La Guàrdia Civil desplaça els Mossos del litoral català

BarcelonaOn comença i on acaba Catalunya? És a dir, en la seva frontera est, ¿Catalunya deixa de ser-ho on acaba la terra i comença el mar? Aquestes preguntes sorgeixen arran de la decisió presa per la Comissió Nacional de Coordinació de la Policia Judicial el passat 12 de març en què es va acordar donar les competències de policia judicial del mar a la Guàrdia Civil en detriment de les policies autonòmiques, després que Mossos d’Esquadra i Ertzaintza faci molts anys que exerceixen aquestes funcions. L’acord, que van avançar El Punt Avui i La Vanguardia, diu que aquestes policies només podran fer ara tasques administratives a les aigües marítimes interiors.

Però el malestar feia temps que es covava internament. El maig del 2017 el sindicat dels Mossos SAP-Fepol va enviar una carta al conseller d’Interior d’aquell moment, Jordi Jané, per demanar-li que intentés blindar la competència dels Mossos -ho va reiterar l’1 d’agost passat amb una nova carta al conseller actual Miquel Buch- modificant l’article 5 de la llei 10/94 dels Mossos perquè especifiqués que el seu àmbit d’actuació també inclou el mar. Actualment aquest article diu que els Mossos són “la policia ordinària integral en tot el territori de Catalunya”. Els Mossos han entès sempre que el “territori de Catalunya” són les fronteres de la comunitat autònoma perfectament definides a nord, sud i oest, i a l’est les aigües marítimes territorials (inclou les aigües interiors i el mar territorial) del litoral català on la Generalitat ja exerceix altres competències recollides a l’Estatut. La resta són aigües internacionals.

Des del 2008, any de creació de la unitat subaquàtica dels Mossos, les topades amb els GEAS (Grups Especials d’Activitats Subaquàtiques) de la Guàrdia Civil han sigut constants, segons fonts consultades del cos, ja que l’institut armat s’acull a la llei 2/1986, que fixa que el mar territorial és competència de la Guàrdia Civil. Més d’una vegada, els dos cossos havien topat per exemple a l’hora d’atendre un servei amb un cadàver a l’aigua.

Des del departament d’Interior de la Generalitat afirmen que la decisió de la Comissió de Coordinació és provisional, davant una disputa competencial que s’arrossega des de fa anys i que tampoc ells tenen clara. D’aquella Comissió en va sortir el compromís de resoldre el tema definitivament a la propera Junta de Seguretat, per això Interior encara no ha donat resposta a la petició de modificar la llei de la policia catalana, i donen un marge de confiança al ministeri de l’Interior.

Fins on poden arribar?

Així, des del mes de març passat els Mossos només tenen funcions policials administratives en aigües marítimes interiors, és a dir, ni funcions de policia judicial ni de seguretat ciutadana -segons interpreta el cos-. En canvi, a les aigües continentals els Mossos mantenen les competències intactes. Tal com es veu en el gràfic adjunt, les aigües continentals són els llacs, pantans, rius i canals; les aigües interiors són aquelles que queden per darrere del que s’anomena línia base, que és la línia imaginària que es traça des d’un punt que sobresurt de la costa fins a un altre. Les aigües continentals i les interiors tenen el mateix tractament jurídic. Des de les línies de base fins a 12 milles endins és el mar territorial, que té un tractament diferent, segons el Convemar, la convenció de les Nacions Unides sobre el Dret del Mar.

Malgrat que fins al març, tant els Mossos com l’Ertzaintza han actuat centenars de vegades dins aquest mar territorial, des del departament d’Interior eviten parlar de si s’han d’incloure o no les 12 milles en les competències dels Mossos i confien resoldre la polèmica aviat sense més soroll.