“Hacer un papel de estraza”

Diuen que Ronald Koeman no ha tingut una papeleta fàcil. Tampoc el conseller Illa, a qui li està tocant fer tots els papers de l’auca. Fins i tot algun dia ha fet un bon paper d’estrassa. Bé, ara tot això serien rols, si volem dir-ho à la page. Ai, que se m’ha escapat una altra expressió boomer...

Anem a pams que m’embolico. Papeleta és un castellanisme flagrant en tots els sentits. Aquí es refereix a un “assumpte difícil de resoldre”. Per traduir-ho al català potser el millor és canviar l’expressió i dir que a Koeman li ha tocat un paper difícil o no li ha tocat un paper fàcil. També convé recordar que l’1d’Octubre no vam introduir papeletes a les urnes, sinó paperetes (en aquest cas, a més del castellà, també ens empeny a canviar la r per la l la proximitat d’aquests dos sons).

Dit això, també és cert que a molts els deu semblar que Koeman, més d’un dia, ha fet un paper d’estrassa. Koeman i més d’un i de dos del seu club, certament. Potser molts ni sabem què és el paper d’estrassa, però, per tal com sona, no pot ser gaire fi. “Paper econòmic per a esbossos i dibuix ràpid. Ideal per a l’aprenentatge”, llegeixo (amb un parell de faltes que no cal reproduir) en una web que en ven. Sí, és un paper barat amb el qual pots fer el ridícul si hi intentes pintar, perquè no es veurà res, ja que és absorbent. No sé si ve d’aquí, però fer un paper d’estrassa és exactament això, fer el ridícul.

D’altra banda, si aquesta situació poc airosa, a més, és poc lluïda i fa riure, llavors potser més aviat és que hem fet el paperina (aquest fer el primo que ja hem adoptat a ulls clucs). I només quan tot sigui fingit de mala manera és quan haurem fet un paperot (aquí el papelón no ha fet forat, almenys encara, potser perquè en castellà hacer un papelón seria més fer un paper d’estrassa que un paperot). Apa, ja gairebé haurem fet tots els papers de l’auca! I això tant pot voler dir que hem sabut fer de tot com que hem fet tot el que ha calgut segons les nostres conveniències. Ah, encara ens faltava el paperàs, que seria com el paperot però en positiu. Els bons actors fan paperassos, sempre, esclar, que no perdin els papers.

Mira que en tenim de papers, doncs res, ara el que es porta és fer un rol del que sigui o jugar-lo, si volem calcar del tot l’expressió francesa jouer un rôle. Però no l’hem agafat del francès, no, és l’anglès qui ho va fer, després el castellà de l’anglès i finalment el català del castellà. Un concepte que, en principi, és només propi del camp de la sociologia ha acabat conquerint-ho tot, potser per allò de voler escriure bé i no com parla la gent. “El rol d’aquest jugador”, “el rol de la ministra”, “el rol de Barcelona com a capital”... És ben bé que a fer el paperina, sempre s’hi és a temps.