, sinó un partit més a l'esquerra, "perquè el que Grècia necessita és sortir de la UE".
La Lisa, estudiant d'Estudis Internacionals Europeus de 23 anys, és una altra exvotant de Tsipras decebuda. Però en el seu cas ha decidit donar suport als liberals de To Potami (El Riu), que defensen mantenir Grècia dins l'euro a qualsevol preu. "No els voto perquè em convencin, sinó només perquè Alba Daurada no quedi en tercer lloc", confessa. Els neonazis es disputen ser el primer partit de l'oposició si Syriza ha de formar una coalició de govern per tenir la majoria i el partit de Theodorakis pot ocupar aquest espai si no s'acaba incorporant també al govern.
Les retallades, de teló de fons
Costa de trobar votants de Syriza convençuts. Al barri d'Exarchia, un dels feus de Syriza, no queda ni rastre de l'eufòria amb què es va viure el referèndum del juliol. El Iannis, un mestre de 50 anys, és un dels funcionaris (la principal base electoral de la formació) que defensa que Tsipras ha de tenir una altra oportunitat: "Hem hagut d'acceptar un acord que nosaltres no volíem i la majoria dels grecs tampoc, en nom del realisme, perquè l'Europa del sud depèn dels països del nord i aquesta relació és molt difícil de canviar, però si a Espanya guanya Podem i en altres països sorgeixen governs progressistes, podem aconseguir que les condicions del rescat canviïn, si no, serà una catàstrofe per a la gent".
Els electors de la dreta de Nova Democràcia semblen haver superat els complexes després de les tres derrotes electorals consecutives que han patit (les eleccions europees, les generals del gener i el referèndum de juliol). "És la millor solució, són els únics que poden portar estabilitat al país i convèncer els socis europeus que el memoràndum tal i com està pactat", assegura Panagoitis, que als 33 anys es dedica a la poderosa indústria naviliera grega.