Greta Thunberg a la Fontana di Trevi

La imatge dels mandataris del G-20 tirant, d'esquena, una moneda dins la Fontana di Trevi per demanar un desig, admet diverses lectures, des de les paròdiques (semblen un ramat de guiris a les ordres del guia turístic de torn) fins a les inquietants (com que no saben què fer per aturar el canvi climàtic s'encomanen a la sort, a veure si se'n surten per xamba). Però l’innegable és que és una imatge realment insòlita i, fins no fa gaire, difícil d'imaginar. Alguns diran que vivim temps en què allò que no fa gaire era impensable s'ha tornat quotidià. És possible, però si és així, aleshores tot es posa més interessant. Fins a la reunió de Roma d'aquest cap de setmana, molts haurien apostat en contra d'una trobada del G-20 (format, recordem-ho, per les 19 economies més potents del món, més la Unió Europea) amb l'escalfament global com a tema estrella, i plantejat en termes d'emergència. “La darrera oportunitat de salvar el planeta”, ha estat el titular que s'ha divulgat globalment: va carregat, com es pot veure, d'aquesta pulsió melodramàtica que domina gran part de la política actual, però a la vegada té l'avantatge de la contundència i de ser fàcilment intel·ligible per a tothom.

L'escalfament global, el canvi climàtic i l'emergència climàtica han arribat al punt de maduració de les idees avançades, que és aquell moment en què deixen de ser defensades només pels sectors progressistes de la societat i passen a ser assumides i compartides per tothom, també (o sobretot) pels que tenen capacitat de decisió. Va passar amb el vot de les dones, el dret a la vaga o l'educació i la sanitat universals, per posar-ne només alguns exemples històrics. Va passar més recentment amb altres qüestions relatives a la salut pública, com la necessitat de reciclar els residus o de no fumar en espais públics. L'any 2007 un polític com Mariano Rajoy s'enfotia del canvi climàtic fent referència al seu cosí; avui (concretament avui, que ha conclòs l'esmentada reunió del G-20 a Roma i comença a Glasgow la COP26, amb la participació de tots els països de l'ONU) un polític que gastés aquestes gracietes no faria més que enterrar la seva credibilitat.

Els que es burlaven de Greta Thunberg i dels joves del moviment Fridays For Future tenen també, aquests dies, bons motius per cosir-se la boca. La història dels avenços de la humanitat segueix sempre aquest esquema: primer hi ha una minoria capaç d'assenyalar una qüestió que afecta el bé comú (acostumen a ser persones que no hi tenen gran cosa a guanyar ni perdre en termes econòmics), que ha d'aguantar les desqualificacions, protestes, insults i burles dels sectors reaccionaris (que sí que tenen, o es pensen tenir, interessos econòmics en joc). Després, de mica en mica, s'imposa l'evidència, i es veu que, quan es protegeix el bé comú, el benefici és per a tots (també per a aquells que desqualificaven, protestaven i insultaven). Progressem gràcies als progressistes i a pesar dels reaccionaris. Esperem que, aquesta vegada, encara hi siguem a temps.