Misc07/12/2020

Mar Monegal guanya el 10è Torneig de Dramatúrgia del Temporada Alta amb 'Monopoli'

Antoni Ribas Tur
i Antoni Ribas Tur

BarcelonaLa metxa dramàtica de les parelles i els estralls de capitalisme és infal·lible: Mar Monegal ha guanyat aquesta nit el 10è Torneig de Dramatúrgia del festival Temporada Alta amb Monopoli, durant una de les tradicionals vetllades dels dilluns a la sala La Planeta. Una partida del joc que dona títol a l’obra interpretada per la parella formada per Marcel Borràs i Aina Clotet és el recurs dramàtic de l’autora per denunciar l’impacte del capitalisme en “la generació perduda”, nascuda entre la Constitució de 1978 i el Mundial de futbol de 1982. Els personatges, una parella que ha de deixar el pis perquè se’ls acaba el contracte de lloguer, arriben a la conclusió que la versió del joc que més els escau és la dels mil·lennials, que es concentren en “viure experiències i acumular likes”, en lloc de tenir l’oportunitat de forjar-se un futur sòlid. En aquesta obra els títols universitaris es devaluen com els diners a la República de Weimar. “La vida puja més que les nòmines”, diu ell. “Que no sé perdre? I com és que fa quinze anys que estic amb tu?!”, li etziba ella. Malgrat tot, la situació millora i els personatges acaben obrint els ulls i fugint de la dictadura de les regles econòmiques del joc.

La nit va començar amb l’altra obra finalista, Khwam Sukh Rodríguez, de Lara Díez Quintanilla. El blanc de l’obra, interpretada per Elisabet Casanovas i Alejandro Bordanove, són els tòpics de la correcció política: els protagonistes també són una parella que comencen debatent si li posen de nom Jordi al fill que esperen -i així seguir una tradició de setze generacions- i acaben furgant en episodis foscos que s’han amagat l’un a l’altre a cop de llenguatge políticament correcte i de tots els cursets d’autoajuda que han fet, com els de gestió de l’odi, de conflictes i de frustració o de les relacions sexuals orientades a concebre. L’acció es desenvolupa mentre celebren el seu cinquè aniversari durant el confinament, i s’enroca quan discuteixen sobre la possibilitat que el pare del fill sigui un massatgista tailandès que la va tractar a ella durant el viatge de noces. A poc poc la seva relació es deteriora però s’acaben traient de sobre la vida “catalaneta, reprimideta i apretadeta” que porten.